Per entrar a valorar els nous rumbs que pren la resposta del capital davant l'acció sindical, és necessari veure l'evolució que va prenent el model europeu de concertació social.

Un model nascut després de la segona guerra mundial, en època de fort desenvolupament econòmic (la redistribució no es juga en un escenari de "joc suma zero", és més fàcil repartir un pastís que creix sense parar que un limitat o que decreix) i amb un clar antagonista en els països de l'Est. El model de concertació social europeu va aparellat al desenvolupament de l'anomenat estat del benestar, a l'intercanvi desigual i també a la lògica de la guerra freda.

Un altre element lligat a això però en un altre àmbit, en una visió més ideològica, seria la forta crisi de l'esquerra a nivell europeu, especialment les tendència socialdemòcrates i l'imperi dels plantejaments noeliberals que, insistim, són clarament ideològics. Això porta a un nou tipus de valors i prioritats i a un nou model de plantejar la concertació i la resolució de conflictes en l'àmbit sociolaboral.

En l'àmbit de l'estat espanyol hi ha un element específic: l'autopercepció. L'autopercepció de l'acció repressiva dels anys vuitanta, després de l'experiència del franquisme és una mentre que l'actual és una altra, més assumible. Això, que sembla molt forçat, es pot constatar de manera molt clara en l'evolució de la política penitenciària i especialment en els canvis legislatius i ser conscients que estem sortint dels marges, és una línia d'argumentació que pot tenir recorregut.

També la mateixa evolució de la crisi econòmica, sistèmica certament, i amb repercussions socials importants -de l'explotació a l'exclusió-, planteja nous escenaris i més si tenim en compte la pèrdua accelerada de drets sociolaborals. Les successives reformes van en aquest sentit. En el cas de Catalunya podem dir que la judicatura s'ha anat desplaçant cada vegada més a la dreta, el principi de "in dubio pro operari" passarà a ser una relíquia de llatí clàssic. La intervenció de la Inspecció de Treball cada vegada és més ineficient (en aquest cas no parlem tant de desplaçament cap a la dreta com de saturació, senzillament no acaba de funcionar...). Aquells instruments legals, institucionalitzats, de defensa dels drets i del mateix treball han perdut tall, i això és especialment greu en un moment en què la tendència a judicialitzar és important.

Som dels que pensem que judicialitzar és sempre un fracàs de l'acció sindical; no és "anar a per totes", almenys a Catalunya, és "salvar els mobles". Resumint, tenim un problema, estem en un procés de canvi de les regles de joc que segurament haurem d'aprendre a administrar, i això ens obliga a desenvolupar l'acció sindical per camins no institucionalitzats. L'experiència ens diu que pot derivar en qüestions de l'anomenat "ordre públic ".

Un cas concret: una empresa del metall, la més important de la seva zona (Sintermetal a Ripollet, Barcelona), a la qual s'incompleix el pagament dels salaris, concretament uns increments de conveni. La plantilla decideix denunciar la situació fa el descans corresponent i menja l'entrepà cada matí a la porta de l'empresa. La resposta per part de l'empresa a aquesta acció pacífica de protesta? Denúncia penal per intimidació en “impedir l'entrada i sortida de vehicles”, i judici al company president del comitè d'empresa. L'empresa pot no complir les seves obligacions, els treballadors per reivindicar els seus drets s'asseuen al banc dels acusats. Ja veurem com acaba el tema, però aquesta serà la dinàmica ascendent i cal estar preparats.

I diem que cal estar preparats, perquè en el fons hi ha un debat a plantejar i a guanyar de totes-totes. El debat no és de tipus legal -què es pot fer i què. El debat és de legitimitat, en funció de sota quins paràmetres es poden fer les coses i, per tant, dels espais de consens social ens els que ens movem. Això és la clau, enginyeria del consentiment i consens social, a favor d'uns o d'altres. Un conflicte és policial o polític, o sindical, en funció de la seva extensió i del consens social que sigui capaç de generar, a favor i en contra. Amb el rumb polític que estan prenent les coses, o generem consens social fort a favor dels drets i reivindicacions de les classes treballadores, o acabarem acampant als jutjats de guàrdia.

Secretaria Nacional d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC