Archives for Economia - Page 5

Economia

TTIP: poder il·limitat a les multinacionals

Aturem el TTIP, recuperem la democràcia i revertim el poder de les multinacionals. Recuperem aquest article publicat l'agost de 2014 per la seva vigència i interés. La responsable de l’Àrea Internacional del sindicat basc ELA, Laura González de Txabarri desgrana en aquest article d'opinió algunes de les greus conseqüències que pot implicar l'Acord de Lliure Comerç i Inversió entre la UE i els EUA. Fa un any que la UE i els EUA van començar les negociacions per a un Acord de Lliure Comerç i Inversió, conegut com a TTIP. Aquest Acord, negociat en secret, poc té a veure amb un acord comercial tradicional. El seu objectiu declarat va més enllà de l'eliminació d'aranzels i de l'obertura de mercats. El seu objectiu principal és l'eliminació de les “barreres” reguladores, dit d'una altra manera, acabar amb les normes socials i mediambientals que constitueixin “barreres” a la llibertat de comerç i d'inversió i es “interposin” en el flux transatlàntic. Estem parlant de normes sanitàries i de seguretat alimentària (com a restriccions sobre transgènics), de normes laborals (com a Convenis Col·lectius), de normes sobre ús de substàncies químiques tòxiques (com el marc reglamentari europeu per a gestió de substàncies químiques REACH), de lleis…
Llegir més
Economia

És l’economia!

Si a la Generalitat se li drenen bona part dels impostos que es recapten a Catalunya, difícilment es troba en condicions de complir amb les transferències La perversió del model de finançament de l'administració pública a l'Estat Espanyol i el seu impacte sobre Catalunya aflora en cada exercici, en el qual cal posar sobre la taula ingressos i despeses per presentar i aprovar un pressupost. I quan en l'última baula de la cadena organitzativa (els municipis) es convoquen eleccions, les forces polítiques –especialment les que estan a l'oposició– obliden l'economia i comencen a repartir prematurament caramels. Si acceptem el principi que l'economia és la correcta assignació i bona gestió dels recursos escassos, sembla evident que hem d'analitzar tant les fonts dels recursos com la seva aplicació. Potser la pregunta més rellevant en el terreny municipal –que és el que ara ens competeix– s'expressa en la frase: per a què serveix un ajuntament? La resposta òbvia –que de vegades s'oblida– és: perquè la màquina funcioni. És a dir, perquè la vida de la comunitat disposi d'aquells serveis que, si no els realitza l'ajuntament, no els farà ningú: llum, aigua, recollida d'escombraries, seguretat, neteja, zones verdes, etcètera. De fet, entre el 40…
Llegir més
Economia

La nova normalitat laboral

Santiago Niño Becerra és Catedràtic d'estructura econòmica. IQS School of Management | Foto: agències   Article de Santiago Niño Becerra publicat a L'econòmic. El dia 26 passat, el diari El País va publicar, en la pàgina 1 de la secció diària Catalunya, una notícia amb un títol que vaig llegir dues vegades de tant que em va impactar: “Un de cada quatre contractes subscrits per les ETT el 2014 va tenir un sol dia de durada”. En el text es donava una altra dada, també referida a Catalunya, i també escruixidora: el 51% dels contractes signats per les ETT el 2014 van tenir una durada igual o menor a 10 dies. En l'article, la lectura del qual els suggereixo, es recullen opinions de responsables d'ETT, acadèmics i càrrecs sindicals. Dues idees destaquen i, d'alguna manera, es complementen: 1) el mercat de treball ha canviat, és diferent del que era, i 2) mai tornarem al d'abans. Què ha succeït? Què està succeint? Penso que s'han donat/s'estan donant dos fenòmens que es complementen i se sobreposen. D'una banda, a causa de la tendència a optimitzar processos organitzatius i a l'existència d'una tecnologia sofisticada creixent, però cada vegada més barata i d'utilització més…
Llegir més
Economia

