Archives for Economia - Page 5

Economia

Fins i tot sota les pedres

Caixer automàtic d'una entitat bancària | Foto: agències La banca busca vies per cobrar més comissions, en ocasions carregant-les en serveis que abans eren gratis   |   El Banc d'Espanya l'insta a explorar fórmules per millorar els ingressos Tota conversa amb un banquer aquest any té un element comú: la seva obsessió per millorar la rendibilitat de les seves entitats. El pitjor de la crisi ha passat per al sector, amb la morositat a la baixa i amb aquesta les provisions per protegir-se de les pèrdues per impagaments. No obstant, els seus comptes es veuen afectats pels baixos tipus d'interès amb què el Banc Central Europeu (BCE) està intentant reactivar l'economia europea: paguen menys pels dipòsits, però també cobren menys pel crèdit. La baixada de la remuneració del passiu té un límit ja que, tot i que algunes entitats admeten haver-s'ho plantejat teòricament, cap s'atreveix a cobrar per guardar els diners, com ha aconseguit fer el Tresor amb el deute de terminis més curts. En canvi, el crèdit segueix abaratint-se, amb la qual cosa el marge per client -la base més recurrent dels ingressos- està minvant fins a nivells perillosos per a la seva viabilitat. «Els particulars no són rendibles», resumeix…
Llegir més
Economia

El codi penal aclareix l’exempció de delicte empresarial

Foto: agències L'última reforma especifica com han de ser els controls per evitar condemnes per actes d'empleats La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el 23 de desembre del 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques –entre les quals, les empreses- pels delictes comesos en nom seu i en el seu profit pels seus representants legals i administradors, o propiciats per no haver exercit “l'obligat control” sobre els seus empleats. Però no es va definir què s'entenia per control adequat, de manera que les empreses no tenien clar què havien de fer per evitar ser condemnades per actuacions dels seus empleats. Els dubtes s'han acabat amb l'entrada en vigor, l'1 de juliol, de la llei orgànica 1/2015, que torna a reformar el codi. Aquesta reforma modifica l'article 31 bis del codi penal, de manera que “la persona jurídica quedarà exempta de responsabilitat si ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d'organització i gestió que inclouen les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o per reduir de manera significativa el risc de la seva comissió”. Els models d'organització, sempre segons el Codi…
Llegir més
Economia

L’FMI reconeix que la major part del rescat a Grècia ha anat a parar als bancs estrangers

Ciutadans grecs fan cua davant una oficina bancària | Foto: agències Olivier Blanchard, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), publicà el passat divendres 10 de juliol una carta amb el propòsit de "desmentir els mites que corren" sobre l'actuació de l'òrgan per al qual treballa en la crisi grega. En la carta, intenta justificar que el rescat "no només" va beneficiar als bancs estrangers "sinó també" a les llars i dipositants grecs, al·legant que un terç del deute pertanyia a institucions financeres del país hel·lè. De manera implícita, l'economista francès reconeixia així que els dos terços restants del rescat havien estat destinats a pagar als bancs internacionals. La majoria d'aquestes entitats tenen la seva seu a Alemanya o França, els països que més van contribuir a inflar la bombolla grega que va rebentar amb l'esclat de la crisi el 2008. Blanchard també confirma que amb els diners que va rebre Grècia en la primera fase del rescat, el que es va fer va ser reemplaçar deute privat per deute públic, és a dir, que el deute dels bancs va passar a mans dels Estats. Aquest punt ha estat denunciat per molts economistes, que argumenten que els diners que…
Llegir més
Economia

