Archives for Economia

Economia

La Crida pel Finançament prepara un acte en setembre com a prèvia de la manifestació unitària del mes d’octubre

Font: Diari la Veu País Valencià La Crida pel Finançament Valencià ha creat dues comissions tècniques, una d'elles sobre formació en matèria de finançament i una altra per a abordar la celebració a València de l'acte al setembre, 'A la lluna de València, sense un cèntim a la butxaca', com a prèvia de la mobilització que tindrà lloc a l'octubre. Segons ha explicat l'entitat –que aglutina un centenar d'organitzacions polítiques, socials, sindicals i associacions civils– en un comunicat, està treballant per a aconseguir una convocatòria "més àmplia, transversal i plural" de cara a aquesta mobilització, perquè les circumstàncies polítiques i socials que van originar aquesta plataforma ciutadana "no han canviat" i cal seguir denunciant "aquest greuge cap al poble valencià". Així mateix, l'assemblea ha decidit encarregar a un comité d'experts un informe a manera de dossier sobre la problemàtica del finançament valencià.
Llegir més
Economia

L’Estat espanyol, a la cua de l’evolució salarial a la UE

Els salaris han experimentat en el primer trimestre de l’any un augment interanual de l’1,4% a la zona euro i de l’1,6% en el conjunt de la Unió Europea. Segons l’Eurostat, aquestes dades suposen una reculada de dues dècimes respecte als tres mesos anteriors. A més, Finlàndia (-1,6%) i Espanya (0%) són els dos països on el component salarial ha registrat una pitjor evolució dels costos laborals entre els 28 membres de la UE. Entre el gener i el març, els costos laborals per hora de la zona euro van créixer un 1,5% interanual, un augment en línia amb el registrat en el trimestre anterior, malgrat que els salaris van moderar la seva pujada interanual a l'1,4% des de l'1,6% del quart trimestre, mentre els elements no salarials van augmentar un 1,6%, davant l'1,4% del trimestre anterior. En el conjunt de la UE, els costos laborals per hora van augmentar un 1,7% en el primer trimestre, en línia amb la pujada dels tres mesos anteriors, amb una alça interanual de l'1,6% dels salaris i de l'1,8% de la retribució no salarial, davant els augments de l'1,8% i l'1,5%, respectivament, en el trimestre precedent. Entre els països de la UE, l'increment…
Llegir més
Economia

Els robots ens faran el llit

La robotització destruirà molts llocs de treball, que no podran ser compensats amb els nous que es derivin de l'automatització. Caldrà repensar de quina manera es distribueix la riquesa per no generar desavantatges Article d'Anna Pinter publicat a L'Econòmic Foxconn, el principal fabricant de mòbils, proveïdor d'Apple, Amazon i Samsung, ha substituït persones de la seva plantilla per robots. Això és més del 50%dels seus empleat. La indústria de telèfons intel·ligents és la que s'espera que més en farà servir; ara bé, la tendència a robotitzar tasques i processos productius és cada cop més evident en tots els sectors i ja ningú no dubta que tindrà múltiples efectes en el mercat laboral. Tot i que no es pot predir en tota la seva dimensió, hi ha un aspecte que ningú no discuteix: la robotització desplaçarà el treball. En el darrer any, s'han succeït els estudis que han intentat posar xifres a aquesta evidència. La consultora MacKinsey ha pronosticat que el 47% de les feines als EUA seran automatitzables en 20 anys. Per la seva banda, el Banc d'Anglaterra ha calculat que 15 milions de llocs de treball desapareixeran en les pròximes dècades, només al Regne Unit, per la combinació de…
Llegir més
Economia

En què s’assemblen les Lleis Montoro als plans d’ajust del FMI?

