Tag archives for FMI

Economia

En què s’assemblen les Lleis Montoro als plans d’ajust del FMI?

Els plans estructurals impostos pel Fons Monetari Internacional (FMI) a països com Grècia i les legislacions que regulen l'economia dels ajuntaments semblen llunyanes i diferents. Però existeixen similituds que demostren que les dues són “receptes” d'un mateix pla. Com si es tractés d'un “pla de salvació”, a principis de 2012, el ministre d'Hisenda Cristobal Montoro, recentment entrat al Govern espanyol i estenent la modificació de l'article 135 de la Constitució a l'àmbit municipal, va aprovar la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de las Haciendas Locales i la Ley de Estabilidad Presupuestaria, conegudes com les Lleis Montoro. Aquestes lleis no han fet més que empitjorar la situació de les administracions públiques que han rebut aquests “ajuts”. D'altra banda, les polítiques aplicades als països del sud d'Europa per part de la Troica no són fruit de la casualitat ni de l'estudi detallat de la situació d'aquests països. Aquestes receptes són les mateixes que s'han aplicat als països d'Àfrica i Amèrica Llatina en les últimes dècades. Els resultats també han estat els mateixos: empobriment de la ciutadania i de les administracions públiques enfront de l'enriquiment del sector privat i sobretot de la gran banca. Aquestes receptes són ara aplicades als municipis mitjançant les…
Llegir més
Economia

L’FMI reconeix que la major part del rescat a Grècia ha anat a parar als bancs estrangers

Ciutadans grecs fan cua davant una oficina bancària | Foto: agències Olivier Blanchard, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), publicà el passat divendres 10 de juliol una carta amb el propòsit de "desmentir els mites que corren" sobre l'actuació de l'òrgan per al qual treballa en la crisi grega. En la carta, intenta justificar que el rescat "no només" va beneficiar als bancs estrangers "sinó també" a les llars i dipositants grecs, al·legant que un terç del deute pertanyia a institucions financeres del país hel·lè. De manera implícita, l'economista francès reconeixia així que els dos terços restants del rescat havien estat destinats a pagar als bancs internacionals. La majoria d'aquestes entitats tenen la seva seu a Alemanya o França, els països que més van contribuir a inflar la bombolla grega que va rebentar amb l'esclat de la crisi el 2008. Blanchard també confirma que amb els diners que va rebre Grècia en la primera fase del rescat, el que es va fer va ser reemplaçar deute privat per deute públic, és a dir, que el deute dels bancs va passar a mans dels Estats. Aquest punt ha estat denunciat per molts economistes, que argumenten que els diners que…
Llegir més
Internacional

Sud-àfrica, Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina i creen un Banc Mundial alternatiu

Representants dels cinc estats signants a la ciutat de Fortaleza (Brasil).                           Els coneguts com a "països emergents" (BRICS) han acordat la creació del Banc de Desenvolupament, una alternativa al Banc Mundial que pot suposar un punt d'inflexió per al sistema financer internacional. Els governs del Brasil, la Xina, Sud-àfrica, l'Índia i Rússia han signat un acord que dota la nova entitat internacional amb un capital inicial de milions de dòlars. El nou banc, amb seu a Xangai (Xina), començarà a operar d'aquí a dos anys i s'hi podran integrar altres països. Aquesta nova institució és la resposta dels països emergents -els anomenats BRICS- a les institucions occidentals, encapçalades pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Els cinc estats que integren el Banc de Desenvolupament, representen pràcticament la meitat de la població i el 20% del PIB mundial. Aquest banc serà una de les entitats financeres més grans del món i pot comptar amb capacitat de fixar les bases per a grans canvis econòmics.
Llegir més
Economia

Reforma fiscal i justícia tributària

L'informe dels experts nomenats pel Gobierno espanyol per a la reforma fiscal invoca en nombroses ocasions els principis de justícia que han de presidir el nostre sistema tributari. No obstant això, aquests principis contradiuen frontalment els ja declarats en la Constitución per a la política fiscal.             Article de Miguel Ángel Luque,  publicat a el passat 11 de maig L'article 31 de la Constitución espanyola conté els principis de justícia tributària. El seu apartat primer disposa que "tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori". En altres paraules, la Constitució no només exigeix que paguin més els que manifesten més capacitat econòmica, sinó que ho facin en major proporció que els de capacitat més baixa. Això, per contribuir a la consecució dels objectius de redistribució de la renda (art. CE) i igualtat material que han de perseguir els poders públics (art. CE). Tota reforma fiscal hauria, per tant, de fonamentar-se en els esmentats principis de justícia. No obstant això, quan un llegeix l'informe elaborat per la Comisión de Expertos per…
Llegir més
Economia

L’estat francès se sotmet també a l’austericidi

El primer ministre francès, Manuel Valls Sorprèn l'obstinació a aplicar polítiques que només generen sofriment als qui no són responsables dels excessos financers   |   El Govern francès congela les pensions , els sous dels funcionaris i les prestacions Rosa Pau - Diu el diari Le Monde en el seu editorial d'aquest dijous que els francesos "estan deprimits o irritats i ja no donen molt crèdit als governants ". La frase ve a ser un calc de les que s'utilitzen en altres països del sud d'Europa- Espanya, sense anar més lluny, però també Grècia , Portugal o Itàlia- per definir l'ambient social imperant. A l'estat espanyol això és així -l'enuig i la desafecció ciutadana- des de fa ja uns anys, però a França es presenta com una novetat. Perquè és un país més ric -la segona economia d'Europa després d'Alemanya- i perquè fins ara s'havien anat lliurant de les tisorades o aquests es venien com una operació gairebé cosmètica en comparació amb les pujades d'impostos als rics . Ara tot sembla haver canviat. I això que no fa ni dos anys que els francesos van votar massivament un programa electoral, el de l'actual president de la República, François Hollande , que…
Llegir més