El 3-O del 2017 va esdevenir un clam eixordador de les classes populars contra la repressió i per reivindicar tots els drets i llibertats per al poble català, i aquest 18-O s’ha tornat a paralitzar el país. Hem tornat a proclamar que els drets i les llibertats no es pidolen, sinó que es lluiten i es conquereixen, i ho hem tornat a fer contra les pressions del govern espanyol i unes grans empreses que criminalitzen i maniobren perquè l’estatus quo segueixi blindant les elits de sempre. La vaga general ha estat un èxit rotund en tots els sectors i a tot el país, les patronals mateixes reconeixen que menys d’una quarta part dels treballadors i treballadores han seguit la jornada laboral amb normalitat.

El seguiment ha estat massiu, com feia moltes dècades que no ho veia aquest país. I això no només ha estat un mèrit dels sindicats convocants, sinó també de totes les persones, treballadores, estudiants o pensionistes, que hi heu dedicat hores i recursos. Gràcies a totes i tots!

Igualment, durant la jornada de divendres, van arribar a Barcelona les Marxes per la Llibertat, una nova mostra de dignitat del poble català contra la injustícia d’una sentència que és una venjança inhumana i terrible per respondre a la gran victòria que la democràcia va infligir a l’Estat i al règim del 78 aquell ja inoblidable 1 d’octubre.

Amnistia i autodeterminació és un altre clam hegemònic en la societat catalana que va agafar-se de la mà de les reivindicacions laborals i socials per confluir en una multitudinària manifestació que va agermanar 750.000 persones a la capital catalana, a banda de les desenes de milers més que marxaven per altres ciutats o que havien gastat soles de sabata recorrent el país. Un cop més, com sempre ha ocorregut en aquest país, els drets nacionals i democràtics s’abracen amb els drets socials i laborals per conformar una massa invencible per avançar cap a majors cotes de llibertat, benestar i igualtat.

Mobilitzacions que superen totes les expectatives, a més, des de la desobediència civil no violenta, l’estratègia fonamental dels moviments sindical i republicà, la que ha permès assolir la immensa majoria de drets les darreres dècades, la més efectiva i amb més suports socials. Un caràcter que cal preservar com a eina més útil per denunciar el caràcter demofòbic i repressiu de l’Estat, el qual se sent còmode quan es tracta de confrontar violències, un camp en què es troba més preparat i desacomplexat.

Cal també que els partits i institucions canalitzin una demanda tan clarament majoritària en el país. Si la política no hi aporta propostes i la resposta judicial i policial és l’única que s’obre pas, les imatges d’aquests dies són més fàcils d’entendre. El govern espanyol i tots els poders econòmics, mediàtics i fàctics que l’acompanyen pretenen enquistar el problema i fan oïdes sordes a mobilitzacions tan massives com la vaga general de divendres. Això, però, no ens farà aturar i desgastarem tant l’Estat i tants cops com calgui fins conquerir tots els drets i llibertats. Els partits catalans, igualment, han de superar també la imatge de les darreres setmanes i fer-se dignes de la ciutadania alçada, impulsant junt a les entitats sobiranistes una estratègia realista que permeti avançar efectivament cap a l’amnistia i l’autodeterminació de la mà de tots els drets socials i laborals. Les mobilitzacions d’aquests dies també els interpel·len i pressionen a ells.

Menció a part mereix la dura repressió policial, tant de Mossos com de Policia Nacional espanyola, que estem patint aquests dies a Barcelona i altres ciutats catalanes -o fins i tot, ciutats de l’Estat solidàries amb la nostra causa-. De la mà de l’ultradreta, reprimeixen sense contemplacions i neguen el dret a la protesta de la manera més descarnada. Usant armes prohibides, maniobres aparcades, cops de porra antirreglamentaris, detencions arbitràries o silenciant la premsa quan ho intenta documentar, atien el conflicte i contribueixen a negar encara més drets a una ciutadania que ja ha dit prou.

Denunciem les detencions i agressions policials que estan rebent els i les periodistes que en unes condicions difícils per exercir la seva professió pateixen la repressió policial en forma de violència i detencions. La seva feina és vital en democràcia per conèixer la realitat que vivim i en cap cas els cossos policials han d’evitar el dret a la lliure informació.

Davant de tot això, ens unim al clam cada cop més majoritari per aturar aquesta espiral, exigint el cessament o dimissió del conseller de l’Interior, Miquel Buch, i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; una profunda renovació dels càrrecs responsables dels Mossos i, en especial, una neteja en profunditat en el cos d’antiavalots; l’efectiva expulsió de Catalunya de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tal com va reclamar el Parlament; la prohibició definitiva de les pilotes de goma i altres maniobres de dispersió formalment enterrades; i el lliure exercici del dret a la informació per part dels i les periodistes arreu, també per fiscalitzar les actuacions policials.

Per tot això ens unim a les protestes no violentes de diferents col·lectius i organitzacions en favor dels drets humans, contra la repressió policial i per les reivindicacions anteriors.

@cscIntersindical-CSCEl 3-O del 2017 va esdevenir un clam eixordador de les classes populars contra la repressió i per reivindicar tots els drets i llibertats per al poble català, i aquest 18-O s'ha tornat a paralitzar el país. Hem tornat a proclamar que els drets i les llibertats no es...SOM el sindicat independentista i de classe