Els nous gestors públics prioritzen les accions destinades a la normalització i foment de l’ús de la llengua

Tere Rodríguez / València / La Veu del País Valencià

La normalització lingüística continua obrint-se pas a les administracions valencianes. L’arribada de nous gestors públics conscients de la importància i la necessitat d’utilitzar la llengua pròpia en les comunicacions amb la ciutadania suposa tot un canvi en un sector on el valencià, en la majoria dels casos, tenia una presència testimonial.

La Diputació i l’Ajuntament de València en són clars exemples d’aquesta nova etapa. Una ullada ràpida al Departament de Normalització Lingüística de la institució presidida per Jorge Rodríguez permet comprovar l’existència d’un centenar d’iniciatives –cartells, fullets, diccionaris i noves aplicacions tecnològiques– posades en marxa en els últims mesos. “El nostre compromís el demostrem cada dia. Hem d’arribar a tots els usuaris i això és el que tractem d’aconseguir amb les campanyes”, explica el diputat de Cultura Xavier Rius.

El departament dirigit per la tècnica i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Immaculda Cerdà, es troba immers preparant una nova promoció, segons avança Rius al Diari La Veu. La campanya està adreçada als nouvinguts al món i inclou cançons de bressol, pitets, un enganxall de xupló amb la frase “Parla’m en valencià” i un pamflet informatiu de noms valencians de rius, muntanyes, flors, etc. “No es tracta sols d’elaborar material, sinó de treballar braç a braç amb qui ho demana i atendre les seues necessitats”, expressa el diputat.

En aquest sentit, el diputat de Compromís subratlla la iniciativa de “normalització itinerant” que dóna suport als ajuntaments que no disposen d’oficina pròpia de promoció de la llengua. “Ho vam posar en marxa l’any passat i ha sigut tot un èxit”, explica, alhora que exhibeix a la monyica la polsera d’homenatge al poeta Marc Granell que s’està distribuint a les Trobades d’Escoles en Valencià.

A l’Ajuntament de València també s’ha produït un gir de 180 graus. Una de les primeres mesures de Joan Ribó com a alcalde va ser l’activació del Reglament sobre ús i normalització del valencià, aprovat en l’època de govern de Rita Barberá i oblidat en els calaixos durant vint anys. Aquesta actuació ha permés posar en marxa el Gabinet de Normalització Lingüística, que proposa accions de sensibilització relacionades amb l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida ciutadana i, especialment, en l’àmbit intern de l’administració municipal. Aquest departament duu a terme anàlisis i seguiments sociolingüístics; realitza un servei públic intern d’assessorament lingüístic, exerceix la direcció dels cursos municipals de valencià i dinamitza l’ús de la llengua pròpia, entre altres funcions.

“Hem fet un salt quantitatiu i qualitatiu, perquè hem aconseguit tindre una administració bilingüe en què les dues llengües oficials estan en equilibri, però es valora la llengua pròpia”, declara el regidor de Govern Intern de l’Ajuntament, Sergi Campillo. A més, subratlla la importància que té el fet que l’alcalde i tots els regidors utilitzen el valencià en les seues intervencions. “Té beneficis sobre la ciutadania, però també sobre els funcionaris. De fet, la demanda per millorar la seua capacitació lingüística és creixent”, indica Campillo, qui recorda que s’han recuperat els cursos presencials per al personal.

Com a mostra dels nous temps també cal assenyalar el canvi de nom de la ciutat, exclusivament en valencià. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat dimecres el decret 16/2017, de 10 de febrer, del Consell, pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi, que ha passat a denominar-se ‘València’ en la seua forma exclusiva en valencià.

Són mesures que han trobat el suport de la ciutadania. “Hem de llevar-nos qualsevol complex sobre el valencià al cap i casal. La gent se sent cada vegada més orgullosa de tindre una ciutat amb llengua pròpia, és conscient que aporta riquesa”, expressa el regidor de Compromís. Campillo, a més, subratlla que les úniques polèmiques han vingut per part de l’oposició. “Sols el govern espanyol va actuar en contra de la senyalització en valencià. Jo no he rebut cap queixa ciutadana de forma oficial”, rebla.

