Divendres passat van aparèixer les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del conjunt de l’Estat espanyol, en finalitzar l’any 2009. Aquestes xifres, una vegada més, han situat l’atur molt per sobre del que ho feien les facilitades pel ministeri de Treball, per les mateixes dates, a causa que aquestes últimes tan sols consideren aquelles persones inscrites als serveis públics d’ocupació, mentre que l’EPA es basa en enquestes que no discriminen per aquesta raó i, per tant, són molt més fiables.

D’aquesta manera, l’EPA del quart trimestre de 2009 comptabilitza 1.331.500 aturats/des, arreu dels Països Catalans sota administració espanyola, amb una taxa d’atur del 19,28%. En comparació amb les dades de l’anterior trimestre, el nombre de desocupats/des s’ha incrementat en 70.100, el que suposa un augment del 5,56% i demostra que la destrucció de llocs de treball sembla que no hagi d’aturar-se. Igualment, l’evolució de l’atur es confirma més greu als Països Catalans que al conjunt de l’Estat espanyol, ja que, mentre la taxa d’atur al nostre país va acabar el 2008 un punt per sota de la taxa estatal (12,98% i 13,91%, respectivament), actualment la taxa catalana ja es troba prop de mig punt per sobre de l’espanyola (19,28% i 18,83%, respectivament), en un exemple més de fins a quin punt l’espoli fiscal i la manca d’un marc laboral propi ens fan més vulnerables als períodes de crisi.

En el següent requadre, es pot observar l’evolució del nombre de persones aturades al conjunt del país sota administració espanyola, segons gènere i edat:



De la mateixa manera, en el següent requadre, es pot observar la variació de la taxa d’atur, segons les mateixes variables:



Segons aquestes dades, es confirma com l’actual increment de l’atur afecta més els homes que les dones, així com la taxa d’atur masculina es manté més de dos punts per sobre de la femenina. Tanmateix, durant el darrer trimestre de l’any passat, l’increment del nombre d’aturats fou lleugerament inferior al d’aturades, el que s’explica pel fet que la crisi afecta cada cop més al sector serveis, a més de la construcció i la indústria, qui originalment havien estat els més perjudicats, i això pot provocar que el nombre d’homes i dones sense feina tendeixi a equiparar-se de nou. Pel que fa al jovent, el nombre absolut d’aturats/des s’ha reduït durant el quart trimestre de 2009, en part per la realització de feines de temporada de Nadal, tot i que la seva taxa d’atur segueix a nivells dramàtics, del 39,46%. Igualment, cal remarcar una vegada més la gran quantitat de joves desocupats/des que el ministeri de Treball ignora en les seves dades, ja que, segons afirmaven referent a finals de desembre, llavors hi havia 125.861 joves sense feina, una xifra que és menys de la meitat que la que assenyala l’actual EPA, el que demostra fins a quin punt el jovent percep inútils els serveis públics d’ocupació, quan ni tan sols es prenen la molèstia d’apuntar-s’hi (i, per tant, esdevenen invisibles als ulls del ministeri de Treball).

Des de la Intersindical-CSC, es publicarà aviat l’estudi detallat sobre la situació de l’atur als Països Catalans (tal com es realitzà amb les dades referents al tercer trimestre de 2009), però des d’ara ja es pot reiterar que, trimestre rere trimestre, principalment el govern espanyol, com a titular de les competències d’ocupació, s’ha vist incapaç de posar remei a la xacra de l’atur i no ha pogut o no ha volgut impedir que els treballadors i les treballadores paguem una crisi que no hem provocat. Així, doncs, cal reivindicar una vegada més que es posin les bases per tal d’edificar un nou model econòmic que permeti compaginar la creació de llocs de treball i la garantia d’una ocupació de qualitat, dos aspectes indestriables que només es podran assolir amb canvis profunds que trenquin amb les polítiques neoliberals de l’executiu central i amb la possibilitat d’aplicar polítiques pròpies i adequades a cada realitat econòmica i nacional, el que en el nostre cas ha de suposar la possibilitat d’impulsar un marc català de relacions laborals, amb les competències i els recursos necessàries per aquesta fita.