És molt bonic i és el que hauria de ser: vincular salaris i productivitat.

Però fer això té tres problemes:

Un. La millora de la productivitat depèn de l’organització de la producció a l’empresa i a cada secció d’aquesta, i també del nivell d’inversió que es realitzi a les empreses, coses ambdues en les quals els treballadors no tenen ni veu ni vot.

Dos. A Espanya l’estructura del PIB està sustentada en el mitjà i baix valor afegit, és a dir, en gran manera Espanya fabrica bens i serveis de mitjà i baix valor; a més, que jo sàpiga, gens del que fabrica Espanya té el monopoli mundial, cosa que permetria elaborar quantitats astronòmiques de bens o serveis i que justificaria altes productivitats en bens de baix valor.

Tres. La productivitat varia enormement d’un subsector a un altre i d’una empresa a una altra, fins i tot d’una planta a una altra: ho estem veient aquests dies quan PSA argumenta que la planta de Figueruelas té uns costos laborals el 17% més grans que la planta de Vigo, la qual cosa no seria un problema si la productivitat dels treballadors de la primera planta fos el 17% més gran que els de la segona.

És a dir, a Espanya l’incentiu perquè la majoria d’empreses inverteixin o reorganitzin el seu sistema productiu perquè augmenti la seva productivitat és molt, molt reduït. A això cal afegir que els salaris mitjans a Espanya són baixos a causa que l’oferta de treball és major que la demanda i al fet que el valor del produït és baix. Per això a Espanya la productivitat creix quan es produeixen acomiadaments, ja que el volum del produït baixa menys que el descens hagut en plantilles, i baixa quan les coses van bé perquè llavors és més barat contractar mà d’obra que invertir sabent que els consumidors pagaren el que se’ls demani. (Quan Espanya anava bé la productivitat era molt baixa, i quan va començar la crisi va començar a pujar pels acomiadaments massius que es van produir).

Frau fiscal elevadíssim.

I hi ha un altre motiu: a Espanya el frau fiscal és elevadíssim: entre 60 i 90 mil milions d’euros anuals. Les empreses que defrauden, quin incentiu tenen a mesurar bé la productivitat si per fer-ho haurien de posar damunt de la taula unes veritats que farien caure els seus marges en dificultar o impossibilitar el frau que cometen?En qualsevol cas penso que la vinculació de salaris i productivitat es farà perquè és una forma de congelar salaris, almenys a moltes empreses. Però el meu suggeriment als treballadors és que no acceptin vincular salaris a la productivitat fins que moooooltes coses quedin molt clares a les seves empreses. Que no ho acceptin perquè, com que no podrien controlar res, acabarien perdent molt.

I bé… vincular pensions i productivitat ja em sembla el que no hi ha. La pensió d’una senyora de 90 anys d’edat que resideixi a Almendralejo o d’un senyor de 85 de Blanes dependran de la productivitat… de quina productivitat dependran les pensions d’aquestes dues persones? De la productivitat d’Espanya? Per favor! Ja sé que es calcula, però com a índex. El que sí, penso, caldria fer és introduir un factor de correcció en la revaloració de les pensions (o al que vagi quedant d’elles) que contemplés el poder adquisitiu de cada zona, perquè, per bé o per mal, l’IPC d’Almendralejo és molt menor que el de Blanes.

L’objectiu és contenir/congelar/reduir la massa salarial, oi? Doncs que es digui.

@cscEconomiaSANTIAGO NIÑO BECERRA - CATEDRÀTIC D’ESTRUCTURA ECONÒMICA / IQS SCHOOL OF MANAGEMENT / @SNINOBECERRA Font: L'Econòmic És molt bonic i és el que hauria de ser: vincular salaris i productivitat. Però fer això té tres problemes: Un. La millora de la productivitat depèn de l’organització de la producció a l’empresa i a cada secció d’aquesta, i...SOM el sindicat independentista i de classe