La crisi del coronavirus provoca unes conseqüències econòmiques i en el món del treball que variaran en funció de com s’estengui els propers dies, potser derivant en casos d’aïllament limitat o general. Per fer-hi front, tant els governs espanyol com català preparen plans i ja han començat a aprovar mesures per minimitzar-ne els efectes, comptant en exclusiva amb els agents socials de sempre, patronals i grans sindicats. La concertació social, però, ja ha demostrat que només serveix per perdre drets a cada embat i la representació empresarial ha deixat clar que vol aprofitar aquesta ocasió per arrencar noves concessions en forma de facilitats per a l’acomiadament i reduccions d’impostos. No tenim cap esperança que aquest cop els grans sindicats i les institucions defensin els drets socials i laborals en qüestió i que evitin que, d’una manera o altra, els i les de sempre n’acabin pagant de nou els plats trencats.

Des de la Intersindical-CSC denunciem que els treballadores i les treballadores ja portem massa crisis carregades a les nostres espatlles, sense haver-nos recuperat encara de l’anterior i assumint-ne sempre la pitjor part amb la connivència dels actors socials majoritaris, i reclamem que, per fi, es capgiri el guió. N’estem fartes d’aplaudir anuncis de milionaris beneficis empresarials i salaris sobredimensionats de grans propietaris i de fer la vista grossa davant de nombrosos casos de frau fiscal, el darrer dels quals del rei emèrit per un valor que podria assolir els 100 milions a Suïssa. Per això, apostem per un paquet de mesures que pivotin sobre la filosofia que aquesta crisi la paguin els rics i que respongui a dos principis.

El primer principi és que no es poden confondre els aïllaments -en cas de possible infecció-, els drets per cuidar de persones dependents -en cas de tancar-se centres educatius o residències- i el teletreball -per evitar i prevenir possibles contagis-. El teletreball no pot ser una mesura per conciliar la feina i la cura de persones dependents perquè això condemna les persones -sovint, dones- a la doble jornada laboral. El segon principi és que els recursos per finançar les emergències socials i les possibles mesures d’estímul no poden sorgir, com sempre, d’un major endeutament que posi el poder polític més a mercè dels poders financers, ni d’una retallada d’altres partides -normalment socials-, sinó de noves figures fiscals a les grans empreses que tants beneficis han recollit els darrers anys -molt majors que els possibles efectes econòmics del coronavirus- i a les grans fortunes, i de redistribuir partides innecessàriament elevades com la de Defensa.

Sigui com sigui, aquestes mesures s’hauran de concretar a mesura que evolucioni l’expansió del covid-19 i en funció de les recomanacions de les autoritats sanitàries. Tot i això, cal posar les bases ja d’un acord perquè les conseqüències econòmiques i laborals de la crisi del coronavirus i possibles futures situacions similars no recaiguin en els treballadors i les treballadores. La Intersindical-CSC valorem que, davant una situació excepcional com la present, en què la col·laboració i implicació de tota la societat és cabdal, és fonamental atendre prioritàriament els col·lectius més vulnerables:

Mesures per garantir la conciliació i evitar el contagi:

1. Dret a percebre el 100% de la remuneració en cas d’aïllament per possible cas de coronavirus.

No en tenim prou amb l’equiparació a la baixa laboral, que dona dret al 75%, ja que aquesta reducció no se la poden permetre moltes famílies en situació precària que encara no han recuperat els ingressos previs a la crisi financera. Quan els convenis no contemplin el cobrament de tot el salari en cas d’incapacitat temporal de tipus professional, el 25% restant s’abonaria de la següent manera: en aquelles empreses en què el cost equivalgui a menys de la meitat dels beneficis del 2019, ho assumiria la mateixa empresa; en les que no sigui així i en el cas de les persones autònomes o cooperativistes que es vegin obligades a aïllar-se o la crisi els afecti dràsticament els ingressos -com petits artistes, per exemple-, la quantitat sorgiria d’un fons nodrit dels beneficis del sector financer, en concepte de retorn d’una part del rescat bancari. Aquesta mesura cobriria aquelles persones amb ingressos (o beneficis, en les persones autònomes) de fins a 25.000 euros anuals l’any passat o, si tenen fills o filles menors, 30.000 euros.

2. Dret al permís per cures de fills o filles i de la gent gran, en cas que el tancament de centres educatius o residències ho requereixi, o per recomanació mèdica.

Durant aquest període es cobraria el 100% del salari i s’hi podria accedir fent un reforma lleu de l’article 34.8 de l’Estatut dels treballadors, modificat pel reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, sobre les mesures de conciliació. Els recursos serien nodrits també pel fons sorgit dels beneficis del sector financer i les beques menjador s’haurien de mantenir encara que els àpats no es fessin en centres educatius.

