Cada treballadora catalana percep un 16,1% menys d’ingressos per cada hora a la feina que un treballador català. Així ho conclou un estudi de la Intersindical-CSC a partir de les últimes dades de l’Enquesta anual d’estructura salarial de l’INE i que situen Catalunya com el quart territori de l’Estat on aquesta bretxa salarial per hora és més gran, només per davant d’Astúries, Cantàbria i Navarra, i gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana estatal (14,7%).

En concret, les dones catalanes cobraven de mitjana 14,23 euros per hora treballada, el 2016, mentre que la remuneració horària dels homes era de 16,97 euros. Aquesta diferència més que duplica la d’Extremadura, on els homes perceben 13,31 euros per hora, de mitjana, i les dones, 12,35 euros, un 7,2% menys. Una bretxa salarial que igualment cal combatre, per bé que el greuge és inferior, com també ho és a les Illes Balears (9,6%) o, en menor mesura, el País Valencià (14,5%), que tot just se situa en una posició lleugerament millor que la mitjana estatal.

Si enlloc de la bretxa salarial per hora, es té en compte la bretxa salarial total, Catalunya millora alguns graons, però segueix igualment en una posició de major desigualtat que la mitjana estatal. En aquest cas, la diferència de sou entre treballadores catalanes i treballadors catalans ascendeix a 6.462,4 euros anuals o, el que és el mateix, la bretxa se situa en el 23,4%. La diferència estatal és, de mitjana, del 22,3%, uns 5.793 euros, però pot arribar al 29,4%, en el cas d’Astúries, o al 28%, a Navarra. Aquest territori és el que té la major bretxa en termes absoluts, de 8.153 euros.

Analitzar les dades en relació al salari anual total permet visualitzar també les conseqüències de les majors taxes de jornades parcials que fan les dones respecte el homes, amb jornades laborals més curtes en moltes ocasions per encarregar-se de feines no remunerades com les tasques domèstiques de neteja o la cura d’infants, malalts o gent gran. Una doble jornada que afecta al salari global que conté la nòmina i frena el progrés professional de moltes dones. En aquests termes, els territoris insulars són els que presenten bretxes salarials més baixes, com les Illes Canàries (13,9%) o les Illes Balears (15,4%).

Malgrat la mala situació de Catalunya pel que fa a la bretxa salarial per hora treballada, aquesta diferència ha tendit a reduir-se des de l’inici de la crisi, i amb major rapidesa del que ho fa a la resta de l’Estat. La diferència entre la bretxa catalana i l’estatal era de 3,8 punts el 2008, mentre que el 2016 aquesta s’havia reduït a menys de la meitat, a 1,4 punts. En aquest període, el diferencial de sous per hora ja caigut del 19,5% al 16,1%, a Catalunya, per bé que cal estar alerta pel fet que la tendència es pot haver truncat en el darrer any amb dades disponibles, quan va créixer lleugerament des del 15,3% on estava al 2015.

Si s’analitza la bretxa salarial per hora a nivell de sectors, aquesta és especialment elevada en el de la indústria, on els homes catalans cobren un 18,7% més per hora que les dones (18,47 euros ells i 15,01 euros elles). La diferència és igualment elevada a nivell estatal, però 1,3 punts menys que a Catalunya. En el sector serveis, la bretxa és del 15%, mentre que la de la construcció se situaria en el 10,5%, per bé que la mostra de dones que treballen en aquest sector és molt reduït per treure conclusions contundents amb aquesta enquesta. Sigui com sigui, la major bretxa a la indústria, sector que té un pes superior a Catalunya que a la resta de l’Estat, pot explicar que aquest diferencial sigui també en el seu conjunt superior aquí que en la mitjana espanyola.

La bretxa en el global dels salaris és superior en tots els sectors del que ho és en relació a l’hora treballada, fet que evidencia que, en tots ells, les dones tenen majors taxes de contractació a temps parcial i jornades més curtes. Aquest greuge, però, és especialment notori en el sector serveis, on la bretxa puja del 15% al 22% si passa d’analitzar-se a nivell de sou per hora a fer-ho pel salari global. És en aquest àmbit, de fet, on es concentren la major part de contractes a temps parcial, especialment entre les dones (en el cas de la construcció, on la diferència entre les dues estadístiques també és elevada, la manca d’una mostra representativa impedeix, de nou, inferir conclusions similars, tot i que es puguin intuir).

