Davant la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic per al proper 29 de novembre, des de la Sectorial d’Ensenyament de la Intersindical-CSC manifestem que compartim els motius esgrimits pels sindicats que l’han registrada, tot considerant molt important afegir algunes reflexions:

  1. Alguns punts fonamentals de la reivindicació, com la reducció de ràtios (les actuals són legals segons la LEC i la LOMCE), la recuperació del poder adquisitiu (que depèn en bona part dels pressupostos de l’estat) o el canvi de model d’oposicions i la consolidació del personal interí (competència estatal) són difícilment assolibles en l’actual marc legal, jurídic i administratiu.
  2. Pel que fa a la Formació Professional pública el que cal exigir no és el seu manteniment, sinó la seva millora en profunditat, amb una aposta política i econòmica clara per aquesta via formativa, com fan els estats europeus amb més nivell de benestar.
  3. Creiem també que cal introduir la reivindicació de l’educació 0-3 pública com una qüestió social prioritària, per tal de que sigui accessible a tota la ciutadania.
  4. Cal que el Departament d’Educació surti de la confusió i plantegi d’una vegada per totes una política lingüística seriosa que parteixi de:
    1. Reconèixer que el català segueix essent la llengua minoritzada i que la política d’immersió es va aplicar amb insuficiència de recursos i de voluntat política
    2. De fixar seriosament com a objectiu  la competència lingüística real en català per al 100% de l’alumnat, bo i dotant-lo dels recursos que encara són insuficients (humans i materials – recursos, formació inicial i continuada-) sobretot tenint en compte la presència creixent d’altres llengües familiars a més del castellà, exigeix la  dotació suficient d’altres recursos (aules d’acollida, suports lingüístics i socials…) per garantir de forma efectiva aquest dret.
    3. De fixar una pràctica consistent i efectiva (i no efectista) respecte a l’aprenentatge d’altres llengües -com ja es fa en altres països-  i que deixi de confondre’l amb el del català.
  5. Ens sobta que una de les reivindicacions principals no sigui la defensa de la dignitat i la integritat dels docents, i  d’una escola plural i democràtica davant dels atacs i assetjament que l’escola catalana, mestres i professorat, estem patint per part del feixisme, els mèdia espanyols i l’aparell de l’estat.
  6. Entenem que en una mobilització cal buscar sempre la màxima unitat possible entre els agents que secunden un programa reivindicatiu, i en aquest sentit lamentem no haver estat convidats a les reunions preparatòries prèvies a la convocatòria. Unitat no és seguidisme, és acció conjunta amb un marc reivindicatiu pactat en comú.
  7. Considerem que  les reivindicacions parcials només tenen sentit acompanyades de la denúncia del marc que les genera (l’autonomisme i les seves lleis) i de l’exigència d’un nou marc polític republicà que permeti dotar-nos tant d’una Llei d’Educació que garanteixi la qualitat, l’equitat i els drets laborals dels docents, com del finançament necessari per desplegar-la.

Per aquests motius i amb aquestes reflexions, expressem el nostre suport a la vaga del dia 29 de novembre i emplacem a una mobilització unitària i massiva en defensa dels nostres drets i d’una escola integradora, democràtica, igualitària i de qualitat.

@cscAcció Social / Igualtat / Mobilitzacióensenyament,sectorial ensenyament,vagaDavant la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic per al proper 29 de novembre, des de la Sectorial d’Ensenyament de la Intersindical-CSC manifestem que compartim els motius esgrimits pels sindicats que l’han registrada, tot considerant molt important afegir algunes reflexions: Alguns punts fonamentals de la reivindicació, com la reducció...SOM el sindicat independentista i de classe