Archives for Economia - Page 7

Economia

TTIP: Deu preguntes i respostes

El TTIP, un tractat ple d'ombres Article de Bel Zaballa Què és, per què es negocia en secret, quins beneficis i quins perjudicis portarà? Mirem de respondre'n les principals qüestions Fa anys que la Unió Europea i els Estats Units volen arribar a un acord transatlàntic a fi de crear un gran espai de lliure comerç, i sembla que aquesta vegada tirarà endavant. Però la qüestió ha suscitat polèmica i oposició: des de fa setmanes activistes i formacions d'esquerres han emprès campanyes contra l'anomenat TTIP. Però què és? Què se'n sap? Quins beneficis se'n volen treure? Hi ha fonament per a creure que es retallaran drets laborals dels europeus, que s'obrirà la porta a la carn hormonada i que es privatitzaran els serveis públics? Mirem de respondre'n les deu preguntes principals en aquest informe. 1. Què és el TTIP? Són les sigles en anglès de l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Un acord que negocien la Unió Europea i els Estats Units per a crear la zona de lliure comerç més gran del món. Té per objectiu d'eliminar aranzels, normatives que consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics per…
Llegir més
Economia

El frau fiscal català representa el 25% del PIB

El frau fiscal a Catalunya suposa entre i milions d'euros l'any que es deixen d'ingressar, el 24,6% del PIB català El coordinador del Sindicat de Tècnics d'Hisenda a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, reclama "voluntat" per eradicar el frau fiscal 1 de cada 4 euros s'escapa del control d'Hisenda a Catalunya, una xifra que suposa entre i milions d'euros l'any que es deixen d'ingressar, el 24,6% del PIB català. Són algunes de les dades d'un estudi de la Universitat Rovira i Virgili que ha revelat el tècnic d'Hisenda i coordinador del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, el primer compareixent a la comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscal al Parlament, que ho ha fet en qualitat d'expert. Del volum total defraudat, un 72% prové de grans patrimonis i empreses. Tot i les milionàries xifres, Mayo ha recalcat que “si hi ha voluntat, és possible eradicar el frau fiscal”, encara que ha deixat clar que “tot falla en cascada”. Tot i que no ha matisat mecanismes per fer front al frau fiscal, Mayo ha defensat que el més òptim no és “controlar políticament” les institucions, sinó que aquestes “vetllin” pels interessos públics. Font: Diari Ara
Llegir més
Economia

Thomas Piketty: “Ens trobem a la vora de l’abisme d’una crisi política, econòmica i financera”

Thomas Piketty. Foto: cc Universidad Pompeu Fabra L'economista francès, autor de l'influent llibre “El capital al segle XXI”, reflexiona sobre l'auge de l'extrema dreta al seu país | "Cal acostumar-se a viure amb un creixement feble" | "La idea segons la qual cal insistir a purgar els pressupostos a força de més austeritat per guarir al malalt em sembla completament insensata" Thomas Piketty (Clichy, França, 1971), economista de la Paris School of Economics, és especialista en l'estudi de les desigualtats econòmiques des d'una perspectiva històrica comparada. És autor del llibre “El capital al segle XXI”, del que s'ha venut més d'un milió d'exemplars a tot el món i que, recentment editat en castellà i català, li ha convertit en un dels economistes més influents de l'actualitat. La Paris School of Economics, de recent creació, té la seva seu en els locals de l'École Normale Supérieure (13 premis Nobel i 10 medalles Fields a les seves esquenes), al bulevard Jourdan. No és un d'aquests colossals edificis del segle XIX, en pedra tallada, on encara conserven les seves seus històriques altres institucions acadèmiques com la Sorbona o la facultat de Dret de Panthéon-Assas. Es tracta d'un conjunt d'edificis relativament modern però “envellit”.…
Llegir més
Economia

Els aturats de llarga durada hauran d’estar un any sense cobrar per optar al nou subsidi d’Ocupació

Foto: agències El Gobierno espanyol ha enviat als sindicats majoritaris la seva proposta per augmentar la protecció social: es tractaria d'una nova ajuda per a aturats de llarga durada amb càrregues familiars de prop de 400 euros i amb una durada de només sis mesos, segons ha pogut saber | El punt més controvertit és que Ocupació vol que, per optar a aquest nou subsidi, hagi transcorregut un any des que el beneficiari va esgotar totes les seves prestacions, un termini que els sindicats veuen inacceptable. L'Executiu es va comprometre al juliol a negociar amb els agents socials un augment de la cobertura que pal·liés el creixement del risc de pobresa que sofreix Espanya. Encara que el Ministeri d'Ocupació va fixar octubre com a data per engegar el nou subsidi, la negociació s'ha retardat. La proposta fixa que siguin els aturats de llarga durada i amb càrregues familiars els beneficiaris, alguna cosa que el Ministerio ja va anunciar al juliol. No obstant això, a l'hora de precisar aquestes càrregues familiars el Govern considera que és necessari que una persona tingui almenys dues persones a càrrec seu per considerar-les com a tals. D'altra banda, abans de cobrar la nova ajuda els…
Llegir més
Economia

La connexió catalana del projecte Castor

Plataforma del projecte Castor Foto: agències El projecte de magatzem de gas Castor, que el govern espanyol va decidir tancar fa gairebé un mes, ha comptat amb la participació directa o indirecta d'unes quantes personalitats i empreses catalanes des que el projecte va començar a caminar, ara fa divuit anys. Aquesta setmana, el programa "Valor afegit" explica quina és ara la situació del projecte Castor en un reportatge. Les instal·lacions del magatzem es troben totes al País Valencià i la seu de l'empresa operadora, Escal UGS, és a Madrid, però tot i així diferents polítics i empresaris catalans han intervingut en l'impuls i la tramitació del projecte, com Josep Piqué, ministra d'Indústria del primer govern Aznar, que el setembre de 1996 va donar el primer permís d'investigació d'hidrocarburs per estudiar l'aprofitament de l'antic jaciment petrolier Amposta. Com explica el periodista Jordi Marsal en el llibre "Castor: la bombolla sísmica", l'empresa que va obtenir el permís va ser una societat canadenca, embrió de la futura Escal UGS, constituïda el 1998. Posteriorment, per impuls de Rodrigo Rato, el jaciment Amposta es va incorporar el 2002 al pla estratègic d'instal·lacions gasistes, ja com a futur magatzem de gas soterrani. Al cap d'uns anys,…
Llegir més
Economia

Sense perseguir els lladres no sortim de la crisi

Imatge: estoc Per Juan Torres López L'escàndol vergonyós de la targeta de Caja Madrid (que possiblement s'ha d'haver produït en moltes altres caixes) posa sobre la taula un pressupòsit sobre el qual coincideixen molts economistes des de fa molt temps: la confiança i la probitat són condicions fonamentals sense les quals és molt difícil que es produeixi progrés econòmic. Així ho havien escrit en les seves obres mestres economistes genials com Adam Smith o John Stuart Mill quan comprovaven que les diferències en el progrés de les nacions moltes vegades tenien a veure amb la dificultat que resultava confiar en algunes d'elles i que les persones actuessin amb honestedat en el món dels negocis. Sense perseguir i castigar els lladres i criminals de coll blanc que han provocat la crisi, siguin qui siguin, ni sortirem d'ella ni podrem evitar que l'altra crisi que ens espera sigui molt pitjor i més tràgica. Des de llavors, altres economistes i investigadors han demostrat, fins i tot amb experiments de laboratori com els de Paul Zak, professor d'economia i fundador d'un conegut centre de neuroeconomia a Califòrnia, que la confiança és la base de l'activitat econòmica i que, com va mostrar també el Nobel…
Llegir més
Economia

Brussel·les ordena a Espanya que recuperi milers de milions d’ajudes fiscals il·legals a multinacionals

Cristóbal Montoro, ministre espanyol d'Hacienda y Administraciones Públicas La Comissió Europea ha ordenat aquest dimecres passat a Espanya que recuperi les ajudes fiscals concedides a les grans empreses espanyoles per comprar companyies de fora de la UE. Brussel·les considera que aquestes deduccions tributàries són "incompatibles amb les regles de la UE", ja que concedeixen a les companyies beneficiàries un "avantatge econòmic selectiu". L'Executiu comunitari ha denunciat a més que les autoritats espanyoles no li van notificar aquest nou règim fiscal, malgrat que estaven obligades a fer-ho. El Govern espanyol disposa de dos mesos per recórrer la decisió. Les disposicions espanyoles permetien l'amortització de l'anomenat fons de comerç financer (la diferència entre el preu de la compra de les participacions d'una empresa i el valor en llibres dels seus actius) en l'adquisició d'accions en empreses estrangeres. Aquesta diferència es podria deduir fins en 20 anys en l'Impost de societats. Per a Brussel·les, aquest règim fiscal representa una clara excepció del sistema fiscal general espanyol, ja que permet l'amortització del fons de comerç fins i tot quan les companyies compradores i adquirides no estiguin unides en una única entitat empresarial. L'Executiu comunitari ja va declarar il·legal a l'octubre de 2009 i al…
Llegir més
Economia

