El Masnou ultima una normativa que impedirà que bancs i caixes monopolitzin espais cèntrics

ORIOL RIBET. El Masnou
Impedir el que el tinent d?alcalde de Promoció Econòmica del Masnou, Artur Gual, anomena efecte desertització. Aquest és l?objectiu del pla especial dels establiments comercials i de serveis que aquest municipi del Maresme aprovarà a l?estiu. L?efecte desertització, segons Gual, apareix quan bancs, caixes i altres negocis com asseguradores es fan amos absoluts d?una plaça o un carrer; en no haver-hi un equilibri en l?oferta comercial, aquests espais no tenen vida, sobretot durant determinades hores i els caps de setmana. El cas del Masnou encara és aïllat, però altres municipis com Mataró es plantegen iniciatives similars.

El pla que ja ha aprovat la junta de govern local i que passarà pel ple del Masnou avait estableix una sèrie de categories comercials. El primer grup és el dels comerços de compra quotidiana tant alimentaris com no alimentaris. Són els imprescindibles en zones on es vol que hi hagi vida ciutadana, o sigui bars, restaurants o forns. El segon grup és el dels comerços complementaris, com botigues de roba o de parament de la llar. Per a aquests comerços, el pla no fixa limitacions quant al grau d?implementació. Sí que en fixa, en canvi, per al tercer grup de comerços; és a dir, els «relacionats amb el sector dels serveis i fonamentalment els corresponents a ús d?oficines (bancs, caixes, agències d?intermediació immobiliària, i també altres entitats financeres, asseguradores i empreses de treball temporal». En tres zones del Masnou on l?Ajuntament vol impulsar eixos comercials, la distància mínima entre establiments d?aquest tipus haurà de ser de 100 metres lineals. És a dir, que entre caixa i caixa hi haurà d?haver aquesta distància. Això no afectarà els establiments ja oberts, sinó els de nova creació: si no compleixen aquest requisit, l?Ajuntament els denegarà la llicència i hauran de buscar altres zones on instal·lar-se. Les tres zones amb limitacions són al voltant de la plaça Ramón y Cajal, al Camí Ral i al centre.

UN CAS QUE ESCARMENTA
Que el Masnou impulsi un pla d?aquest tipus de regulació del comerç no és casualitat. Fa uns anys, l?Ajuntament va remodelar una plaça singular, la plaça Marcel·lina Monteys, situada al centre del municipi; on hi havia un solar de sorra amb cotxes aparcats, s?hi va fer un aparcament subterrani i una plaça. Avui, tots els comerços que hi ha en aquesta plaça són caixes d?estalvi o bancs. I el mateix passa al carrer Sant Miquel, també remodelat fa pocs anys. «El que no pot passar és que un ajuntament inverteixi en una zona per convertir-la en un espai de passeig, i que aquest esforç es perdi», diu el tinent d?alcalde de Promoció Econòmica, Artur Gual (PSC), principal impulsor d?aquest pla, que té el suport d?ERC i ICV-EA, amb els quals els socialistes governen al Masnou. La tesi del pla és que, sense un comerç equilibrat, no hi ha ni eixos comercials ni espais de relació ciutadana. «La prova és que fins i tot el bar del carrer Sant Miquel tanca el cap de setmana», diu Gual.

Artur Gual destaca que aquestes mesures s?han consensuat amb els comerciants del poble, i assenyala que són una garantia amb vista a una actuació important per a la ciutat com és la reconversió de la fàbrica Dogi.

On ara hi ha la fàbrica d?aquesta empresa tèxtil, que es traslladarà als afores, es construiran pisos i una gran plaça. A més, just al costat hi haurà el parc Vallmora. Tot plegat, ha de configurar un nou espai cèntric, i l?Ajuntament no vol que passi com a la plaça Marcel·lina Monteys: que l?acabin monopolitzant els negocis de serveis, que segons el pla d?usos «dificulten la consolidació d?eixos comercials». «Una botiga de roba, per posar un exemple, no pot competir en marges amb un banc; per això, és necessari regular per equilibrar», sosté Gual.

Arribar fins al pla d?usos ha estat un camí llarg. «Primer vam fer una moratòria per no concedir més llicències en les tres zones que volem regular; la moratòria va durar un any i ara l?hem allargada fins que s?aprovi definitivament el pla, que és fruit d?un estudi exhaustiu sobre quin tipus de comerç hi ha i on», indica el tinent d?alcalde. Segons Gual, altres municipis com Terrassa, Vilassar de Mar, Mataró o Sitges estan impulsant o pretenen impulsar projectes similars. Un projecte que, en el cas del Masnou, consisteix també a estimular, via bonificacions fiscals, la implementació dels comerços de compra quotidiana i complementaris allà on no n?hi hagi gaires.