La pobresa infantil s’accentua i es fa crònica

Un de cada deu menors de l'Estat –uns infants– viu en una situació de pobresa crònica Un de cada deu menors de l'Estat –uns infants– viu en una situació de pobresa crònica i es farà gran en aquesta situació de precarietat econòmica si no hi ha una aposta real de les administracions per polítiques de suport a les famílies. És una de les conclusions de l'estudi Infància, pobresa i crisi econòmica, que forma part de la Col·lecció d'Estudis Socials de l'Obra Social La Caixa i que es va presentar ahir a Madrid Publicat a El Punt Avui el passat 6 de juny La investigació s'ha fet amb dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) entre el 2004 i el 2012 i evidencia que la cronificació de la pobresa infantil es produeix sobretot en llars on hi ha una parella i dos fills, perquè en molts casos tenen ingressos inferiors a 632 euros. Pel que fa a edats, el risc de pobresa és més elevat en la franja entre els 14 i els 17 anys, i també entre els fills de famílies monomarentals, nombroses o amb pares procedents de fora d'Europa. L'autora del treball, la doctora en economia aplicada de la…
Llegir més
Economia

El Tribunal Constitucional espanyol anul·la l’impost català als dipòsits bancaris

Façana del Tribunal Constitucional espanyol | Foto: agències El Tribunal Constitucional ha anul·lat la llei catalana que regula l'impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit en considerar que la norma va crear un tribut les característiques del qual són idèntiques a un d'estatal, cosa que contravé la Constitució. En dues sentències, el ple de l'Alt Tribunal ha estimat així els recursos que va interposar el govern contra el decret llei de Catalunya aprovat el 2012 i la llei del Parlament català del 2014, relatius els dos a l'impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit. Els magistrats donen així la raó a l'executiu central, que va al·legar que la regulació d'aquest impost "incorre en extralimitació competencial" i, per tant, envaeix les competències que corresponen a l'Estat en Hisenda i, més concretament, en les competències sobre tributs propis. En la seva primera sentència, que declara inconstitucional i anul·la el decret llei (que va ser derogat per la posterior llei del 2014), el Constitucional indica que vulnera l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu article preveu de forma "molt específica" que els tributs propis s'estableixen per la Generalitat "mitjançant llei del Parlament". La segona, que anul·la la llei del…
Llegir més
Economia

TTIP: poder il·limitat a les multinacionals

Aturem el TTIP, recuperem la democràcia i revertim el poder de les multinacionals. Recuperem aquest article publicat l'agost de 2014 per la seva vigència i interés. La responsable de l’Àrea Internacional del sindicat basc ELA, Laura González de Txabarri desgrana en aquest article d'opinió algunes de les greus conseqüències que pot implicar l'Acord de Lliure Comerç i Inversió entre la UE i els EUA. Fa un any que la UE i els EUA van començar les negociacions per a un Acord de Lliure Comerç i Inversió, conegut com a TTIP. Aquest Acord, negociat en secret, poc té a veure amb un acord comercial tradicional. El seu objectiu declarat va més enllà de l'eliminació d'aranzels i de l'obertura de mercats. El seu objectiu principal és l'eliminació de les “barreres” reguladores, dit d'una altra manera, acabar amb les normes socials i mediambientals que constitueixin “barreres” a la llibertat de comerç i d'inversió i es “interposin” en el flux transatlàntic. Estem parlant de normes sanitàries i de seguretat alimentària (com a restriccions sobre transgènics), de normes laborals (com a Convenis Col·lectius), de normes sobre ús de substàncies químiques tòxiques (com el marc reglamentari europeu per a gestió de substàncies químiques REACH), de lleis…
Llegir més
Economia

És l’economia!

Si a la Generalitat se li drenen bona part dels impostos que es recapten a Catalunya, difícilment es troba en condicions de complir amb les transferències La perversió del model de finançament de l'administració pública a l'Estat Espanyol i el seu impacte sobre Catalunya aflora en cada exercici, en el qual cal posar sobre la taula ingressos i despeses per presentar i aprovar un pressupost. I quan en l'última baula de la cadena organitzativa (els municipis) es convoquen eleccions, les forces polítiques –especialment les que estan a l'oposició– obliden l'economia i comencen a repartir prematurament caramels. Si acceptem el principi que l'economia és la correcta assignació i bona gestió dels recursos escassos, sembla evident que hem d'analitzar tant les fonts dels recursos com la seva aplicació. Potser la pregunta més rellevant en el terreny municipal –que és el que ara ens competeix– s'expressa en la frase: per a què serveix un ajuntament? La resposta òbvia –que de vegades s'oblida– és: perquè la màquina funcioni. És a dir, perquè la vida de la comunitat disposi d'aquells serveis que, si no els realitza l'ajuntament, no els farà ningú: llum, aigua, recollida d'escombraries, seguretat, neteja, zones verdes, etcètera. De fet, entre el 40…
Llegir més
Economia

