fdzdiaz

Article d’opinió de Carles Sastre, Secretari general de la Intersindical-CSC

Escoltant al ministre d’interior resulta que allò greu és la gravació i la filtració i no el contingut de les converses. El ministre fa de ministre espanyol, la raó és raó d’estat (Estat és allò que està) i va de víctima, res de nou sota el sol.

Mentrestant ens escandalitzem i demanem la dimissió del ministre i del cap de l’oficina antifrau. Sembla el “chiquipark”. Entenc que es demani la dimissió d’un alt càrrec que ha manipulat el seu currículum o ha copiat la seva tesi doctoral, per posar dos exemples. En el cas que ens ocupa cal exigir el cessament immediat i especialment en el cas del magistrat De Alfonso per deslleialtat, potestat del Parlament de Catalunya. Cal cessar-lo i no deixar-li la sortida digna, la dimissió. Si hagués passat a una gran empresa aquest senyor no hauria passat de la porta i les seves pertinències estarien a recepció en una bossa de la brossa, ras i curt. Si de debò ens creguéssim les institucions catalanes, Generalitat i Parlament, ja s’haurien pres mesures o se’l hauria cridat a capítol. Però ai las estem en mode “chiquipark” i si nosaltres no ens prenem seriosament les nostres institucions que n’esperem dels altres. Som experts en duis i en ruis i incompetents en credibilitat, que en definitiva és del que es tracta, (el nomenament ja és de traca i mocador) ja cansa el tema.

També cansa que ens estranyem del paper que pugui jugar una empresa com Planeta, si mireu els enllaços adjunts 1 i 2 es pot veure la imbricació entre empreses, especialment de comunicació, i les clavegueres de l’estat. “Para muestra dos botones”. Res de nou.

I també cansa el discurs del lliri a la ma. No fa massa una pretesos agents d’una agencia de seguretat oferien diners i “papers” a ciutadans estrangers a canvi d’informació. Un sots director d’un diari de Madrid oferia dossiers confidencials a condició de presentar denúncia a antifrau de la GC. I fins i tot algú vinculat a una formació de nova política feia el mateix oferiment amb les mateixes condicions. Les denúncies a antifrau de la GC i la intervenció de Método3 sempre m’han fet pujar la mosca al nas. Res de nou, excepte la gravació que ja és molt, i l’evidència que el rei va despullat. La memòria és curta però. I queda allò del qui prodest.

1 http://www.media.cat/2013/10/31/lara-i-l%E2%80%99imperi-de-les-pistoles/

2 http://elpais.com/diario/1995/11/30/espana/817686008_850215.html

@cscPaïsos Catalans / LlenguaCarles Sastre,corrupció,independència,opinió,Països CatalansArticle d'opinió de Carles Sastre, Secretari general de la Intersindical-CSC Escoltant al ministre d'interior resulta que allò greu és la gravació i la filtració i no el contingut de les converses. El ministre fa de ministre espanyol, la raó és raó d'estat (Estat és allò que està) i va de...SOM el sindicat independentista i de classe