Archives for Països Catalans / Llengua - Page 6

Països Catalans / Llengua

Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència

Foto: Salvem el Cabanyal Adrià Mancebo / El Temps El periodista Sergi Tarín presentà ahir al vespre el documental Abril al Cabanyal. Crònica viva d'una resistència que retrata la defensa del barri del Cabanyal contra l'intent d'espoli i l'enderroc de 1651 vivendes Ahir s'estrenà el documental Abril al Cabanyal. Crònica viva d'una resistència a l'Ateneu Marítim de València a les 20 hores. El documental se centra en els convulsos dies del 6 i 8 d'abril de 2010, quan policies nacionals i locals carregaren contra els veïns que s'oposaven a la demolició d'una desena de cases. Aquells fets tingueren una repercussió mediàtica a nivell estatal per la brutalitat policial i es posà en dubte la legalitat d'aquelles actuacions. L'autor del documental és el periodista valencià Sergi Tarín, que des de l'estiu de 2010 viu al Cabanyal, en la zona afectada per la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez en una trama d'alt valor patrimonial.  En declaracions fetes per Sergi Tarín a EL TEMPS explica: «Jo volía viure allí, en aquella zona del cabanyal per formar part d'aquella resistència; encara que em va costar molt trobar casa, era complicat» i afegeix: «Em movía sobretot un interès periodístic de tot el que allí passava».…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

“Si volem un país nou ha de ser amb les dones i amb una política de dones”

Les companyes Blanca Serra i Montserrat Massip de la CSC amb altres participants de l'acte. Foto: Montserrat Massip “Si volem un país nou ha de ser amb les dones i amb una política de dones” Carme Sansa presentava així l’acte “Dones, lluita feminista i independència” organitzat per la plataforma “Esquerres pel SíSí” que comptà a representació de companyes de la CSC com ara la ponent Blanca Serra i la responsable d'ensenyament Montserrat Massip. El passat dimarts 21, la campanya “Esquerres pel SíSí” va portar a terme un acte sobre la lluita feminista i la independència a l’Auditori del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. L’actriu Carme Sansa va presentar l’acte, que va comptar amb les intervencions de Blanca Serra, militant independentista, Montserrat Cervera, militant feminista i de Carolyn Leckie i Jeniffer Morrison, ambdues de Women for Independence (Escòcia). Carme Sansa, actriu catalana, va presentar l’acte plantejant dues preguntes que determinarien les intervencions de les convidades: “Què podem aportar les dones en el procés i què pot aprendre el procés de la lluita feminista?”. Blanca Serra va iniciar la seva intervenció fent un repàs de la lluita feminista a Catalunya durant els últims anys, assegurant que no ha existit mai…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

938 dels 947 municipis catalans tindran locals de participació per la jornada del 9-N

Foto: agències Ja hi ha voluntaris pel procés de participació que prepara el Govern, segons ha explicat la vicepresidenta Joana Ortega. El 99,9% de catalans no s'haurà de desplaçar del seu municipi per votar Font: Diari Ara /Oriol March / Roger Tugas 938 dels 947 municipis catalans tindran punts de participació a la jornada del 9-N que prepara el Govern. Així ho ha explicat la vicepresidenta Joana Ortega, que ha explicat que ja hi ha voluntaris apuntats per col·laborar en el procés de participació. El total de locals de participació arriba als i els punts de participació seran "Un cop més, la implicació ha estat un exemple clar i contundent de civisme i un símptoma que la gent vol votar, que tothom està disposat a posar els màxims esforços perquè tots puguem participar", ha indicat Ortega. "Això ha permès que el dispositiu dissenyat en inici pugui ser més ambiciós", ha assenyalat la vicepresidenta. "El de la població no s'haurà de desplaçar de municipi per anar a votar", ha apuntat Ortega, que ha recordat que en un principi els municipis on estava prevista la votació no arribava als 300. El dia 27 d'octubre, dilluns vinent, a les dotze del migdia, es…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

Miquel Porter i Moix homenatjat a la Universitat de Barcelona

10 anys sense en Miquel Miquel Porter i Moix, figura polifacètica de la cultura catalana, va ser Secretari confederal i President emèrit de la Confederació Sindical Catalana (CSC) entre el 1990 i el 2004, any del seu traspàs. Durant l'acte, que se celebrà a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història s'homenatjà la figura del sindicalista i insigne catedràtic de la UB, tot un referent en l’àmbit de la història de la cinematografia i del món cultural català en general. L’acte també serví per presentar la col·lecció de cartells i lobby cards de cinema del fons d’imatges del Departament d’Història de l’Art, una iniciativa que va endegar el mateix Porter i Moix, així com el fons personal i bibliogràfic del catedràtic, dipositat al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB i que a partir d’ara estarà obert a la consulta del públic. Paral·lelament, del 6 al 17 d’octubre es podrà visitar l’exposició «Tot Miquel Porter i Moix, un home polifacètic» al tercer pis de la Facultat de Geografia i Història. Organitzada pel Departament d’Història de l’Art, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de Miquel Porter i Moix (AMPM), la mostra consistirà en…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