Renda d’estafats i desnonats

Acció contra els desnonaments | Foto: agències En la declaració de la renda de 2014 s'ha establert un règim especial per compensar les pèrdues que provinguin de rendiments negatius de participacions preferents o deute subordinat o de valors rebuts en substitució seva. La part dels saldos negatius de qualsevol dels dos components de la base imposable de l'estalvi (rendiment del capital mobiliari i guanys i pèrdues patrimonials) que provingui d'aquestes rendes es pot compensar amb el saldo positiu de l'altre component. L'aplicació d'aquest règim especial s'estén als períodes impositius 2010, 2011, 2012 i 2013. Addicionalment, si queden pendents saldos negatius, i exclusivament per al 2014, es permet compensar aquests saldos amb part del saldo positiu de la base imposable general. Si després de la compensació continua havent-hi saldos negatius, aquests es poden compensar en els quatre anys següents. Guanys o pèrdues patrimonials. Amb efectes des de l'1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits, es declaren exempts els guanys patrimonials que es posin de manifest amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual per a la cancel·lació de deutes hipotecaris, o de transmissió d'habitatge efectuada en execucions hipotecàries judicials o notarials. Estan exempts els guanys patrimonials…
Llegir més
Economia

Naomi Klein: ‘El sistema econòmic que hem creat és responsable del canvi climàtic’

L'activista i assagista Naomi Klein durant les mobilitacions Occupy Wall Street | Foto: agències Som a temps d'aturar l'escalfament global? Només si canviem radicalment el nostre sistema capitalista, argumenta l'assagista Naomi Klein. En una entrevista amb Der Spiegel, ens explica per què ha arribat el moment de deixar de fer petits passos cap a un enfocament radicalment nou. SPIEGEL: Naomi, per què no som capaços de frenar el canvi climàtic? Klein: Per mala sort. Per un mal moment. Però són massa coincidències lamentables. SPIEGEL: La catàstrofe equivocada en el moment equivocat? Klein: En el pitjor moment possible. La connexió entre els gasos d'efecte hivernacle i l'escalfament global ha estat el principal problema polític de la humanitat des de 1988. Va ser precisament en el moment que va caure el Mur de Berlín i Francis Fukuyama va proclamar la "fi de la història", el triomf del capitalisme occidental. Canadà i els EUA van signar el primer acord de lliure comerç, que es va convertir en el prototip per a la resta del món. SPIEGEL: Per tant esteu dient que una nova era de consum i de l´ús de l'energia va començar precisament en el moment en què la sostenibilitat i la…
Llegir més
Economia

La desigualtat amenaça l’economia

La crisi i la resposta que han donat les administracions ha accelerat el creixement de la desigualtat | Foto: agències La bretxa social s'ha incrementat des dels vuitanta, però la crisi ha aguditzat el fenomen a països com l'Estat espanyol. Els experts avisen que pot afectar el creixement, el benestar i la cohesió social Molts estudis han posat de manifest l'augment de la desigualtat a dintre dels països. Es tracta d'una tendència global que va arrencar els anys vuitanta i que té a veure amb les polítiques econòmiques que es van aplicar a partir d'aquells anys. Més recentment, la crisi ha esdevingut un catalitzador d'aquest fenomen, sobretot a alguns països occidentals. L'Estat espanyol n'és un cas paradigmàtic. Més enllà d'assenyalar la realitat, els informes han advertit de les conseqüències que pot tenir l'eixamplament de l'esquerda social, tant sobre el benestar com sobre la cohesió social. Alguns -fets per institucions tan poc sospitoses d'anar contra el sistema com l'FMI o l'OCDE-, fins i tot han apuntat que es pot convertir en un fre per a la recuperació. El germen d'aquest augment de la desigualtat cal buscar-lo, segons la majoria d'economistes que han estudiat el tema, en l'ascens de Margaret Thatcher i…
Llegir més
Economia

Bases de cotitzacions Seguretat Social 2015

Foto: estoc CSC Règim general de la Seguretat Social (descarrega en pdf picant ací) BASES DE COTITZACIÓ CONTINGÈNCIES COMUNES Grup de Cotització Categories Professionals Bases mínimes euros/mes Bases màximes euros/mes 1 Enginyers i Llicenciats. Personal d'alta direcció no inclòs en l'article ) de l'Estatut dels Treballadors ,90 ,00 2 Enginyers Tècnics, Perits i Ajudants Titulats 876,60 ,00 3 Caps Administratius i de Taller 762,60 ,00 4 Ajudants no Titulats 756,60 ,00 5 Oficials Administratius 756,60 ,00 6 Subalterns 756,60 ,00 7 Auxiliars Administratius 756,60 ,00 Bases mínimes euros/dia Bases màximes euros/dia 8 Oficials de primera i segona 25,22 120,20 9 Oficials de tercera i Especialistes 25,22 120,20 10 Peons 25,22 120,20 11 Treballadors menors de 18 anys, siga quina siga la seua categoria professional 25,22 120,20   TIPUS DE COTITZACIÓ (%) CONTINGÈNCIES EMPRESA TREBALLADORS TOTAL Comunes 23,60 4,70 28,30 Hores Extraordinàries Força Major 12,00 2,00 14,00 Resta d'Hores Extraordinàries 23,60 4,70 28,30 (1) Tipus de contingències comunes (IT): treballadors amb 65 anys i 35 anys i 9 mesos de cotització o 65 anys i 3 mesos i 35 anys i 6 mesos de cotització: 1,50% (1,25% -empresa- i 0,25% -treballador-). (2) En els contractes temporals de duració efectiva inferior a set dies, la quota…
Llegir més
Economia