Els plans estructurals impostos pel Fons Monetari Internacional (FMI) a països com Grècia i les legislacions que regulen l'economia dels ajuntaments semblen llunyanes i diferents. Però existeixen similituds que demostren que les dues són “receptes” d'un mateix pla. Com si es tractés d'un “pla de salvació”, a principis de 2012, el ministre d'Hisenda Cristobal Montoro, recentment entrat al Govern espanyol i estenent la modificació de l'article 135 de la Constitució a l'àmbit municipal, va aprovar la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de las Haciendas Locales i la Ley de Estabilidad Presupuestaria, conegudes com les Lleis Montoro. Aquestes lleis no han fet més que empitjorar la situació de les administracions públiques que han rebut aquests “ajuts”. D'altra banda, les polítiques aplicades als països del sud d'Europa per part de la Troica no són fruit de la casualitat ni de l'estudi detallat de la situació d'aquests països. Aquestes receptes són les mateixes que s'han aplicat als països d'Àfrica i Amèrica Llatina en les últimes dècades. Els resultats també han estat els mateixos: empobriment de la ciutadania i de les administracions públiques enfront de l'enriquiment del sector privat i sobretot de la gran banca. Aquestes receptes són ara aplicades als municipis mitjançant les…
Llegir més
Economia

Un 18% més d’hipoteques en espera de la nova llei

Notícia publicada al Punt Avui El nombre d'hipoteques va créixer un 18,2% a Catalunya el passat 2016. Així es desprèn de les dades publicades ahir per l'INE (l'institut d'estadística espanyol), que mostra també que l'augment a Catalunya va ser lleugerament superior al del conjunt de l'Estat (14%). En total es van signar a Catalunya un total de hipoteques durant l'any, amb un import mitjà de euros, cosa que suposa un increment del 4,3% respecte del 2015. La dada és, a més, la més alta des del 2011, quan Catalunya va registrar la signatura de hipoteques. Pel que fa a les condicions pactades, les dades per al conjunt de l'Estat per al mes de desembre mostren que les hipoteques a tipus fix guanyen terreny però encara se situen al voltant del 30%. A pesar de la bona marxa de les hipoteques, les dades de l'INE mostren que en els últims mesos l'augment s'ha anat refredant respecte dels forts increments registrats en els mesos de maig (45,7%) o juny (51%). Així al desembre la comparació va ser negativa, amb una caiguda del 5,2%. Per al professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, aquest fre no està tan relacionat amb…
Llegir més
Economia

Els preus cauen cinc dècimes el gener i situen la inflació a Catalunya en el 3,1%

És la taxa la més alta dels últims quatre anys El cost de la factura elèctrica i en menor mesura la tendència a l'alça dels carburants escalfen l'economia L'impacte de les rebaixes d'hivern van fer caure els preus a Catalunya en cinc dècimes al gener i van deixar una taxa d'inflació anual situada en el 3,1% cosa que suposa un increment d'1,2 punts percentuals en relació amb la taxa registrada el desembre passat (1,9%). L'IPC del mes de gener recull per primera vegada la nova metodologia per fer el seu càlcul amb la incorporació de nous hàbits de consum que s'han imposat aquests últims anys com el consum de les plataformes de televisió i l'eliminació de productes que ja no formen part dels costums de consum més habituals com serien els Cds regravables. La taxa d'inflació anual de l'economia catalana es va situar al gener en el 3,1%, la xifra més altra fins ara registrada des del febrer del 2013, ara fa quatre anys, mentre que l'economia espanyola va situar la taxa d'inflació en el 3%, la taxa més alta des de l'octubre del 2012, quan l'IPC es va situar en el 3,5%. L'impacte més rellevant en el comportament a…
Llegir més
Economia

Multa al Deutsche Bank de 425 milions de dòlars per rentat de diners

L'entitat utilitzava les seves sucursals de Moscou i Londres per canviar rubles en dòlars i usar paradisos fiscals El banc va treure de Rússia uns milions de dòlars de manera irregular Agències Les autoritats de Nova York han anunciat aquest dimarts que han arribat a un acord amb el Deutsche Bank perquè pagui una multa per 425 milions de dòlars per maniobres de rentat de diners utilitzant sucursals a Moscou i Londres. L'esquema era "simple i efectiu", ha anunciat en un comunicat el Departament de Serveis Financers de l'Estat de Nova York a l'informar de l'acord a què s'ha arribat amb el banc alemany per operacions realitzades entre el 2011 i començaments del 2015. Les operacions, descrites en el document de l'acord, de 29 pàgines, consistien bàsicament que un client del Deutsche Bank a Moscou donava una ordre per comprar accions d'empreses russes pagant sempre en rubles. Des de la filial de Londres del Deutsche es donava una ordre de venda dels mateixos valors, per la mateixa quantitat i amb el preu igual, i els ingressos per aquesta venda, en dòlars, acabaven en empreses situades en paradisos fiscals. RUBLES EN DÒLARS Les operacions eren registrades a la filial nord-americana del Deutsche Bank i…
Llegir més
Economia

