Archives for juliol, 2018

Laboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectiva

Calendari oficial de festes laborals per a l’any 2019 als Països Catalans

Els governs dels diferents territoris d'arreu dels Països Catalans han començat a aprovar els calendaris oficials de festes laborals per a l'any 2019,  a efectes informatius us oferim els corresponents a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Catalunya  1 de gener (Cap d’any) 19 d’abril (Divendres Sant) 22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida) 1 de maig (Dia del Treball) 24 de juny (Sant Joan) 15 d'agost (l'Assumpció) 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya) 1 de novembre (Tots Sants) 6 de desembre (Dia de la Constitució) 25 de desembre (Nadal) 26 de desembre (Sant Esteve) Al territori d'Aran, d'acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modifica el Decret 177/1980, de 3 d'octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents en aquest territori, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d'Aran). País Valencià 1 de gener (Cap d’any) 19 de març (Sant Josep) 19 d’abril (Divendres Sant) 22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida) 1 de maig (Dia del Treball) 24 de juny (Sant Joan) 15 d'agost (l'Assumpció)…
Llegir més
CSC / Federacions

Poden els sindicats participar en la construcció de la República Catalana?

Article de Jesús Palomar, secretari de comunicació de la Intersindical-CSC Respondre a aquesta pregunta no hauria de ser complicat, però a resultes dels fets que en els darrers mesos s'han anat succeint arreu de Catalunya sembla que la resposta no és tant evident, per tant caldrà elaborar una resposta el més objectiva possible per fugir de les ideologies, ja siguin sindicals, socials o polítiques. Comencem pel principi, segons la Viquipèdia els fonaments de la República són tres: en primer lloc la divisió de poders i el seu control recíproc, en segon lloc la participació política activa per part de la ciutadania i en tercer lloc la representació de totes les classes socials dins de les institucions de govern amb les mateixes atribucions i prevalença de cap. La mateixa Viquipèdia ens indica que un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Després de tenir en compte aquestes dues definicions, bàsiques i simples però molt senzilles i comprensibles, la resposta a la pregunta que encapçala aquest article podria esdevenir retòrica, donat que hauria de ser "els sindicats no poden construir la República Catalana, sinó que HO HAN de fer", forma part de…
Llegir més
CSC / Federacions

CCOO i UGT avalen un nou Acord Interprofessional de Catalunya que cronifica la precarietat i la submissió a Madrid

  La foto de l'acord que cronifica la precarietat i la submissió a Madrid CCOO i UGT han ratificat aquest dimarts el text de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2018-2020 (AIC) junt a les patronals Foment del Treball, Fepime i Pimec. Un acord que, com el del període anterior, inclou escassos i inconcrets avenços, presenta grans oblits i manté els fonaments d'un model laboral que cronifica la precarietat i allunya l'horitzó d'un marc laboral català, ja que reserva les matèries rellevants per als pactes que les centrals sindicals i patronals segellin des de Madrid. Els efectes de la crisi seguiran ben vius en les condicions dels treballadors i les treballadores catalanes, que veuran com els únics que es beneficiaran de la millora econòmica seran les empreses. El canvi de rumb en les polítiques laborals haurà d'esperar, si depèn d'acords com aquest que CCOO i UGT segellaran de manera definitiva el 3 de setembre, negociat d'esquenes a les classes populars que en patiran les conseqüències. Aquesta crisi es confirma com el gran negoci de les patronals, que veuen com el model que van defensar “transitòriament” per superar la crisi, basat en les retallades de drets i de salaris, es torna permanent amb…
Llegir més
CSC / Federacions

Que no t’exploti l’estiu! #EstiuExplosiu, campanya de l’Eina a comarques gironines contra l’explotació laboral del jovent al sector de l’hosteleria

Un any més torna la temporada d'estiu, i amb ella la massificació a les terrasses i restaurants. Els joves que treballem al sector de l'hostaleria, sigui només de temporada o durant tot l'any, som els que fem possible aquesta realitat a un preu molt alt: Fem torns que mai s'acaben, suportem la pressió constant de la manca de personal, aguantem les presses i les males maneres de clients i d'encarregats que, massa sovint, no ens respecten com a persones ni valoren la nostra feina. I amb totes les condicions adverses amb les que ens guanyem el sou, a vegades encara ens hem de trobar amb il·legalitats que ens perjudiquen encara més com a treballadors, que massa sovint tolerem pensant en que, com que és només una temporada , val més fer el cor fort i aguantar uns mesos. No n'hi ha prou amb tota la feina que fem com per gaudir d'uns mínims i d'unes garanties? Per què cobrem tan poc i treballem tantes hores? per què tants de nosaltres no tenim ni el contracte? On són els plusos de nocturnitat, de responsabilitat, les hores extra, les graelles d' Per què hi ha un desgavell tan gran en el món…
Llegir més
Laboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectiva

Si tens dubtes sobre les vacances, t’interessa això

Article de Marc Faustino i Vidal, Graduat Social i Secretari d’Acció Sindical de la Intersindical-CSC Som a  l'estiu i molts ja estem fent o farem uns dies, unes setmanes o un mes de vacances, un dret laboral bàsic regulat tant a l'Estatut dels Treballadors com als convenis col·lectius de treball. D’acord amb l’article de l’Estatut dels Treballadors, el període o períodes de gaudiment de les vacances es fixaran de comú acord entre la empresa i la persona. La planificació anual de vacances ha de tenir en compte el criteri de preferència les necessitats derivades de la conciliació de la vida laboral i familiar. Per llei, les vacances anuals estan estipulades en un mínim de 30 dies naturals (a realitzar entre l’1 de gener i el 31 de desembre com a norma general), és a dir, 2,5 dies per mes treballat, en les quals s'inclouen els diumenges i els festius. Així mateix, la regulació també estipula que el període de descans no pot iniciar-se en dia festiu o inhàbil. Si les vacances coincideixen amb dies no laborables, aquests computaran com a temps de descans. Si es calcula en dies laborables la seva durada serà de 22 dies. El calendari de vacances s’ha de…
Llegir més
CSC / Federacions

Subsidi de desocupació de majors de 55 anys: s’elimina el còmput de rendes per unitat familiar per accedir-hi

El Tribunal Constitucional (TC) ha emès una important sentència, la 61/2018 de data 7 de juny, amb importants efectes pràctics per a la població ja que declara nul·la per inconstitucional la disposició legal que establia com a requisit –entre d'altres- que per accedir al subsidi per desocupació per a majors de 55 anys s'havia d'acreditar no tenir rendes familiars superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional, el que de fet significava endurir les condicions per accedir a l'esmentat subsidi. Aquest requisit va ser introduït  l'any 2013 pel govern del Partit Popular mitjançant el Real Decreto Ley 5/2013, i ara amb aquesta sentència es restauren algunes situacions anteriors a la publicació d'aquella norma. A partir d'ara i a resultes de la sentència del TC, sol es computaran els ingressos del enlloc dels de la seva unitat familiar, per tant solament computaran els ingressos individuals del desocupat/da. Aquest fet no generarà efectes retroactius per a situacions anteriors a la publicació de la sentència del TC, però en tot cas suposa que es pugui sol·licitar per molts treballadors/res que fins ara restaven exclosos.
Llegir més
CSC / Federacions

“Som l’únic sindicat que abasta tots els objectius del moviment republicà”

Entrevista a Sergi Perelló, portaveu i vice-secretari general de la Intersindical-CSC publicada al diari El Punt Avui, el diumenge 22 de juliol de 2018 La Intersindical-CSC ha celebrat el VI Congrés Nacional. Com el valoreu? El congrés s’emmarca en una nova etapa que té a veure amb l’actual context polític i social de Catalunya que ha situat el sobiranisme en la centralitat del país generant una majoria política sobiranista i també en la societat civil amb l’ANC i Òmnium. Però no en l’àmbit sindical, on la majoria de sindicats grans o petits es mantenen en l’obediència estatal, a excepció de nosaltres. Cal que hi hagi una opció sindical que respongui a aquesta nova realitat i que defensi de forma més digna els interessos de les classes populars d’aquest país. El congrés ha servit per donar resposta a aquests objectius de forma organitzada, sistemitzada i optimitzada. Sou el front sindical del moviment republicà català? És agosarat dir-ho perquè no tenim encara la dimensió necessària. Però som l’única opció sindical que abasta tots els objectius del moviment republicà, i per tant aspirem a ser la seva branca sindical aglutinant el màxim dels treballadors i treballadores independentistes. Podeu llegir l'entrevista sencera aquí
Llegir més
Internacional

Solidaritat amb els 19 de Meiràs

Defensar la democràcia, la llibertat, la justícia i la dignitat col·lectiva no és només un dret, més aviat una obligació. Això és el que van fer el passat 30 d'agost de 2017 un grup de persones, gallegues i gallecs demòcrates, militants de l'esquerra nacionalista, sindicalistes, activistes socials, culturals, de la memò en una acció pacífica i simbòlica, consistent en desplegar dues pancartes al pazo de Meirás, amb l'objectiu de reclamar la intervenció dels poders públics perquè el patrimoni usurpat després del cop d'estat feixista pel dictador Francisco Franco sigui recuperat per al poble gallec. Com a conseqüència d'aquesta acció 19 persones van ser denunciades per la Fundació Nacional Francisco Franco, Carmen Franco Polo i José Cristóbal Martínez-Bordiu Franco, nét del dictador. Els delictes pels quals són acusats impliquen penes que sumen, com a mínim, 3 anys i 6 mesos i podrien arribar a 13 anys de presó per cada una de les persones denunciades, a més d'una multa de quantitat indeterminada. Totes juntes podrien sumar fins a 247 anys de presó i al voltant de mig milió d'euros de multa. Trobem que una actuació com aquesta és una veritable barbaritat des d'un punt de vista tant polític com jurídic. Un…
Llegir més