Independència i deute

Elisenda Paluzié Article de la nostra companya i afiliada Elisenda Paluzié, degana de la Facultat d'Economia de la UB En el debat públic sovint s'utilitza el deute com una amenaça a la independència de Catalunya. Així, s'afirma que Catalunya haurà d'assumir automàticament una part del deute espanyol i es fan càlculs alarmistes que deixen Catalunya amb un deute inassumible. Per procedir a una negociació que impliqui un repartiment d'actius i passius, cal que la independència de Catalunya sigui reconeguda i s'accepti el principi de negociació. Si no, segons els principis del dret internacional, un estat català independent no té cap obligació d'assumir cap proporció del deute de l'Estat. Val la pena destacar la nota tècnica que va emetre el Tresor britànic a principis del 2014, on mostrava el compromís del govern del Regne Unit, en cas d'independència d'Escòcia, d'honorar els termes contractuals de tot el deute emès pel govern britànic. El document concreta que no hi haurà transferència a Escòcia d'una part dels instruments de deute emesos pel Regne Unit, sinó que el que hi haurà serà una negociació amb Escòcia, en què s'acordarà el repartiment del deute, i en funció d'aquest acord, es determinarà la part que Escòcia passarà…
Llegir més
Economia

Castor com a paradigma del domini de les elits extractives sobre la política espanyola

El president espanyol Mariano Rajoy compartint taula amb Florentino Pérez, cap de l'empresa de construcció ACS Publicat a La paella mecànica (bloc) Fa uns dies vaig publicar un post en què parlava del que per a mi constituïa una de les característiques distintives del capitalisme espanyol, potser la més important d’elles: l’immens poder i la gran complicitat amb la classe política que fan gala unes elits extractives, el nucli dur de les quals es localitza geogràficament en el que al llarg dels últims dos segles han convertit en el principal centre de decisió polític, econòmic i financer de l’estat: la seua capital, Madrid. El concepte d’elit extractiva, formulat pels economistes nord-americans Daron Acemoglu i Jim Robinson, es defineix en les seues pròpies paraules com “ “. Un concepte que es complementa amb el que va formular Sheldon Wolin, professor emèrit de filosofia política de la Universitat de Princeton, en un dels seus llibres més rellevants, el “Inverted Totalitarianism”. Wolin defineix el totalitarisme invertit com el moment polític en què el poder corporatiu es despulla finalment de la seua identificació com a fenomen purament econòmic i es transforma en una coparticipació globalitzadora amb l’Estat. És a dir, el moment en què…
Llegir més
Economia

Els mites neoliberals que alimenten les polítiques fiscals del Govern Rajoy

Foto: WoCi Design Un dels mites que es reprodueix amb major freqüència en el coneixement econòmic neoliberal (i que els governs conservadors i neoliberals –com el govern Rajoy- apliquen constantment en les seves polítiques públiques) és que la baixada d'impostos a les persones més benestants de la societat (el que en l'àmbit popular es coneix com els rics i súper-rics) beneficia a tota la població, ja que aquest acte discriminatori a favor de les rendes superiors estimula l'economia i facilita el creixement econòmic i la producció d'ocupació. Se suposa que els diners que s'estalvien els rics i súper-rics (en pagar menys impostos) ho inverteixen, i, com a resultat, creixen la producció i l'ocupació. Aquest mite (en realitat, dogma) del pensament neoliberal es repeteix constantment en els mitjans d'informació i persuasió econòmics, tot i que l'evidència científica no avala aquest supòsit. En realitat, l'evidència publicada en les revistes científiques més creïbles mostra les dades que desmereixen aquest mite. Així, als EUA, el tipus impositiu marginal (Marginal Tax Rate) màxim de l'impost sobre la renda va ser, fins als anys 70, del 70% dels ingressos per sobre de dòlars de l'època. A partir de la segona meitat de l'Administració Carter (el President…
Llegir més