Archives for Economia - Page 4

Economia

La pornografia d’Abertis

"Abertis s’ofereix a pagar polítiques socials a canvi d’allargar els peatges" | Foto: agències El diari Ara va publicar divendres una notícia exclusiva amb aquest titular: ‘Abertis s’ofereix a pagar polítiques socials a canvi d’allargar els peatges’. Flipa. Resulta, doncs, que  la concessió de la AP-7 s’acaba l’any 2019, i l’empresa catalana ha fet aquesta oferta al Ministeri de Foment espanyol. Cito literalment el text del periodista Àlex Font: ‘Una de les propostes que Abertis posarà sobre la taula és mantenir la gestió de les autopistes a canvi de finançar polítiques socials, segons explica el president de la companyia, Salvador Alemany. “S’haurà de pagar la llei de dependència, les pensions… –diu Alemany–. El que és sorprenent és que la pressió de la Unió Europea per complir el dèficit no hagi servit perquè això s’hagi plantejat.”‘ L’oferta d’Alemany és pornogràfica, humiliant i causa una tristesa infinita. I, a mi, una emprenyada que em durarà. Ens deixa a tots ben retratats. Com hi hem arribat, fins aquí? Com hem deixat que hi arribéssim, fins aquí? Com s’atreveix a posar les polítiques socials com a element de negociació, aquest home? Ara resulta que Abertis s’ofereix a pagar les polítiques socials amb les engrunes del…
Llegir més
Economia

Maude Barlow: «Amb el TTIP les grans empreses podran forçar canvis en la normativa europea»

L'activista canadenca Maude Barlow durant la seva recent estada a Barcelona | Foto: Ajuntament de Barcelona L'activista canadenca alerta del perill que l'aprovació del tractat de comerç entre la Unió Europea i els Estats Units pot causar en els governs i en les petites i mitjanes empreses europees   |    Convida els europeus a lluitar contra el CETA, acord entre Canadà i la UE La canadenca Maude Barlow (Toronto, 1947) és una activista social molt crítica amb les conseqüències que ha tingut al seu país l'aplicació del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA, per les seves sigles en anglès), signat per Canadà, Mèxic i els Estats Units, raó per la qual alerta del perill que es corre a Europa si s'aprova l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) entre la Unió Europea i els Estats Units i el seu equivalent entre el Canadà i la UE, l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA). Barlow, que la setmana passada va visitar l'Ajuntament de Barcelona –ciutat declarada com a contrària al TTIP-, recorda que els mecanismes de resolució de conflictes permetran les grans corporacions portar a judici els governs, però sobretot alerta que aquests tractats poden portar a la desaparició de les…
Llegir més
Economia

La manufactura espanyola creix al ritme més lent des de 2013

Foto: agències Les fàbriques van contractar a personal a un ritme més lent a l'octubre, al nivell més baix en un any Madrid. (Reuters) .- El sector manufacturer espanyol va créixer a l'octubre al seu ritme més lent des de desembre de 2013 i la creació d'ocupació en aquest àmbit es va desaccelerar al seu menor nivell en un any, segons va mostrar dilluns una enquesta empresarial. L'Índex de Gerents de Compres de Markit (PMI) de les empreses manufactureres es va situar en 51,3 a l'octubre des 51,7 al setembre, encara que va marcar el seu vintè tercer mes consecutiu per sobre de la línia de 50 punts que separa el creixement de la contracció. Les fàbriques van contractar a personal a un ritme més lent a l'octubre, segons Markit, amb el subíndex d'ocupació caient a 50,7 a l'octubre des 52,7 del mes anterior. Va ser la lectura més baixa des d'octubre de 2014. Els economistes enquestats per Reuters esperaven de mitjana que l'índex pugés a 52,0. "Sembla ser que el sector manufacturer espanyol va a acabar l'any de manera tímida, ja que els ritmes de creixement de la producció, les noves comandes i l'ocupació han disminuït intensament en els…
Llegir més
Economia

