L’escalada de l’atur als Països Catalans es manté un mes més, segons es desprèn de les xifres publicades avui pel govern espanyol. Així, entre les comunitats de Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses i el País Valencià, el mes de febrer va acabar amb gairebé 969.000 desocupats/des, una xifra un 66,7% major que la del mateix mes del 2008. Si a aquesta xifra li sumem els/les més de 20.000 aturats/des de la Catalunya Nord, els i les aproximadament 1.500 de la Franja de Ponent i aquells/es d’Andorra (xifra a la qual no hi hem tingut accés), es pot observar com els Països Catalans es troben a les portes d’arribar al milió de desocupats/des.

La mitjana de creixement d’atur a l’Estat espanyol ha estat del 50,38%, més de 16 punts inferior a la catalana, el que demostra com la manca de recursos i competències de les administracions del país agreuja una xacra causada per la crisi internacional i les errònies polítiques impulsades des del govern central.

En el següent requadre es pot veure exactament l’augment mensual i anual de l’atur, per comunitats, gènere i en el jovent:


Taula d’elaboració pròpia. Font: Ministerio de Trabajo e Inmigración

Així, es pot comprovar com és al País Valencià on l’atur ha augmentat més en aquest any, en termes relatius (amb un increment del 71,42%) i aquest mes de febrer (l’increment ha estat del 6,75%). Igualment, és destacable que a les Illes Balears i Pitiüses s’ha creat ocupació durant el passat mes, concretament 80 llocs de treball, tot i que en el darrer any la xifra d’aturats/des s’hi ha incrementat en un 53,86%. A nivell de províncies, és la de Castelló on més s’ha destruït ocupació en el darrer any, tant a nivell estatal com nacional, amb un augment de l’atur del 122,98%, malgrat que també és destacable l’increment del 87,90% en la província de Lleida.

Quant a col•lectius, l’augment de l’atur en els homes és molt major que en les dones (increment de l’atur masculí del 98,67%, enfront del 41,07% de l’atur femení), tot i que en els darrers mesos la diferència s’eixampla més lentament (tan sols un punt percentual més en el cas dels homes, durant el febrer). Igualment, el jovent pateix un augment de la desocupació onze punts major que la mitjana catalana, malgrat que és el col•lectiu immigrat el que més pateix la crisi, amb un increment de l’atur del 93,87%, una xifra que s’eleva fins al 105,41% si es té en compte tan sols la comunitat autònoma de Catalunya.

Si s’analitzen les xifres per sectors, als Països Catalans, la construcció ha aportat durant els últims 12 mesos 94.124 nous/ves desocupats/des, el que suposa un increment del 133,59% de l’atur en el sector. Pel que fa a la indústria, han estat 68.156 els/les nous/ves desocupats/des que ha creat, amb un augment de l’atur en el sector del 62,10%. Tanmateix, tot i que l’increment relatiu sigui inferior als anteriors, del 55,96%, és el sector serveis aquell que més desocupats/des aporta, en concret 201.831. La resta provenen de l’agricultura o no disposaven de contracte anteriorment.

Així, doncs, la Intersindical-CSC exigeix que es prenguin mesures urgents per tal d’aturar la sagnia de nous/ves aturats/des que està tenint lloc, més enllà d’esperar que per art de màgia aquestes xifres s’estanquin, un fet que amb passivitat difícilment ocorrerà i que, de fet, tampoc suposaria cap èxit, tenint un milió de persones sense feina. Cal, doncs, que les ajudes arribin a les famílies i a les petites i mitjanes empreses que les necessitin, garantint el manteniment o l’increment dels llocs de treball, així com ser més curosos/es a l’hora d’aprovar ERO. Igualment, cal blindar els serveis socials i les prestacions i subsidis, per garantir la capacitat adquisitiva de les classes treballadores que es quedin sense feina, així com avançar cap a un model de finançament just i unes competències adequades que permetin impulsar aquestes mesures des de la proximitat i un nou sistema de recerca de treball més eficient que l’actual i que faci un seguiment complet dels casos que rep i gestiona.