12 d’octubre, dia de la cabra

Font: agències Article d'opinió de Carles Sastre, Secretari general de la CSC Divendres dia 10 vam presentar al Crac de Rubí l'espai Esquerres pel Sí Sí, bona audiència , excel·lent participació i de les intervencions i del debat posterior voldria fer-ne tres comentaris, penso que interessants. -Hores d'ara és clar que el tema de les pensions, el futur de les pensions, és un dels pilars del discurs de la por. No és casual que la Senyora Camacho es passi més temps a les llars de jubilats que a casa seva, constato. Hi ha però un segon pilar important, el de les empreses marxant d'una Catalunya independent, això és el que s'ha constatat a llocs com la SEAT a Martorell, l'argument contrari a l'estat propi va ser aquest, cal tenir-ho en compte. Com deia Fuster "la por engendra els monstres que necessita"; cal evitar que el discurs de la por s'instal·li en el cervell i el cor d'aquells que dubten. - L'esquerra espanyola ha de prendre una decisió important. Espanya, com tot projecte nacional, és fruit d'un procés històric, no parlem de natura, parlem d'història i de política. Al final les nacions no “existeixen”, es fan i es desfan com deia…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

Carme Junyent: ‘No ho fem bé. El català no té el futur assegurat’

La filòloga Carme Junyent         Conversa amb la filòloga, autora de 'Vida i mort de les llengües' · És la cinquena entrevista de la sèrie 'Llengua viva' de VilaWeb Carme Junyent és sociolingüista, però de les que s'arromanguen, de les que van més enllà de la pissarra i el despatx. Darrerament una de les seves idees ha circulat amb força per la xarxa: 'Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení'. Escoltar-la t'obre la ment. Preocupada per la mort de les llengües, avisa que el català es pot morir si no fem res per evitar-ho i que ara és un bon moment de recuperar la il·lusió necessària per a sortir-nos-en. No creu que la independència arribi amb un pa sota el braç per garantir la supervivència de la llengua. Molt crítica amb els qui proposen la cooficialitat del català i el castellà en el futur estat, obre amb els seus coneixements un ventall ampli de propostes per a aturar la reculada del català. Cal un discurs engrescador centrat en la gent. Cal aprofitar la situació de multilingüisme que té el país. Cal eradicar conceptes obsolets. Diu que no és una persona còmoda. Es defineix com…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

Més del 96% dels municipis catalans de Catalunya donen suport al 9-N

Foto: agències L'AMI i l'AMC estan d'acord amb la suspensió temporal de la campanya institucional de la consulta per a 'no posar els treballadors públics a la palestra' Vilaweb El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i el de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, estan satisfets perquè pràcticament tots els ajuntaments del país han debatut la moció que demanava el suport al dret de decidir. D'aquests, el 96,2% hi ha votat a favor, l'1,1% l'ha rebutjada i l'1,7% no ha fet cap ple per parlar-ne. Segons Buch, 'això demostra que els consistoris catalans s'han revolucionat en favor de la consulta'. Ahir tots dos dirigents van dir que estaven d'acord amb la suspensió temporal de la campanya del 9-N, per no fer perillar la feina dels treballadors públics i van mostrar ple suport a les actuacions del govern. Els presidents de totes dues associacions van explicar que a les comarques on viu més gent, que són Barcelonès, el Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i l'Oriental, el 90% dels ajuntaments van votar a favor de la moció i només un 5% en contra. Pel que fa a l'àrea metropolitana de Barcelona,…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

Avui a les 19.00 hores comença la campanya pel #SíSí: concentracions davant tots els ajuntaments

Concentracions davant tots els ajuntaments a les hores A les hores d'avui, 30 de setembre, es produiran concentracions davant de tots els municipis per a defensar el dret democràtic de votar per decidir el futur polític de Catalunya. S'inicia, també, mitjançant la mobilització popular la campanya popular pel Sí+Sí a la consulta del proper 9N. Des de la Confederació Sindical Catalana (CSC) cridem a participar a les concentracions d'avui, 30 de setembre, i les futures mobilitzacions en defensa de la democràcia i de la capacitat del poble català a decidir el seu futur polític. Som un poble madur, cohesionat i amb una societat civil forta que sabrà conduir amb normalitat democràtica les accions a emprendre per exercir el dret fonament a expressar-se a les urnes. Des de la Intersindical-Confederació Sindical Catalana apostem per exercir la democràcia en tots els àmbits. 30 de setembre de 2014 Barcelona Països Catalans
Llegir més
Països Catalans / Llengua

L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català

  Foto: agències La Confederació Sindical Catalana (CSC) expressa la seva solidaritat i suport al professorat, alumnat i famílies de l'IES Matarranya afectats per aquest atac intolerable a la llengua i cultura pròpies. Font: Xarxes socials i llengües Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb). Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

Enllaçats per la Llengua anima a seguir lluitant contra el TIL i el model lingüístic del govern Bauzà

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears(TSJIB) anul·la el Decret del Govern Bauzá que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL) aplicat des del curs passat a les escoles de les Illes. La plataforma d'entitats “Enllaçats per la Llengua” (ExLL) celebra l'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears(TSJIB) del Decret del Govern que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL) aplicat des del curs passat a les escoles de les Illes. ExLL recorda que aquest decret fou imposat pel govern Bauzá sense cap acord amb la comunitat educativa de les Illes Balears, trencant el consens lingüístic, reduint la presència del català a l’escola i posant en perill la cohesió social. Així mateix, el govern balear passà per alt l'opinió de la institució acadèmica que regula tot el referent a la llengua catalana en l'àmbit autonòmic, la Universitat de les Illes Balears (UIB), no respectant el paper que li atorga l'estatut d'autonomia vigent com a òrgan consultiu. Amb aquestes sentències es palesen els defectes, de forma i de contingut, que afecten el Decret del TIL, elaborat per un govern d'esquenes a la seva ciutadania, que majoritàriament defensava el model d'escola amb la llengua catalana…
Llegir més