Malgrat l’esgotament polític del règim del 78, que darrerament s’ha fet més que evident amb la proliferació de casos de corrupció.  La corrupció i el saqueig d’allò públic com a sistema. No sembla que hi pugui haver a curt o mig termini canvis substancials tant en el poder mateix com en les polítiques que s’han imposat els darrers anys. S’ha governat a favor d’una oligarquia que té segrestat l’estat. Es legisla per les grans empreses, es privatitzen guanys i se socialitzen pèrdues,  es retallen cada cop més drets i llibertats,  i la hipotètica sortida de la crisi se salda amb un increment de les desigualtats socials i amb la precarietat laboral i de projecte de vida de la majoria social com a normalitat. L’Estat, en la seva dimensió col·lectiva, està en fallida, no pot ni garantir les pensions. Vista la involució política de la Unió Europea, ara es debat entre el neoliberalisme i la dreta reaccionària, l’esquerra ja no és reconeix a ella mateixa i està perdent espai social. I el menyspreu per les vides dels fugitius de les guerres i les fams per part dels estats i de manera especial per l’Estat Espanyol.  Constatem que les grans tendències no…
Llegir més