Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures (Rosa Luxemburg) Avui 25 de novembre ens emplacem a tornar a sortir als carrers per denunciar que continuem sent assetjades als centres de treball, a casa, en espais socials i al carrer, Que continuem sent agredides, violades i assassinades per coneguts i desconeguts,. Que les estructures patriarcals i capitalistes continuen garantint l’statu quo que perpetua aquestes relacions de poder, i un discurs sostingut en el temps que banalitza i menysté les violències de les quals som víctimes les dones i les nenes, sigui quina sigui la nostra identitat i expressió de gènere. Per combatre aquesta violència, cal entendre que aquesta funciona com a mecanisme de dominació, en aquest cas dels nostres cossos i vides. I té expressions diferents en funció de qui la infringeix i del mecanisme emprat. Violència institucional la que s’exerceix quan s’eludeix activar mesures que prevegin i abordin les violències masclistes. Quan les víctimes són revictimitzades i criminalitzades pel front judicial. Quan es normalitzen i s’incorporen a les dinàmiques institucionals projectes polítics ultradretans explícitament misògins, com si l’apologia de les violències contra les dones no fos una línia vermella! Quan els múltiples mecanismes de repressió…
Llegir més