Article de Jesús Palomar, secretari de comunicació de la Intersindical-CSC

Respondre a aquesta pregunta no hauria de ser complicat, però a resultes dels fets que en els darrers mesos s’han anat succeint arreu de Catalunya sembla que la resposta no és tant evident, per tant caldrà elaborar una resposta el més objectiva possible per fugir de les ideologies, ja siguin sindicals, socials o polítiques.

Comencem pel principi, segons la Viquipèdia els fonaments de la República són tres: en primer lloc la divisió de poders i el seu control recíproc, en segon lloc la participació política activa per part de la ciutadania i en tercer lloc la representació de totes les classes socials dins de les institucions de govern amb les mateixes atribucions i prevalença de cap.

La mateixa Viquipèdia ens indica que un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Després de tenir en compte aquestes dues definicions, bàsiques i simples però molt senzilles i comprensibles, la resposta a la pregunta que encapçala aquest article podria esdevenir retòrica, donat que hauria de ser “els sindicats no poden construir la República Catalana, sinó que HO HAN de fer”, forma part de la defensa dels interessos econòmics i socials participar de qualsevol projecte polític (i democràtic) que tingui com a eina bàsica la participació activa de la ciutadania, també la classe treballadora!, i que tingui com a principi que totes les classes socials, també la treballadora!, participi de les decisions de les institucions públiques.

Negar aquestes dues obvietats només es pot justificar si es considera que els sindicats no han de participar en la presa de decisions de les institucions, com ara la determinació d’una norma com l’Estatut dels Treballadors o la fixació del SMI, però també voldria dir que les forces sindicals no se senten habilitades ni legitimades per participar en decisions polítiques com ara el dret a l’educació, el dret a la salut universal, l’acollida de persones immigrants, les pensions o qualsevol altre mecanisme emmarcat en l’àmbit de l’estat del benestar o fins i tot tampoc podrien participar els sindicats en cap decisió política o pública relacionada amb l’economia o sobre el teixit empresarial del país….negar la necessitat de la participació dels sindicats en la construcció de la República Catalana nega el principi bàsic que determina que tota la classe treballadora és, també, ciutadania.  

Encara hi hauria, però, algun argument que podria justificar la no participació dels sindicats en la construcció de la República Catalana: considerar que es trenca el principi de legalitat, és a dir, que a hores d’ara el procés és il·legal perquè no està recollit per la llei, però fins i tot davant d’aquesta justificació la resposta és clara i evident: si els sindicats només actuen dins el marc de la llei no existirien drets sindicals, ni drets laborals, ni drets socials, ni les dones treballarien lliurement i els nens sí que ho farien i les jornades laborals no serien de 8 hores, no es vetllaria per la salut al treball i molts altres drets que abans de ser-ho no estaven recollits per la llei.

Finalment encara podem trobar una argumentació que faria que els sindicats no participin en aquest procés: considerar que la Constitució Espanyola és un acord entre diferents actors polítics i socials i que cal respectar-ho perquè això seria trencar el consens polític i social….però clar, en aquest sentit no es podria justificar cap mena de vaga o desacord entre els governs, la patronal i els sindicats quan s’ha arribat a un acord i posteriorment s’interpreta diferent o fins i tot aquest acord que genera pau social, laboral i econòmica es vol esmenar o trencar….

Arribats a aquest punt, no queda altra possible resposta que no sigui que els sindicats han de participar en la construcció de la República Catalana….

Però doncs ens haurem de preguntar perquè els sindicats no ho fan (o perquè no tots ho fan)…segurament els sindicats que no hi volen participar argumentaran algunes o totes de les motivacions abans exposades (i rebatudes), però en el fons segurament aquells sindicats que no s’hi posen ho fan perquè tenen interessos (ocults o no) amb aquells partits polítics contraris a la República Catalana, o bé perquè ja “els hi va bé” això de ser sindicats majoritaris dins de l’stablishment estatal i no volen trencar l’status quo o bé perquè això de l’assemblearisme popular posa en perill les seves quotes de poder històric, o bé perquè és més còmode quedar-se al marge de la revolució….

Sigui com sigui, hi ha dos tipus de sindicats, aquells que participen de les revolucions populars, pacífiques i democràtiques o aquells sindicats que no es volen moure de dins del marc de la llei, ja que sortir-ne els treu de la seva zona de confort al costat de patronal i alguns governs i alguns partits polítics….

En definitiva, si has acabat de llegir aquestes ratlles i tu sí que estàs treballant per a la República Catalana des de la individualitat, les entitats o els partits només cal que et facis una pregunta: el “teu” sindicat (aquell al qual estàs afiliat o votes a la teva empresa) també hi treballa o no? si la resposta és negativa, no passa res, segur que trobes l’espai sindical on també s’hi treballa sense dubtes i amb tota la il·lusió….una pista? qui va convocar la vaga del 8N?

Seguim construint, junts, la República Catalana!!

@cscCSC / FederacionsArticle de Jesús Palomar, secretari de comunicació de la Intersindical-CSC Respondre a aquesta pregunta no hauria de ser complicat, però a resultes dels fets que en els darrers mesos s'han anat succeint arreu de Catalunya sembla que la resposta no és tant evident, per tant caldrà elaborar una resposta el...SOM el sindicat independentista i de classe