Davant la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic, la Intersindical-CSC comparteix les reivindicacions dels sindicats de l’ensenyament públic no universitari, tant les pròpiament laborals (horaris, sous, substitucions…) com les relatives a un model de qualitat (eliminació de barracots, generalització i potenciació d’aules d’acollida, dotació suficient de material escolar o de beques menjador, assumpció plena per part del Departament de la responsabilitat civil -especialment en les sortides-, activitats extraescolars encardinades amb el projecte educatiu del Centre, excel·lència en la formació de mestres, direccions consensuades democràticament d’acord amb un projecte educatiu compartit pel claustre i les famílies…); moltes d’aquestes reivindicacions són en bona part conseqüència d’un austericidi dictat per Merkel i Rajoy, però aplicat amb entusiasme pels nostres governs. D’altres vénen de lluny. No cal dir que a nivell d’universitats la degradació de les condicions laborals és també feridora i les mancances estructurals no són menors que en altres estadis educatius.

Compartim, sense reserves, la petició d’un calendari de restitució de drets i encara demanaríem més: un compromís irreversible de les forces polítiques independentistes que el nivell d’inversió educativa equipararà la mitjana OCDE tan bon punt la República recapti el 100% dels impostos a Catalunya, perquè aquest conjunt d’urgències demanen un nivell d’inversions que només està disposat a impulsar un govern amb més vocació social, com el que confiem tenir a la nostra República. Tanmateix el context autonòmic ens limita i ni les polítiques més progressistes no hi podrien garantir la inversió necessària per a prioritzar l’educació que volem i necessitem. I, si tornem als pressupostos autonòmics d’en Mas-Colell, és ben segur que no se’n podrà satisfer cap. Estem en un atzucac, ni els anteriors ens serveixen, ni aquests són suficients. L’única sortida és passar pantalla i desconnectar.

Perquè això esdevingui possible:

1.    cal treballar per a exercir el dret a decidir (referèndum) -instrument democràtic d’apoderament de les classes populars- i iniciar un debat constituent, popular i participatiu, respecte del model d’educació que volem.

2.    cal generar unitat d’acció i una mobilització persistent perquè, en el context constituent, les demandes de les classes populars siguin incorporades en les bases de constitució de la República i es facin polítiques que les garanteixin.

En l’actual context, l’única manera d’assolir els objectius marcats és desbordant l’estat i els mals governs i organitzant-se per a construir una República dels drets socials.

@cscLaboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectivaCSC,laboral,posicionament,República catalana,vagaDavant la convocatòria de vaga a l'ensenyament públic, la Intersindical-CSC comparteix les reivindicacions dels sindicats de l'ensenyament públic no universitari, tant les pròpiament laborals (horaris, sous, substitucions...) com les relatives a un model de qualitat (eliminació de barracots, generalització i potenciació d'aules d'acollida, dotació suficient de material escolar o...SOM el sindicat independentista i de classe