La nova normalitat laboral

Santiago Niño Becerra és Catedràtic d'estructura econòmica. IQS School of Management | Foto: agències   Article de Santiago Niño Becerra publicat a L'econòmic. El dia 26 passat, el diari El País va publicar, en la pàgina 1 de la secció diària Catalunya, una notícia amb un títol que vaig llegir dues vegades de tant que em va impactar: “Un de cada quatre contractes subscrits per les ETT el 2014 va tenir un sol dia de durada”. En el text es donava una altra dada, també referida a Catalunya, i també escruixidora: el 51% dels contractes signats per les ETT el 2014 van tenir una durada igual o menor a 10 dies. En l'article, la lectura del qual els suggereixo, es recullen opinions de responsables d'ETT, acadèmics i càrrecs sindicals. Dues idees destaquen i, d'alguna manera, es complementen: 1) el mercat de treball ha canviat, és diferent del que era, i 2) mai tornarem al d'abans. Què ha succeït? Què està succeint? Penso que s'han donat/s'estan donant dos fenòmens que es complementen i se sobreposen. D'una banda, a causa de la tendència a optimitzar processos organitzatius i a l'existència d'una tecnologia sofisticada creixent, però cada vegada més barata i d'utilització més…
Llegir més
Economia

Renda d’estafats i desnonats

Acció contra els desnonaments | Foto: agències En la declaració de la renda de 2014 s'ha establert un règim especial per compensar les pèrdues que provinguin de rendiments negatius de participacions preferents o deute subordinat o de valors rebuts en substitució seva. La part dels saldos negatius de qualsevol dels dos components de la base imposable de l'estalvi (rendiment del capital mobiliari i guanys i pèrdues patrimonials) que provingui d'aquestes rendes es pot compensar amb el saldo positiu de l'altre component. L'aplicació d'aquest règim especial s'estén als períodes impositius 2010, 2011, 2012 i 2013. Addicionalment, si queden pendents saldos negatius, i exclusivament per al 2014, es permet compensar aquests saldos amb part del saldo positiu de la base imposable general. Si després de la compensació continua havent-hi saldos negatius, aquests es poden compensar en els quatre anys següents. Guanys o pèrdues patrimonials. Amb efectes des de l'1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits, es declaren exempts els guanys patrimonials que es posin de manifest amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual per a la cancel·lació de deutes hipotecaris, o de transmissió d'habitatge efectuada en execucions hipotecàries judicials o notarials. Estan exempts els guanys patrimonials…
Llegir més
Economia

Naomi Klein: ‘El sistema econòmic que hem creat és responsable del canvi climàtic’

L'activista i assagista Naomi Klein durant les mobilitacions Occupy Wall Street | Foto: agències Som a temps d'aturar l'escalfament global? Només si canviem radicalment el nostre sistema capitalista, argumenta l'assagista Naomi Klein. En una entrevista amb Der Spiegel, ens explica per què ha arribat el moment de deixar de fer petits passos cap a un enfocament radicalment nou. SPIEGEL: Naomi, per què no som capaços de frenar el canvi climàtic? Klein: Per mala sort. Per un mal moment. Però són massa coincidències lamentables. SPIEGEL: La catàstrofe equivocada en el moment equivocat? Klein: En el pitjor moment possible. La connexió entre els gasos d'efecte hivernacle i l'escalfament global ha estat el principal problema polític de la humanitat des de 1988. Va ser precisament en el moment que va caure el Mur de Berlín i Francis Fukuyama va proclamar la "fi de la història", el triomf del capitalisme occidental. Canadà i els EUA van signar el primer acord de lliure comerç, que es va convertir en el prototip per a la resta del món. SPIEGEL: Per tant esteu dient que una nova era de consum i de l´ús de l'energia va començar precisament en el moment en què la sostenibilitat i la…
Llegir més