La Generalitat va arribar a fer, durant l’època de Dolors Bassa, més de 900 investigacions anuals per garantir la igualtat de gènere als centres laborals, però la previsió ara cau fins a les 400, malgrat les noves obligacions de les empreses

La Generalitat va arribar a fer, durant l’època de Dolors Bassa, més de 900 investigacions anuals per garantir la igualtat de gènere als centres laborals, però la previsió ara cau fins a les 400, malgrat les noves obligacions de les empreses

La igualtat de gènere no és una prioritat per la Inspecció de Treball catalana. Ho denuncia la Intersindical-CSC, que critica que, segons el projecte de pressupostos del 2020, la Inspecció de Treball -gestionada al nostre país per la Generalitat-, només preveu fer 400 actuacions en matèria d’igualtat de gènere, una xifra molt inferior a les realitzades durant l’època de la consellera Dolors Bassa, quan se superaven les 900 anuals. Aquest any, a més, les empreses tenen noves obligacions en aquest àmbit, com la necessitat que totes les empreses d’entre 150 i 249 treballadors i treballadores tinguin pla d’igualtat o, des de l’any passat, de disposar d’un registre salarial amb informació retributiva segregada per gènere.

El primer any de registres públics de la tasca d’Inspecció de Treball a Catalunya és el 2014, amb 930 actuacions en matèria d’igualtat, mentre que l’any següent la xifra es va mantenir en 901. El 2016, en canvi, va caure fins a les 508 actuacions i el 2017 va tocar terra, amb 271. El següent any, la quantitat va remuntar molt lleugerament, fins a les 398 i, malgrat que no hi ha dades encara del 2019, l’avantprojecte de pressupostos d’aquest any en preveia fer 300. El projecte de pressupostos del 2020, malgrat augmentar aquesta xifra, tan sols arriba fins a les 400, escassament la mateixa quantitat que dos anys abans i un 57% menys que el 2014.

Entre el 2014 i el 2018, anys en què hi ha disponibles dades d’actuacions segregades per àmbits, el focus s’ha centrat en bona mesura en combatre l’assetjament sexual. En aquest període, Inspecció de Treball ha fet 3.008 actuacions en matèria d’igualtat de gènere i gairebé la meitat (1.443) van ser precisament per lluitar contra l’assetjament sexual als centres laborals, el qual va ser una clara prioritat el 2015, amb 620 actuacions en aquest àmbit. El segon camp amb més accions per part d’Inspecció de Treball ha estat el dels plans d’igualtat, amb 772 actuacions en aquests cinc anys, més de la meitat de les quals (429) van ser el 2014, mentre que els darrers anys s’ha investigat menys (59 el 2017 i 64 el 2018). Un repte que hauria de tornar a situar-se en primera línia, ja que centenars d’empreses passen a estar a partir d’aquest març obligades a tenir-ne també. Fins ara tan sols consten 209 plans d’igualtat al registre del Departament de Treball de la Generalitat -que és qui té la competència per recollir-los-, els quals donen cobertura a 83.400 persones, una xifra massa minsa. Cal una acció decidida per garantir que totes les empreses obligades en tenen un, de complet i efectivament consensuat amb els representants sindicals.

Un altre àmbit on actuar de forma clara ha de ser el de la conciliació de la vida familiar i laboral (349 actuacions, entre 2014 i 2018), ja que, si no es fa, la realitat deriva automàticament cap a una doble càrrega de feina cap a la dona o cap a una expulsió del món del treball per dedicar-se exclusivament a les cures i, en general, al treball no remunerat. La flexibilitat que tant es predica és una arma de doble fil per a les dones. Igualment, cal dedicar més esforços en combatre la discriminació per raó de sexe als centres laborals (227 actuacions, en aquest període), sobretot ara que hi hauria d’haver una eina com el registre salarial per fer-hi front i que és encara ignorada per massa empreses, la discriminació en l’accés a l’ocupació per raó de sexe (115 actuacions) o l’assetjament per raó de sexe (102 actuacions).

L’exigència d’una major implicació de la Inspecció de Treball per sancionar les conductes masclistes i sexistes a les empreses és imprescindible per no deixar en paper mullat les escasses però creixents eines legals existents. La Intersindical-CSC segueix reclamant la plena implementació dels articles anul·lats pel Tribunal Constitucional en relació a la llei d’igualtat entre dones i homes relatives al món del treball, com la creació de la figura de la persona delegada d’igualtat, però igualment cal aplicar els instruments vigents i perseguir les conductes que no compleixen els mínims marcats. La Inspecció de Treball catalana, amb els pressupostos del 2020, augmenta un 25,6% els recursos disponibles, fet destacable, però aquests han de posar-se de forma prioritària al servei d’una societat més igualitària.

El progressiu desinterès de la Inspecció de Treball catalana en relació a la igualtat entre dones i homes és encara més clamorós si es posa en relació a l’actitud d’aquest organisme a la resta de l’Estat, on és gestionat pel govern espanyol -excepte al País Basc-. Durant el mateix període analitzat, la quantitat d’actuacions global en aquest àmbit s’ha situat sempre entorn les 4.000, amb un màxim de 4.541 el 2014 i un terra de 3.670 el 2017. El darrer any amb dades, el 2018, en van ser 3.991. Durant aquests anys, el nombre d’actuacions sobre igualtat de gènere fetes a Catalunya han passat de representar més d’un 20% de les del total de l’Estat a ser-ne tan sols un 10% o fins i tot menys, molt per sota del percentatge de treballadores que representen les catalanes. Per què mereixen les dones catalanes estar menys protegides als centres de treball?

@cscAcció SindicalLa Generalitat va arribar a fer, durant l'època de Dolors Bassa, més de 900 investigacions anuals per garantir la igualtat de gènere als centres laborals, però la previsió ara cau fins a les 400, malgrat les noves obligacions de les empreses La Generalitat va arribar a fer, durant l'època de...SOM el sindicat independentista i de classe