La bretxa salarial és especialment notòria també en els contractes indefinits. És en aquests on, precisament, s’arrosseguen més els greuges derivats de carreres professionals truncades per dedicar temporades vitals a feines no remunerades, o la incapacitat per aconseguir millores derivades sovint de dedicar llargues jornades al centre de treball impossibles per qui ho ha de compaginar amb altres feines a la llar. Unes dobles esponsabilitats que sovint es carreguen sobre les espatlles de les dones. D’aquesta manera, cada catalana amb contracte indefinit percep uns 14,53 euros per hora treballada, mentre que els homes en la mateixa situació cobren 17,57 euros.
Una diferència superior fins i tot a la que ocorre a nivell estatal. En canvi, la precarietat afecta de forma força similar a dones i homes catalanes amb contracte temporal, modalitat amb la qual elles cobren 12,24 euros per hora i ells, 12,75 euros.

Pel que fa a les diferències en el salari global, segons modalitat de contractació, la bretxa salarial s’incrementa tant en la indefinida com en la temporal. En el cas de la primera, la bretxa puja del 17,3% al 24,5%, mentre que, en la segona, quasi es triplica, del 4% a l’11,4%. Això implica que les dones pateixen en més mesura la doble precarietat de tenir contractes temporals i, a més, a temps parcial. I és que els catalans amb contracte temporal perceben salaris baixos, de 18.187,7 euros anuals de mitjana (9.000 euros menys que si tinguessin contracte indefinit), però les catalanes amb contracte temporal encara en tenen de molt inferiors, de 16.107,4 euros de mitjana.

Finalment, un altre motiu de preocupació és que la bretxa salarial existeix per a totes les edats, des de ben joves, però s’accentua a mesura que passen els anys, precisament per la doble càrrega laboral que pateixen les dones i que les hi impedeix consolidar millores professionals al llarg de la seva carrera, pel fet de veure empeses a centrar-se en les tasques no remunerades. En el cas de les treballadores menors de 25 anys, l’enquesta ja dibuixa una diferència salarial notable, per bé que, en aquest cas, el nombre de mostres disponibles a nivell català és limitada.

En tot cas, en el conjunt de treballadors i treballadores de 25 a 34 anys, la diferència en els salaris ja és del 13,8%, a Catalunya, però aquesta va creixent progressivament fins arribar al 31,3% en els i les majors de 55 anys. A partir dels 45 anys, a més, la bretxa catalana ja és superior que la del conjunt de l’Estat. Un greuge que afecta a unes dones cada cop més a prop de la jubilació i que impacta negativament a nivell d’estalvis i de futures prestacions i que les fa encara més dependents d’altres persones per mantenir unes mínimes condicions de vida. Així, els catalans de més de 55 anys cobren, de mitjana 31.856,9 euros anuals, pràcticament 10.000 euros més que elles, que perceben 21.898,3 euros. De fet, el salari mitjà masculí no para de créixer al llarg de la vida, mentre que el de les dones s’estanca a partir dels 35 anys i fins i tot decau lleugerament els darrers anys.

Per tot això, la Intersindical-CSC crida la ciutadania a seguir reivindicant una veritable igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones, als centres de treball i arreu, i, en primera instància, insta a participar a la vaga general feminista d’aquest divendres i a les mobilitzacions que tindran lloc aquella jornada. Així mateix, anuncia que impulsa una campanya per crear la figura de la persona responsable sindical d’igualtat a les empreses on hi té presència.

És una figura ja prevista en la llei d’igualtat aprovada al Parlament i que el Tribunal Constitucional va tombar, junt amb la resta d’articles de la norma que feien referència al marc laboral. Més enllà d’impulsar-la a través d’acords als centres de treball on la Intersindical-CSC disposa de representants, el sindicat republicà exigeix a la Generalitat que, en un gest de sobirania i pel benestar del conjunt de la ciutadania, recuperi aquests articles tombats i avanci cap a un veritable marc català de relacions laborals que tingui en la igualtat un dels seus pilars fonamentals.

Podeu consultar l’informe en format PDF aquí

@cscAcció SocialCada treballadora catalana percep un 16,1% menys d'ingressos per cada hora a la feina que un treballador català. Així ho conclou un estudi de la Intersindical-CSC a partir de les últimes dades de l'Enquesta anual d'estructura salarial de l'INE i que situen Catalunya com el quart territori de...SOM el sindicat independentista i de classe