Ara és l’hora – Manifest de campanya electoral Juntes de Personal Funcionari Generalitat Catalunya

El pròxim dijous, 26 de febrer, el personal funcionari de la Generalitat està cridat a escollir les i els nostres representants en les Juntes de Personal dels Serveis Centrals i dels diversos Serveis Territorials. Ara és l'hora! El pròxim dijous, 26 de febrer, el personal funcionari de la Generalitat està cridat a escollir les i els nostres representants en les Juntes de Personal dels Serveis Centrals i dels diversos Serveis Territorials. Ens trobem davant d’una disjuntiva: podem optar per donar força a la representació que ja tenim o a la que reivindica d’una forma clara i directa que ens cal canviar, tant a nivell social com a nivell de reivindicació nacional. Cal que ens preguntem si volem continuar donant suport a aquelles forces integrades en el sistema i que darrerament surten prou en els mitjans informatius per temes que no els són massa favorables (ERO d’Andalusia, targetes opaques, “diversions” de fons de diferents , no ho diem nosaltres, ho hem llegit a la premsa) o per una força independent, no vinculada a cap partit polític, que viu tan sols de les quotes d’afiliació i que no té alliberats a temps complet en el nostre àmbit, no perquè no pugui acumular…
Llegir més
Economia

Campanya de la por 2.0

Elisenda Paluzié és degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. És afiliada a la CSC. Article de la nostra companya i afiliada Elisenda Paluzié publicat al Punt Avui En l'àmbit econòmic, l'unionisme ha començat una campanya de més llarg abast i més insidiosa contra la independència de Catalunya que la campanya de la por dels dos darrers anys. Un exemple és el reportatge a doble pàgina de La Vanguardia del passat diumenge sobre la hisenda i seguretat social catalanes, que obviava els estudis fets pel CATN i pels principals experts catalans i incloïa insinuacions intolerables com la de la no-persecució del frau en una Catalunya independent. Un altre exemple és l'informe sobre una suposada caiguda de la inversió estrangera a Catalunya, a partir de les dades del registre d'inversions estrangeres de l'Estat, curiosament presentat per una entitat que fins ara només s'havia dedicat a la llengua castellana com és Convivència Cívica Catalana. Segons aquest informe, la inversió estrangera a Catalunya hauria caigut un 45% el darrer any, i seria de milions per milions la de Madrid. A partir d'aquest informe, articulistes com Joaquim Coll acusen el govern de la Generalitat de maquillar les dades d'inversió…
Llegir més
Economia

Banca i armes, un feliç matrimoni de conveniència

Foto: Article publicat a Tempos novos Al món hi ha de manera permanent més de 20 conflictes armats. Quan un camina cap a la resolució i baixa la intensitat de la violència armada, apareix un altre per mantenir el nivell d'activitat militar. Les guerres succeeixen per múltiples factors, i no és objecte d'aquest article analitzar-los, però, hi ha diverses qüestions que el sentit comú fa que ens plantegem recurrentment. ¿No és possible acabar amb la violència armada quan sabem quins són els conflictes existents, aquells que poden portar a nivells de violència en què les armes juguen un paper determinant, si sabem també les mil i una maneres de prevenir-los, d'atallar-los o de reduir el seu impacte, i tenint en compte que també sabem construir la pau, ja que afortunadament hi ha més llocs al planeta sense guerra que amb ella?. Llavors, on està el problema? A cas els nostres governants ignoren com funciona el món, no tenen accés a la informació de desenes i fins i tot centenars centres d'estudis per la pau que proposen i promouen maneres diferents de gestionar els conflictes sense l'ús de la violència, o pot ser que àdhuc sabent-ho, no ho facin perquè ha…
Llegir més