Archives for Economia - Page 7

Economia

Els aturats de llarga durada hauran d’estar un any sense cobrar per optar al nou subsidi d’Ocupació

Foto: agències El Gobierno espanyol ha enviat als sindicats majoritaris la seva proposta per augmentar la protecció social: es tractaria d'una nova ajuda per a aturats de llarga durada amb càrregues familiars de prop de 400 euros i amb una durada de només sis mesos, segons ha pogut saber | El punt més controvertit és que Ocupació vol que, per optar a aquest nou subsidi, hagi transcorregut un any des que el beneficiari va esgotar totes les seves prestacions, un termini que els sindicats veuen inacceptable. L'Executiu es va comprometre al juliol a negociar amb els agents socials un augment de la cobertura que pal·liés el creixement del risc de pobresa que sofreix Espanya. Encara que el Ministeri d'Ocupació va fixar octubre com a data per engegar el nou subsidi, la negociació s'ha retardat. La proposta fixa que siguin els aturats de llarga durada i amb càrregues familiars els beneficiaris, alguna cosa que el Ministerio ja va anunciar al juliol. No obstant això, a l'hora de precisar aquestes càrregues familiars el Govern considera que és necessari que una persona tingui almenys dues persones a càrrec seu per considerar-les com a tals. D'altra banda, abans de cobrar la nova ajuda els…
Llegir més
Economia

La connexió catalana del projecte Castor

Plataforma del projecte Castor Foto: agències El projecte de magatzem de gas Castor, que el govern espanyol va decidir tancar fa gairebé un mes, ha comptat amb la participació directa o indirecta d'unes quantes personalitats i empreses catalanes des que el projecte va començar a caminar, ara fa divuit anys. Aquesta setmana, el programa "Valor afegit" explica quina és ara la situació del projecte Castor en un reportatge. Les instal·lacions del magatzem es troben totes al País Valencià i la seu de l'empresa operadora, Escal UGS, és a Madrid, però tot i així diferents polítics i empresaris catalans han intervingut en l'impuls i la tramitació del projecte, com Josep Piqué, ministra d'Indústria del primer govern Aznar, que el setembre de 1996 va donar el primer permís d'investigació d'hidrocarburs per estudiar l'aprofitament de l'antic jaciment petrolier Amposta. Com explica el periodista Jordi Marsal en el llibre "Castor: la bombolla sísmica", l'empresa que va obtenir el permís va ser una societat canadenca, embrió de la futura Escal UGS, constituïda el 1998. Posteriorment, per impuls de Rodrigo Rato, el jaciment Amposta es va incorporar el 2002 al pla estratègic d'instal·lacions gasistes, ja com a futur magatzem de gas soterrani. Al cap d'uns anys,…
Llegir més
Economia

Sense perseguir els lladres no sortim de la crisi

Imatge: estoc Per Juan Torres López L'escàndol vergonyós de la targeta de Caja Madrid (que possiblement s'ha d'haver produït en moltes altres caixes) posa sobre la taula un pressupòsit sobre el qual coincideixen molts economistes des de fa molt temps: la confiança i la probitat són condicions fonamentals sense les quals és molt difícil que es produeixi progrés econòmic. Així ho havien escrit en les seves obres mestres economistes genials com Adam Smith o John Stuart Mill quan comprovaven que les diferències en el progrés de les nacions moltes vegades tenien a veure amb la dificultat que resultava confiar en algunes d'elles i que les persones actuessin amb honestedat en el món dels negocis. Sense perseguir i castigar els lladres i criminals de coll blanc que han provocat la crisi, siguin qui siguin, ni sortirem d'ella ni podrem evitar que l'altra crisi que ens espera sigui molt pitjor i més tràgica. Des de llavors, altres economistes i investigadors han demostrat, fins i tot amb experiments de laboratori com els de Paul Zak, professor d'economia i fundador d'un conegut centre de neuroeconomia a Califòrnia, que la confiança és la base de l'activitat econòmica i que, com va mostrar també el Nobel…
Llegir més
Economia

Brussel·les ordena a Espanya que recuperi milers de milions d’ajudes fiscals il·legals a multinacionals

