Des de la Plataforma Alcem-nos volem fer arribar a totes les empreses de l’IBEX35, els governs dels estats i d’institucions europees que prenen decisions arreu dels Països Catalans i els governs de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, l’Aragó i Andorra les nostres reivindicacions laborals, socials i nacionals. Per això els enviarem massivament un correu electrònic amb el text que teniu a continuació.


Us demanem que ompliu el formulari següent amb el vostre correu electrònic per autoritzar l’enviament (els destinataris del correu no coneixeran la vostra identitat, de manera que protegim les vostres dades).

     

    “Senyores (poques) i senyors de la (gran) patronal i dirigents polítics,

    Avui és el 1r de maig. Per a les vostres organitzacions és un dia festiu, però per a les treballadores i treballadors continua sent un dia de reivindicació, una jornada de lluita i de reclamació pels nostres drets.

    Aquesta diada persisteix, malgrat que les vostres institucions no es preocupin dels drets consubstancials de les treballadores i els treballadors. Si tractessiu les treballadores i treballadors com a persones i no com a subjectes explotables i exprimibles, no caldria exigir que s’acabin les violències que les persones treballadores patim.

    Si arreu dels Països Catalans les persones que treballem no ho féssim en condicions precàries no caldria un Primer de Maig combatiu.  Si els beneficis que continuen tenint les grans empreses repercutissin en els treballadors i les treballadores no caldria denunciar la misèria de la precarietat. Si recuperessim el sistema de serveis públics de les retallades que han aplicat tant la dreta com l’autodenominada esquerra obedients a les vostres directrius, no hauríem arribat a la catàstrofe social col·lectiva que patim.

    Per això sabem que l’organització de la classe treballadora, la majoria social del país, és cabdal per fer front al repte de transformar una societat profundament desigual en una República Catalana de drets socials, feminista i sostenible.   

    Davant la crisi sanitària de la Covid-19 podem veure encara amb més cruesa la contradicció entre els interessos de l’oligarquia i la classe treballadora dels Països Catalans. Amb una gestió espanyolista militarista en lloc de científica, economicista en comptes de social i centralitzadora en lloc de racional.   

    Aquests criteris han determinat les decisions de gestió de la crisi sanitària en un context de precarietat social i laboral agreujat per les lesives reformes laborals, que ni el mateix govern “més progressista de la història” –espanyola- no ha estat capaç de derogar, ni el model sindical de concertació (CCOO-UGT) ha pogut aturar. Un context, a més, que és conseqüència també de les externalitzacions (privatitzacions) dels serveis públics, de les retallades per part dels governs autonòmics del sistema de serveis públics o de polítiques fiscals no redistributives. 

    Les decisions del govern espanyol han estat marcades pel blindatge dels interessos i privilegis de les grans fortunes, de bancs, de l’IBEX35 -rescatats amb fons públics i principals responsables del frau fiscal- o el de la indústria militar -que s’endú 10.000 milions d’euros anuals des del Ministerio de Defensa-, en lloc d’establir polítiques públiques per tal de garantir el 100% dels ingressos de treballadors i treballadores, tant assalariades com autònomes, o l’exempció de pagament d’hipoteques, lloguers, serveis bàsics, o una renda bàsica garantida per tothom. 

    Els damnificats de la gestió d’aquesta crisi som la majoria social treballadora, i especialment els sectors que ja arrosseguen precarietat i desigualtat, com ara les dones, el col·lectiu trans, les persones migrades i les treballadores i treballadors invisibles o els centenars de milers de persones autònomes producte de la desregulació del mercat laboral. No podem deixar de reivindicar el conjunt de persones treballadores de la sanitat, serveis socials i resta d’essencials per la seva dedicació, esforç i sacrifici, que massa sovint han de fer servir la imaginació per suplir la manca de recursos públics. 

    Lluitarem i reivindicarem fins les darreres conseqüències perquè la crisi i la seva nefasta gestió no la paguem (novament) les treballadores i els treballadors. 

     Aquesta vegada també, tingueu molt clar que no donarem el nostre braç a tòrcer.

    VISCA LA CLASSE TREBALLADORA !         VISCA LA TERRA ! “