Tag archives for conflicte

Internacional

Entre 2010 i 2015 han estat assassinats 186 sindicalistes colombians i 22 han estat desapareguts

Camperols desplaçats fugint de les milícies paramilitars "Veus que no callen", és el títol de l'informe que l'ENS (l’Escola Sindical de Colòmbia) acaba de presentar Bogotà, en el marc de la III Trobada del sindicalisme per la pau. És un repàs de les violacions als drets humans dels i les sindicalistes colombians en el període 2010 i 2015, és a dir, és un balanç del Govern de Juan Manuel Santos en matèria de violència antisindical. A manera de balanç, el panorama es veu clarobscur. Si bé la violència contra sindicalistes ha anat baixant, i és important destacar-ho, encara hi ha casos greus que entorpeixen l'activitat sindical. I la impunitat dels crims contra el sindicalisme segueix invariable, hi ha molt poca millora. En els 5 anys avaluats hi ha hagut un avanç prou minso: s’ha passar del 98% d’impunitat al 95%. Segons els registres de l'ENS, en aquest període hi ha hagut almenys violacions de la vida, llibertat i integritat de membres d'organitzacions sindicals. Les dades són les següents: 186 homicidis, 101 atemptats, 22 desaparicions forçades, amenaces, 293 fustigacions, 191 desplaçaments forçats i 89 detencions arbitràries. 712 d'aquestes violacions van ser contra dones i contra homes. Resum informe: Informe complet:
Llegir més
Internacional

Ossètia del Sud serà la propera Crimea?

Anàlisi de Sandra Veloy Mateu* publicada a Nationalia. Els darrers mesos, s'ha parlat força sobre la possibilitat que Ossètia del Sud celebri un referèndum, a l'estil de Crimea, per a unir-se a Rússia. L'octubre passat, el president de la regió secessionista, Leonid Tibílov, va anunciar el seu desig de fer aquest referèndum. Això va provocar indignació a Geòrgia i a Occident. La comunitat internacional no reconeix la independència de la regió, que després d'anys de lluita va declarar oficialment la seva independència de Geòrgia el 2008 després d'una guerra curta però devastadora, en què Geòrgia va combatre contra les forces sud-ossetes, que tenien el suport de Rússia. Ara mateix, només quatre països reconeixen Ossètia del Sud com un estat independent: Rússia, Veneçuela, Nicaragua i Nauru. El referèndum no seria acceptat com a vàlid per part de la comunitat internacional, que considera la separació d'Ossètia del Sud com un moviment expansionista per part de Rússia. No obstant això, sembla que existeix un elevat suport entre la població d'Ossètia del Sud a la unificació amb Rússia, malgrat que aquesta informació prové de sondejos sense la supervisió d'experts externs. Tibílov ha mostrat ser força inconsistent en la seva posició sobre l'statu quo d'Ossètia…
Llegir més
Internacional

Erdogan anuncia 5.000 kurds morts en 9 mesos

Foto: arxiu CSC Amb un discurs realitzat el 28 de març de 2016 a l’Escola de Guerra, el president turc Recep Tayyip Erdogan ha fet un balanç de la «guerra contra el terror» que el seu govern diu haver emprès després de l’atemptat perpetrat el 20 de juliol de 2015 a la ciutat de Suruc. Tot i que les víctimes de l’atemptat de Suruc, reivindicat per l’Emirat Islàmic, eren militants del PKK i persones favorables al president sirià Bashar al-Assad, la conclusió d’Erdogan va ser que calia reiniciar la guerra … Contra els kurds. En 9 mesos, les forces de seguretat turques (exèrcit i policia) han matat més de 5 000 kurds, membres o no del PKK, mentre que els uniformats turcs han perdut 355 homes. Si les víctimes de la repressió turca fossin realment combatents del PKK, aquesta organització estaria ja profundament debilitada. Però tot indica que gran part dels kurds morts a mans de les forces de seguretat turques són, en realitat, simples civils. Això implica que la repressió no farà més intensificar la rebel·lió i incitar més kurds a unir-se a les files del PKK. Als que l’acusen d’haver suprimit les llibertats públiques en nom de la…
Llegir més
Internacional