25 de gener: acte/debat amb motiu de la presentació del llibre “Una mirada sindical a contracorriente” de Joxe Elorrieta

Joxe Elorrieta, exsecretari general del sindicat basc ELA, presenta el seu nou llibre a Barcelona amb participació de la Intersindical-CSC Icaria Editorial -en col·laboració amb el Col·lectiu Ronda, la fundació Manu Robles-Arangiz Institua (del sindicat majoritari basc ELA) i la Intersindical-CSC- organitza un debat sota el títol “Classe, nacions sense estat i noves aliances” amb motiu de la presentació del llibre “Una mirada sindical a contracorriente” de Joxe Elorrieta, exsecretari general d'ELA. L'acte comptarà amb la participació de l'autor del llibre Joxe Elorrieta, en David Fernàndez periodista i exdiputat del Parlament de Catalunya i na Isabel Pallarès exsecretària general de la Intersindical-CSC L'acte tindrà lloc el pròxim 25 de gener a les hores a l'Aula Ronda (Carrer Sant Pere Més Alt, 59, Barcelona 08003). Des de la Intersindical-CSC recomanem l'assistència a aquest debat pel seu especial interès. Recordeu: Dia:  25 de gener de 2017 Hora: hores Lloc: Aula Ronda (Carrer Sant Pere Més Alt, 59, Barcelona 08003)
Llegir més
Economia

El Projecte Castor costarà quasi 100 milions als consumidors de gas aquest 2017

El manteniment de les instal·lacions hibernades torna a suposar una despesa anual de 15,72 milions, una xifra similar a un magatzem de gas actiu a la costa basca Publica: Nació Digital Els consumidors de gas del conjunt de l'estat espanyol hauran d'assumir amb les seves factures d'enguany el pagament de quasi 100 milions d'euros per sufragar la indemnització a l'empresa promotora i el manteniment del fracassat projecte Castor. Amb les instal·lacions hibernades i a l'espera que el govern espanyol prengui una decisió definitiva sobre el seu futur, el rebut del gas torna a incloure –després de la primera consignació el passat 2016- una partida milionària per retornar el crèdit bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30 anys després que l'executiu del PP aprovés per decret el pagament d'una indemnització de milions d'euros a Escal UGS. La partida, que figura a l'ordre del Ministeri d'Energia publicada al BOE a finals de l'any passat establint els peatges i cànons del sistema gasista per enguany, ascendeix exactament a euros. A aquestes xifra se li han de sumar els euros que rebrà Enagàs Transporte per als "costos provisionals d'operació i manteniment" de les instal·lacions hibernades este 2017.…
Llegir més
Economia

Juncker va bloquejar les polítiques europees contra l’evasió fiscal

L'actual president de la Comissió Europea i primer ministre de Luxemburg entre els anys 1995 i 2013, Jean-Claude Juncker Documents revelats per 'The Guardian' i el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca mostren que el president de la Comissió Europea va bloquejar les polítiques europees contra l'evasió fiscal de les multinacionals en la seva època de primer ministre de Luxemburg. L'actual president de la Comissió Europea i primer ministre de Luxemburg entre els anys 1995 i 2013, Jean-Claude Juncker, va bloquejar la lluita de la Unió Europea contra l'evasió fiscal de les corporacions multinacionals quan era mandatari del seu país, segons els documents revelats per The Guardian i el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca. Els documents filtrats revelen com un grapat de països van usar els seus seients en el Comitè de Codi de Conducta sobre la Fiscalitat de les Empreses, creat en 1998, “per frustrar l'acció concertada de la UE i protegir els seus propis règims fiscals”, publica The Guardian. Aquest periòdic afegeix que els esforços de la majoria dels Estats membre per frenar l'evasió van ser “regularment retardats, diluïts o truncats per les accions d'una minoria dels països de la UE més petits, sovint liderats per Luxemburg”.…
Llegir més