Felip VI fa de mediador comercial a Orient | Foto: El Temps Els eufemismes emprats des dels discursos dels governants intenten ocultar allò que realment amaga la guerra: un negoci ben potent lligat a bona part de la indústria que depèn, exclusivament, de les decisions preses en les llotges més elevades del poder estatal. I que molt sovint amaguen contradiccions amb els discursos pronunciats per les elits. Article de Manuel Lillo publicat a El Temps el 18/03/2017 «És possible que en alguna ocasió s’haja trobat material armamentístic nostre en països tercers, però no ens podem fer càrrec si es fa revenda de les nostres armes». Aquest és l’argument que donava una font de l’empresa nord-americana General Dynamics, de les més potents en l’àmbit militar. A l’Estat espanyol és coneguda per la seua subcontracta, Santa Bárbara Systems, que subministra l’armada espanyola amb tancs i amb tota mena d’aparells de guerra. Evidentment, les persones estan obligades a justificar les seues contradiccions. Però aquest fet no evita que, certament, les col·laboracions armamentístiques entre territoris suposadament bel·ligerants siguen tan habituals com paradoxals. Més encara quan des de certs sectors s’apel·la a la responsabilitat conjunta de tota la població per pal·liar, entre tots, l’amenaça del…
Llegir més