Objectiu: esborrar la ‘n’ de Castellón

De 140 euros a 39.000. La primera xifra representa l’últim pressupost del PP per a normalització lingüística a l’Ajuntament de Castelló. La segona, els diners que es destinen ara des de la regidoria que dirigeix Ignasi Garcia. El polític explica que des del seu departament es van marcar dos objectius per a aquesta legislatura: que les Normes de Castelló foren declarades Bé d’Interés Cultural (BIC), cosa que ja s’ha aconseguit, i donar compliment a la Carta Lingüística promoguda per la Plataforma Castelló Per la Llengua.

“Ens vam comprometre amb la plataforma i vam fixar 25 punts als quals tractem de donar compliment”, indica. Així, s’ha editat material escolar per al vocabulari, s’ha creat el Club Millaret, s’ha fet una campanya de benvinguda als nadons, una altra de voluntariat lingüístic, la web de l’Ajuntament apareix per defecte en valencià, s’han donat ajudes al festival de música TROVAM i s’edita la col·lecció N32, entre d’altres iniciatives.

El pròxim objectiu és “llevar-li la ena” al nom de la ciutat. “Seguim l’exemple de València. Volem la nostra toponímia”, reclama el regidor de Compromís. Així, ja s’han iniciat les converses amb quatre prohoms –Germà Colon, Vicent Pitarch, Antonio Gascó i Vicente García Edo– perquè es pronuncien sobre l’informe elaborat per la regidoria. “Confie que en un any el canvi en la denominació ja estiga fet”, expressa Garcia.

Al sud, més complicat 

Al sud del país la situació no és tan optimista, però. “No és gens fàcil perquè venim del no-res. Això no obstant, fem coses i estem obtenint bona resposta”, explica el regidor de Compromís Natxo Bellido en referència al segon voluntariat lingüístic a l’Ajuntament. “Ha augmentat un 40% el nombre de funcionaris que demanen millorar el seu coneixement de la llengua”, explica Bellido, tot i que admet que tenen molt de camí per recórrer. “La prioritat és augmentar el pressupost, sobretot, per a dotar de més personal l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, ja que sols hi ha una persona per a atendre-ho tot”, lamenta el regidor.

La seua percepció és molt bona envers el canvi que s’ha produït al consistori després d’anys de “vetar i amagar” la llengua. “Les actituds lingüístiques són molt positives perquè estem actuant amb molta pedagogia. El valencià s’està utilitzant pràcticament en tots els àmbits institucionals”, valora Bellido. I és que l’objectiu està molt clar: fer un ús normal del valencià i recuperar la seua estima. “Si aconseguim l’identificació de la ciutat amb la llengua guanyarem parlants”, confia el regidor.

Però la “batalla” encara és més dura a la Diputació d’Alacant, presidida pel popular César Sánchez. Gerard Fullana, diputat de Compromís, és l’únic que fa les seues intervencions en valencià, i això que molts alcaldes del PP l’usen per a comunicar-se de forma habitual entre ells. “No el volen a les institucions”, critica un Fullana que recorda com ara fa un any el grup popular es va abstindre en la votació de la moció que va presentar perquè totes les comunicacions i les gestions de la Diputació foren bilingües. “Dissortadament no s’està complint. Encara no he rebut cap comunicació en la meua llengua. El monolingüisme continua imperant”, subratlla.

El grup de Compromís a la Diputació d’Alacant estudia portar a la justícia el monolingüisme de la institució que presideix César Sánchez

Davant d’aquesta discriminació, la formació està plantejant-se recórrer contra les actuacions de la Diputació als tribunals. “Si ens atenem estrictament a la legalitat podrien paralitzar molts dels acords que s’estan adoptant perquè no s’està lliurant la documentació en valencià”, adverteix Fullana. Un altre punt d’atenció és la dotació econòmica del Premi Enric Valor i el Premi Azorín. “Que el guardó en castellà tinga més pressupost és també una clara discriminació de la llengua”, diu Fullana, qui pretén que la quantitat siga la mateixa per a ambdues categories.

Amb tot, el diputat de Compromís explica que la intenció, però, és treballar en positiu i així evitar donar excuses al PP perquè continue fent de l’ús de la llengua “un conflicte”.

@cscPaïsos Catalans / LlenguaEls nous gestors públics prioritzen les accions destinades a la normalització i foment de l'ús de la llengua Tere Rodríguez / València / La Veu del País Valencià La normalització lingüística continua obrint-se pas a les administracions valencianes. L'arribada de nous gestors públics conscients de la importància i la necessitat d'utilitzar...SOM el sindicat independentista i de classe