Cristóbal Montoro, ministre espanyol d'Hacienda y Administraciones Públicas La Comissió Europea ha ordenat aquest dimecres passat a Espanya que recuperi les ajudes fiscals concedides a les grans empreses espanyoles per comprar companyies de fora de la UE. Brussel·les considera que aquestes deduccions tributàries són "incompatibles amb les regles de la UE", ja que concedeixen a les companyies beneficiàries un "avantatge econòmic selectiu". L'Executiu comunitari ha denunciat a més que les autoritats espanyoles no li van notificar aquest nou règim fiscal, malgrat que estaven obligades a fer-ho. El Govern espanyol disposa de dos mesos per recórrer la decisió. Les disposicions espanyoles permetien l'amortització de l'anomenat fons de comerç financer (la diferència entre el preu de la compra de les participacions d'una empresa i el valor en llibres dels seus actius) en l'adquisició d'accions en empreses estrangeres. Aquesta diferència es podria deduir fins en 20 anys en l'Impost de societats. Per a Brussel·les, aquest règim fiscal representa una clara excepció del sistema fiscal general espanyol, ja que permet l'amortització del fons de comerç fins i tot quan les companyies compradores i adquirides no estiguin unides en una única entitat empresarial. L'Executiu comunitari ja va declarar il·legal a l'octubre de 2009 i al…
Llegir més
Economia

Independència i deute

Elisenda Paluzié Article de la nostra companya i afiliada Elisenda Paluzié, degana de la Facultat d'Economia de la UB En el debat públic sovint s'utilitza el deute com una amenaça a la independència de Catalunya. Així, s'afirma que Catalunya haurà d'assumir automàticament una part del deute espanyol i es fan càlculs alarmistes que deixen Catalunya amb un deute inassumible. Per procedir a una negociació que impliqui un repartiment d'actius i passius, cal que la independència de Catalunya sigui reconeguda i s'accepti el principi de negociació. Si no, segons els principis del dret internacional, un estat català independent no té cap obligació d'assumir cap proporció del deute de l'Estat. Val la pena destacar la nota tècnica que va emetre el Tresor britànic a principis del 2014, on mostrava el compromís del govern del Regne Unit, en cas d'independència d'Escòcia, d'honorar els termes contractuals de tot el deute emès pel govern britànic. El document concreta que no hi haurà transferència a Escòcia d'una part dels instruments de deute emesos pel Regne Unit, sinó que el que hi haurà serà una negociació amb Escòcia, en què s'acordarà el repartiment del deute, i en funció d'aquest acord, es determinarà la part que Escòcia passarà…
Llegir més
Economia

Castor com a paradigma del domini de les elits extractives sobre la política espanyola

El president espanyol Mariano Rajoy compartint taula amb Florentino Pérez, cap de l'empresa de construcció ACS Publicat a La paella mecànica (bloc) Fa uns dies vaig publicar un post en què parlava del que per a mi constituïa una de les característiques distintives del capitalisme espanyol, potser la més important d’elles: l’immens poder i la gran complicitat amb la classe política que fan gala unes elits extractives, el nucli dur de les quals es localitza geogràficament en el que al llarg dels últims dos segles han convertit en el principal centre de decisió polític, econòmic i financer de l’estat: la seua capital, Madrid. El concepte d’elit extractiva, formulat pels economistes nord-americans Daron Acemoglu i Jim Robinson, es defineix en les seues pròpies paraules com “ “. Un concepte que es complementa amb el que va formular Sheldon Wolin, professor emèrit de filosofia política de la Universitat de Princeton, en un dels seus llibres més rellevants, el “Inverted Totalitarianism”. Wolin defineix el totalitarisme invertit com el moment polític en què el poder corporatiu es despulla finalment de la seua identificació com a fenomen purament econòmic i es transforma en una coparticipació globalitzadora amb l’Estat. És a dir, el moment en què…
Llegir més
Economia

Els mites neoliberals que alimenten les polítiques fiscals del Govern Rajoy

Foto: WoCi Design Un dels mites que es reprodueix amb major freqüència en el coneixement econòmic neoliberal (i que els governs conservadors i neoliberals –com el govern Rajoy- apliquen constantment en les seves polítiques públiques) és que la baixada d'impostos a les persones més benestants de la societat (el que en l'àmbit popular es coneix com els rics i súper-rics) beneficia a tota la població, ja que aquest acte discriminatori a favor de les rendes superiors estimula l'economia i facilita el creixement econòmic i la producció d'ocupació. Se suposa que els diners que s'estalvien els rics i súper-rics (en pagar menys impostos) ho inverteixen, i, com a resultat, creixen la producció i l'ocupació. Aquest mite (en realitat, dogma) del pensament neoliberal es repeteix constantment en els mitjans d'informació i persuasió econòmics, tot i que l'evidència científica no avala aquest supòsit. En realitat, l'evidència publicada en les revistes científiques més creïbles mostra les dades que desmereixen aquest mite. Així, als EUA, el tipus impositiu marginal (Marginal Tax Rate) màxim de l'impost sobre la renda va ser, fins als anys 70, del 70% dels ingressos per sobre de dòlars de l'època. A partir de la segona meitat de l'Administració Carter (el President…
Llegir més
Economia