L’atur torna a pujar i registra 12.165 desocupats més

Ciutadans davant una oficina del SEPE | Foto: agències   On més puja és a València, que acumula un augment d'1,61% en comparació amb el juliol   |   A les Illes Balears tan sols hi ha un increment de trenta persones L’atur registrat ha pujat durant l’agost als Països Catalans i ja suma un total d’ desocupats, segons que ha publicat el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social de l’estat espanyol. Així, la tendència a l’alça d’aquests últims mesos gràcies a la temporada d’estiu s’ha trencat. On s’ha registrat un increment més alt és al País Valencià, que ha incrementat persones, un 1,61% respecte del juliol. Al Principat de Catalunya la xifra també ha anat a l’alça, amb desocupats més (0,9%). La dada més optimista es troba a les Illes Balears, on hi ha tan sols trenta persones més inscrites a l’atur, cosa que implica un augment del 0,06% en comparació amb el juliol. El nombre de desocupats s’ha reduït en en relació amb l’agost del 2014, cosa que representa una caiguda de l’11,18%. El descens més alt també el registren les Illes Balears, amb un 12,74%, mentre que al Principat de Catalunya i al País Valencià ha estat d’un…
Llegir més
Economia

Catalunya Caixa reduirà 1.557 persones de la plantilla

Oficina de Catalunya Caixa | Foto: agències Font: EFE La direcció de BBVA ha arribat a un acord amb els sindicats de Catalunya Caixa per fer un ajust de la plantilla de l'entitat catalana de persones a través de diferents mesures, com prejubilacions o baixes incentivades. Divendres passat a la tarda representants de totes dues parts van signar aquest acord, que resol la reestructuració de plantilla prevista pel BBVA en el banc català després de quasi dos mesos de negociacions. Finalment, els 294 treballadors de Catalunya Caixa que treballen en oficines situades fora de Catalunya han quedat fora de l'ajust, i això ha fet que es rebaixés substancialment la xifra final. Dels treballadors afectats, es podran prejubilar 631 treballadors de 55 anys o més, 150 més es podran acollir a una excedència remunerada amb dret a retorn, i s'han pactat un màxim de 75 dimissions voluntàries, una baixa pensada per a persones de 50 a 54 anys. Pel que fa als prejubilats, cobraran el 70% del sou brut fins als 63 anys. A la resta de treballadors, és a dir, als menors de 50 anys interessats a deixar l'entitat, se'ls abonarà una indemnització de 30 dies per any treballat amb…
Llegir més
Economia

Fins i tot sota les pedres

Caixer automàtic d'una entitat bancària | Foto: agències La banca busca vies per cobrar més comissions, en ocasions carregant-les en serveis que abans eren gratis   |   El Banc d'Espanya l'insta a explorar fórmules per millorar els ingressos Tota conversa amb un banquer aquest any té un element comú: la seva obsessió per millorar la rendibilitat de les seves entitats. El pitjor de la crisi ha passat per al sector, amb la morositat a la baixa i amb aquesta les provisions per protegir-se de les pèrdues per impagaments. No obstant, els seus comptes es veuen afectats pels baixos tipus d'interès amb què el Banc Central Europeu (BCE) està intentant reactivar l'economia europea: paguen menys pels dipòsits, però també cobren menys pel crèdit. La baixada de la remuneració del passiu té un límit ja que, tot i que algunes entitats admeten haver-s'ho plantejat teòricament, cap s'atreveix a cobrar per guardar els diners, com ha aconseguit fer el Tresor amb el deute de terminis més curts. En canvi, el crèdit segueix abaratint-se, amb la qual cosa el marge per client -la base més recurrent dels ingressos- està minvant fins a nivells perillosos per a la seva viabilitat. «Els particulars no són rendibles», resumeix…
Llegir més
Economia

