Presentació pública de l'Acord de Pau per Colòmbia a l'Havana (Cuba)
Presentació pública de l’Acord de Pau per Colòmbia a l’Havana (Cuba)

Article de Sergi Perelló, Vicesecretari general de la Intersindical-CSC

Coincidències de la història, ha recaigut pràcticament en els mateixos tempus que el procés d’independència d’una part del nostre poble.
Fins i tot l’aplicació real dels acords de pau que se signaran aviat entre els principals actors colombians i el full de ruta emanat de l’acord d’estabilitat entre la majoria independentista catalana, coincideixen en el temps.

el procés de pau de Colòmbia i el procés d’independència de Catalunya tenen en comú el principi mateix de la participació de les majories socials

Casualitats de la història però grans semblances en allò que volem les majories; canviar de capsa com a oportunitat per transformar el contingut. Defugint els maximalismes, des del realisme, la generositat i la confiança que és el poble qui té la paraula. I pot fer-ho.

Perquè el procés de pau de Colòmbia i el procés d’independència de Catalunya tenen en comú el principi mateix de la participació democràtica, real i efectiva de les majories socials per transformar la societat cap a un futur sostenible de benestar, igualtat i justícia social.

La consecució de la pau a Colòmbia i de la independència a Catalunya no són, com hi ha qui creu i voldria que fos, l’estació final on es resoldran tots els problemes de tots dos països en una Arcàdia de felicitat on guanyaran els bons sobre els dolents.

La consecució d’aquests dos processos és l’oportunitat històrica perquè les majories socials de tots dos països tinguin les condicions democràtiques per canviar i transformar la societat sense la interferència d’elements externs que per mitjà de la imposició de regles antidemocràtiques i/o la violència han pretès eternitzar el poder d’unes minories oligàrquiques.

els processos històrics de ruptura els empeny el poble per mitjà de la lluita sobretot intel·ligentment estratègica.

En aquest nou marc serà el poble, qui amb la seva organització, la seva mobilització i la seva participació a les institucions realment democràtiques, podrà canviar el futur.

Com a tot arreu les opcions maximalistes, però minoritàries, a banda i banda d’aquests dos processos, les que no volen canviar res i les que diuen voler canviar-ho tot de cop el dia de la pau a Colòmbia o de la independència a Catalunya, esdeven aliats involuntaris per deixar les coses com estan i evitar la ruptura real.

És important entendre que els processos històrics de ruptura els empeny el poble i la seva organització per mitjà de la lluita constant i progressiva, però sobretot intel·ligentment estratègica.

La transformació social, econòmica, cultural i política de les relacions injustes entre els éssers humans, nascuts iguals, no s’esdevé perquè se’n tinguin moltes ganes i vulguem que passi demà.

S’esdevé aprenent de la historia de la humanitat, analitzant el present i pensant que el futur el construïm entre el màxim de gent possible, o seguirem sempre igual. Sense canviar res.

http://i2.wp.com/www.intersindical-csc.cat/nova_prova/wp-content/uploads/2016/07/02464724_xl.png?fit=850%2C478http://i2.wp.com/www.intersindical-csc.cat/nova_prova/wp-content/uploads/2016/07/02464724_xl.png?resize=300%2C169@cscInternacionalcatalunya,CCS,Colòmbia,independència,opinió,pauArticle de Sergi Perelló, Vicesecretari general de la Intersindical-CSC Coincidències de la història, ha recaigut pràcticament en els mateixos tempus que el procés d'independència d'una part del nostre poble. Fins i tot l'aplicació real dels acords de pau que se signaran aviat entre els principals actors colombians i el full de...SOM el sindicat independentista i de classe