Occident perd el control del món

El primer ministre indi, Narendra Modi, caminant entre la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, i el president xinès, Xi Jinping, a la cimera dels BRICS de juliol. Foto: REUTERS. El banc d'inversions i el fons d'estabilitat dels Brics que impulsa la Xina posen fi al monopoli que els Estats Units i Europa han tingut durant setanta anys en les institucions econòmiques i financeres internacionals Font: L'econòmic Jim O'Neill, un executiu del banc d'inversions Goldman Sachs, es va empescar l'any 2001 la sigla BRIC per fer referència a les economies emergents que marcaran les pautes econòmiques i polítiques mundials del segle XXI: el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina. Aquests quatre estats es van reunir per primera vegada el 2006 i al cap de quatre anys s'hi va afegir Sud-àfrica, que aporta la s de Brics. Un grup que amb un 43% de la població, el 21% del PIB i el 20% de la inversió mundial reclama més protagonisme, que li neguen les institucions -el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial- creades el juliol del 1944 per servir al capitalisme industrialitzat dels Estats Units i Europa. Sense sortir de l'FMI i el BM, els Brics van acordar aquest juliol -coincidint amb…
Llegir més
Economia

Els comptes pendents del Castor

Foto: agències Un any després de l'episodi sísmic i la paralització, el moviment social focalitza la lluita en el desmantellament de les instal·lacions i impedir la socialització de les pèrdues Font. Nació Digital Ha passat un any des que les injeccions de gas al magatzem submarí del projecte Castor comencessin a provocar més d'un miler de terratrèmols que van atemorir els ciutadans de les Terres del Sénia i més enllà. Amb l'activitat paralitzada arran de l'episodi sísmic i la renúncia a la concessió de l'empresa promotora, Escal UGS, aquest passat estiu, el moviment social contra el projecte Castor i les administracions catalanes avisen, però, que encara queden comptes pendents. El govern espanyol no només descarta, de moment, desmantellar les instal·lacions sinó que podria anunciar en breu una fórmula per compensar l'empresa amb uns milions d'euros per la inversió, socialitzant les pèrdues. La terra ja no trontolla. Les instal·lacions del Castor es mantenen i es mantindran inoperatives a curt i mig termini, segons el govern espanyol. Però l'ombra del projecte continua recordant als habitants i les administracions de les Terres del Sénia que encara queden molts comptes pendents per resoldre: des de la negativa de Madrid a procedir al seu desmantellament…
Llegir més
Economia

El patrimoni de les grans fortunes espanyoles va créixer un 9,5% fins a juny

Les SICAV, acumulació de capital i frau fiscal Els diners gestionats per vuit SICAV -que aglutinen als més rics el país- va ascendir fins a gairebé tres bilions d'euros Font: EFE Qui va dir que els rics també estaven sofrint la crisi? El patrimoni de vuit de les grans fortunes espanyoles gestionat a través desicav -societats d'inversió de capital variable- va augmentar fins a juny un 9,5 % en fregar els tres bilions d'euros, segons dades del mercat recollits per EFE. Al tancament de juny d'aquest any, el patrimoni gestionat per aquestes vuit sicav s'elevava a milions d'euros, enfront dels milions d'euros del tancament de 2013: l'equivalent al triple del PIB espanyol (1,04 bilions d'euros). Pel que fa a la rendibilitat, el rendiment mitjà d'aquestes vuit societats va ser entre gener i juny de 2014 del 5%, menys de la meitat del que es van revaloritzar en 2013, un 11,22%. Una sicav o societat d'inversió de capital variable és un instrument utilitzat principalment per grans fortunes perquè els permet invertir part dels seus diners i diferir el pagament d'impostos gràcies a la creació d'una societat anònima destinada únicament a invertir en actius financers. Però no són només les grans fortunes…
Llegir més