3. Negociació de plans de prevenció del coronavirus a tots els centres de treball, entre els i les repesentants del personal i la part empresarial.

Aquests han d’estar enllestis amb la màxim urgència, per anar-se aplicant en funció de les recomanacions sanitàries, però incloent el teletreball obligatori, quan sigui possible, i, quan no, tot el material i mesures de prevenció a càrrec de l’empresa. En cas de no haver-hi acord, les institucions haurien de mediar a partir d’unes normes generals garantistes i primant sempre la salut. El teletreball, en tot cas, no es pot confondre amb el dret a la cura de persones dependents, per evitar situacions de doble jornada. Ni amb el confinament per prescripció mèdica o per part del Departament de Salut.

4. Derogació immediata dels articles de la reforma laboral del 2012 que permeten expedients de regulació d’ocupació sense aval institucional i que generalitzen l’acomiadament procedent amb un cost de 22 dies per any treballat.

Seguim defensant la derogació plena de les reformes laborals del 2010 i el 2012, però aquests apartats són prioritaris per evitar que les empreses aprofitin la situació sanitària per aplicar mesures lesives.

 

Mesures perquè el cost econòmic de la crisi vírica no recaigui en les persones més vulnerables:

5. Creació d’un fons extraordinari per a mesures econòmiques i socials i de suport a cooperatives i petites empreses en risc d’acomiadaments o tancament definitiu.

Aquest fons es nodriria d’aportacions extraordinàries provinents de recàrrecs a les Sicav -que acumulen 30.000 milions i cotitzen a l’1%-, a l’impost al patrimoni -a tot l’Estat, fins i tot en les comunitats on els tipus són 0- i a l’impost de societats de les empreses amb beneficis superiors als 10 milions d’euros entre 2018 i 2019 -entre les quals, quasi totes les de l’Ibex, que van acumular beneficis de quasi 70.000 milions d’euros en aquests dos anys-. Caldria preveure recursos, entre d’altres, per augmentar les partides en menjadors socials o rendes mínimes -la renda garantida de ciutadania, a Catalunya-, atès que la destrucció de feines no declarades en àmbits com la dependència o la neteja -molts cops exercides per dones i migrades- podria impactar sobretot en les famílies més vulnerables.

6. Accés lliure i sense compensació a les infraestructures i serveis dels centres sanitaris privats per part de tota la ciutadania, mentre duri l’expansió del coronavirus.

Aquestes centres ingressen entorn de 1.500 milions anuals, a Catalunya, i han de complir una funció social de contribuir a la millora de la salut de la ciutadania també en moments de crisi com l’actual, no derivant aquests casos a les esquenes de la sanitat pública.

7. Traspàs de la meitat dels recursos del ministeri de Defensa als pressupostos de salut i de recerca i investigació mèdica de les comunitats autònoms.

La despesa militar del 2019 ascendia, al novembre -últimes dades disponibles-, fins a 9.728,3 milions d’euros, dels quals 3.174,1 milions eren per a inversions. El pressupost per a inversions del conjunt de l’administració de l’Estat era de 6.269,2 milions, fet que evidencia que la meitat de les inversions van anar destinades a armament, mentre els centres sanitaris tenen un finançament molt inferior al dels països de l’entorn i, en el cas català, la despesa de salut encara no ha assolit el nivell previ al de les retallades. La Generalitat, sigui com sigui, ha de garantir la gratuïtat de tots els serveis vinculats a la sanitat pública, inclosa l’atenció telefònica genèrica i l’específica sobre el coronavirus.

 

Pel que fa a les recomanacions a la ciutadania, la Intersindical-CSC demanem calma, serenitat i atendre a les recomanacions i mesures dictades pel departament de Salut i altres organismes pertinents. Les mesures que s’estan prenent en aquests moments tenen com a objectiu reduir els contagis per evitar el col·lapse dels serveis sanitaris i així poder atendre totes les persones que requereixen atenció hospitalària.

També volem fer una crida a la solidaritat: garantim que les persones soles tenen el que necessiten, que les persones dependents estan ateses -mirem els nostres veïns i veïnes-. Igualment, no buidem els establiments d’alimentació de productes bàsics si no ens són imprescindibles, i per ara no estem en un escenari en què això hagi de ser així.

@cscEconomiaLa crisi del coronavirus provoca unes conseqüències econòmiques i en el món del treball que variaran en funció de com s'estengui els propers dies, potser derivant en casos d'aïllament limitat o general. Per fer-hi front, tant els governs espanyol com català preparen plans i ja han començat a aprovar...SOM el sindicat independentista i de classe