El codi penal aclareix l’exempció de delicte empresarial

Foto: agències L'última reforma especifica com han de ser els controls per evitar condemnes per actes d'empleats La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el 23 de desembre del 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques –entre les quals, les empreses- pels delictes comesos en nom seu i en el seu profit pels seus representants legals i administradors, o propiciats per no haver exercit “l'obligat control” sobre els seus empleats. Però no es va definir què s'entenia per control adequat, de manera que les empreses no tenien clar què havien de fer per evitar ser condemnades per actuacions dels seus empleats. Els dubtes s'han acabat amb l'entrada en vigor, l'1 de juliol, de la llei orgànica 1/2015, que torna a reformar el codi. Aquesta reforma modifica l'article 31 bis del codi penal, de manera que “la persona jurídica quedarà exempta de responsabilitat si ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d'organització i gestió que inclouen les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o per reduir de manera significativa el risc de la seva comissió”. Els models d'organització, sempre segons el Codi…
Llegir més
Economia

L’FMI reconeix que la major part del rescat a Grècia ha anat a parar als bancs estrangers

Ciutadans grecs fan cua davant una oficina bancària | Foto: agències Olivier Blanchard, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), publicà el passat divendres 10 de juliol una carta amb el propòsit de "desmentir els mites que corren" sobre l'actuació de l'òrgan per al qual treballa en la crisi grega. En la carta, intenta justificar que el rescat "no només" va beneficiar als bancs estrangers "sinó també" a les llars i dipositants grecs, al·legant que un terç del deute pertanyia a institucions financeres del país hel·lè. De manera implícita, l'economista francès reconeixia així que els dos terços restants del rescat havien estat destinats a pagar als bancs internacionals. La majoria d'aquestes entitats tenen la seva seu a Alemanya o França, els països que més van contribuir a inflar la bombolla grega que va rebentar amb l'esclat de la crisi el 2008. Blanchard també confirma que amb els diners que va rebre Grècia en la primera fase del rescat, el que es va fer va ser reemplaçar deute privat per deute públic, és a dir, que el deute dels bancs va passar a mans dels Estats. Aquest punt ha estat denunciat per molts economistes, que argumenten que els diners que…
Llegir més
Economia

La pobresa infantil s’accentua i es fa crònica

Un de cada deu menors de l'Estat –uns infants– viu en una situació de pobresa crònica Un de cada deu menors de l'Estat –uns infants– viu en una situació de pobresa crònica i es farà gran en aquesta situació de precarietat econòmica si no hi ha una aposta real de les administracions per polítiques de suport a les famílies. És una de les conclusions de l'estudi Infància, pobresa i crisi econòmica, que forma part de la Col·lecció d'Estudis Socials de l'Obra Social La Caixa i que es va presentar ahir a Madrid Publicat a El Punt Avui el passat 6 de juny La investigació s'ha fet amb dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) entre el 2004 i el 2012 i evidencia que la cronificació de la pobresa infantil es produeix sobretot en llars on hi ha una parella i dos fills, perquè en molts casos tenen ingressos inferiors a 632 euros. Pel que fa a edats, el risc de pobresa és més elevat en la franja entre els 14 i els 17 anys, i també entre els fills de famílies monomarentals, nombroses o amb pares procedents de fora d'Europa. L'autora del treball, la doctora en economia aplicada de la…
Llegir més
Economia

El Tribunal Constitucional espanyol anul·la l’impost català als dipòsits bancaris

Façana del Tribunal Constitucional espanyol | Foto: agències El Tribunal Constitucional ha anul·lat la llei catalana que regula l'impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit en considerar que la norma va crear un tribut les característiques del qual són idèntiques a un d'estatal, cosa que contravé la Constitució. En dues sentències, el ple de l'Alt Tribunal ha estimat així els recursos que va interposar el govern contra el decret llei de Catalunya aprovat el 2012 i la llei del Parlament català del 2014, relatius els dos a l'impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit. Els magistrats donen així la raó a l'executiu central, que va al·legar que la regulació d'aquest impost "incorre en extralimitació competencial" i, per tant, envaeix les competències que corresponen a l'Estat en Hisenda i, més concretament, en les competències sobre tributs propis. En la seva primera sentència, que declara inconstitucional i anul·la el decret llei (que va ser derogat per la posterior llei del 2014), el Constitucional indica que vulnera l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu article preveu de forma "molt específica" que els tributs propis s'estableixen per la Generalitat "mitjançant llei del Parlament". La segona, que anul·la la llei del…
Llegir més