El genocidi de Hope

Kinshasa és la capital i la ciutat principal de la República Democràtica del Congo | Foto: agències Les persones menys joves recordareu alguna notícia relacionada amb l’inici del genocidi congolès, a partir de l’estiu de l’any 1998. Quatre anys més tard, l’octubre de 2002, Nacions Unides va fer públic l’informe S/2002/1146 en què s’afirmava: “Per als més de 20 milions de persones que viuen a les cinc províncies de la regió oriental de la República Democràtica del Congo, el nombre de defuncions directament atribuïbles a les ocupacions perpetrades per Uganda i Ruanda por estimar-se entre 3 i 3,5 milions de persones.” És un informe que evidenciava el propi desconeixement –amb una vergonyant forquilla del nombre d’assassinats que vorejava el mig milió- però reconeixia l’ocupació del Congo per part d’Uganda, Ruanda i Burundi. Tot i el reconeixement, l’embargament d’armes no va arribar fins cinc anys després de l’inici de les matances. Un embargament curiós perquè només es va aplicar sobre territori congolès i va permetre els invasors mantenir els quarters protegits dins les respectives fronteres. Seria impropi fer comparacions amb l’holocaust però sí que ens permetem una única precisió: l’holocaust va significar, majoritàriament, l’assassinat d’europeus per part d’europeus; més encara, una…
Llegir més
Internacional

Cinc motius pels quals la batalla de Kobanê és transcendent

Milicianes de les YPJ (Brigades de Protecció de les Dones, en sigles en kurd) celebren l'alliberament de Kobane | Foto: agències La batalla de Kobanê, que ha caigut del costat de les YPG-YPJ, ha generat una atenció mundial sense precedents pel que fa a la lluita del poble kurd. Us expliquem cinc raons pels quals aquests esdeveniments són importants. Un text de David Forniès* Perquè té impacte psicològic. Kobanê no ocupa una posició gaire estratègica, com a mínim no per a l'Estat Islàmic (EI). Malgrat això, els gihadistes van triar el cantó de Kobanê -el que els resultava d'accés més fàcil- per a reforçar la seva imatge d'exèrcit invencible, que no podia ser aturat per cap dels actors armats de la regió -ni tan sols pels kurds. Van cometre un error de càlcul en sobreestimar la seva capacitat de combatre en fronts múltiples i ara apareixen davant del món com un grup que pot ser derrotat per una milícia popular -ben entrenada i enquadrada, això sí. Perquè enfronta dues visions oposades radicalment. Probablement enlloc més del món trobem dos models polítics i socials tan contraposats, lluitant literalment a escassos metres de distància. La proposta de l'EI: rigorista, centralitzada i violenta…
Llegir més
Internacional

Les forces kurdes recuperen del tot el control de la presa de Mossul, al nord de l’Iraq

Les forces kurdes ja han recuperat el 60% de la instal·lació hidràulica de Mossul (Font: Foto: Agències) Primera gran derrota de l'Estat Islàmic a l'Iraq Milicians peixmergues kurds i forces antiterroristes de l'exèrcit de l'Iraq, amb el suport aeri dels Estats Units, han aconseguit expulsar els jihadistes de l'Estat Islàmic i recuperar del tot el control de la presa de Mossul, la més important del país, segons la televisió pública iraquiana. Aquesta nit, les forces kurdes ja han recuperat el 60% de la instal·lació hidràulica de Mossul. Aquest embassament és una de les principals reserves estratègiques d'aigua de l'Iraq, amb una capacitat de milions de metres cúbics, i es troba a 23 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Dahuk, al Kurdistan. Es tracta d'un recurs estratègic per controlar l'abastiment d'aigua i la capacitat de produir electricitat. Però tenir-ne el control també és fonamental per evitar riscos. Un sabotatge a la presa provocaria inundacions devastadores a la segona ciutat del país i fins i tot a la capital, Bagdad. La presa, a més, està construïda sobre un terreny inestable i cal injectar-hi ciment periòdicament. Deixar de fer aquest manteniment seria, igualment, un risc. Per tot plegat, els Estats Units han…
Llegir més
Internacional

Mirades sobre l’etern conflicte

La deliciosa fotografia de l’artista israelià Amir Schiby en solidaritat amb els 4 nens palestins assassinats per l’exèrcit israelià. L’artista va difondre la foto a través d’una ONG israeliana compromesa amb la pau ‘Jewish Voice for Peace’                             Article de Jordi Armadans Darrerament em passa força: més que parlar sobre un conflicte en si mateix, tinc la sensació que cal parlar de les mirades sobre el conflicte. A vegades, veus mirades molt esbiaixades. Això és preocupant en si mateix però, sobretot, ho és perquè les mirades sobre un conflicte condicionen l’espai i les opcions de la seva resolució. Quan diem que no podem fer res per solucionar un conflicte ens equivoquem: la mirada que ens en creem i que inevitablement projectem, sumada a moltes altres mirades, té impacte en la seva possible resolució. En molts conflictes, la majoria de gent no hi diu res, perquè no en sap res o perquè no li interessa gens. En el que ens ocupa, no diria que la gent n’estigui més informada, però en tot cas n’opina molt més. A vegades, potser amb més passió que bon diagnòstic. També és cert…
Llegir més