Des del 23 de febrer fins al 12 de març, van ser assassinats 28 d'ells. Una mort cada 16 hores
Des del 23 de febrer fins al 12 de març, van ser assassinats 28 d’ells. Una mort cada 16 hores

‘Em sento com si fossim a mitjans dels anys vuitanta. És el mateix panorama’ diu Aída Abella, directora de la Unión Patriòtica (UP), sobre l’espiral de violència que creix de manera vertiginosa contra dirigents socials, líders comunitaris i defensors de drets a tot el país. Segons les informacions que han presentat diversos moviments -entre ells la UP, des del 23 de febrer fins al 12 de març, van ser assassinats 28 d’ells. Una mort cada 16 hores.

Les xifres són tan escandaloses que dilluns el president Juan Manuel Santos es va manifestar al respecte. “Aquest Govern està totalment compromès amb perseguir els qui estiguin amenaçant i assassinant a qualsevol portaveu d’organitzacions que reclamen justícia. Necessitem condemnes per als culpables de les violacions dels drets humans “va dir el mandatari.

Dels assassinats, van informar en un comunicat conjunt la UP, la Marcha Patriótica, la Cumbre Agrària i el Moviment de Víctimes de Crims d’Estat (MOVICE), 13 van ser en contra de líders i defensors, i els altres 15, van ser part d’un pla de “neteja social”, que, van denunciar les organitzacions, s’ha aguditzat en el que va d’any.

A més de les morts violentes, hi ha hagut amenaces, seguiments i intimidacions, que sumarien un total de 56 agressions contra líders socials en tan sols 19 dies. El més greu és que, segons Ángela Castellanos, portaveu de les organitzacions pageses i indígenes que integren la Cumbre Agrària, moltes d’aquestes persones ja havien denunciat amenaces en contra seva i havien sol·licitat mesures de protecció per part de l’Estat.

“Nosaltres creiem que sota l’anomenada ‘neteja social’ s’està encobrint un pla d’assassinats selectius, com el que ja es va viure a Colòmbia quan es va signar la pau amb el M-19” ha assegurar Ángela Castellanos. Aída Abella ha dit que les morts podrien estar relacionades amb l’accionar d’aquells paramilitars que no es van acollir al procés de Justícia i Pau, signat entre el govern d’Álvaro Uribe i els grups paramilitars a 2006.

Abella afirma que “això no ha sorgit de la nit al dia. Nosaltres creiem que els reductes paramilitars hi estan implicats, o si no ¿com s’expliquen les pintades de les AUC (Autodefenses Unides de Colòmbia, principal grup paramilitar d’extrema dreta dels anys 90) als carrers de Villavicencio (Meta) i Casanare? ¿O a les carreteres entre Puerto Salgar i Medellín? “. Davant d’aquestes presumptes accions, el diari El Espectador va consultar a l’Exèrcit colombià però no en va obtenir cap resposta.

A més d’aquests fets, els denunciants han assenyalat que a l’Atlántico, Cundinamarca, Antioquia, Nord de Santander i Sucre s’han repartit pamflets amenaçadors. Sobre els motius d’aquests augment dels atacs, els portaveus de les organitzacions van apuntar  que, davant la imminència de la signatura de la pau amb les FARC, s’està buscant “acovardir al moviment social i de drets humans”. Per això, explica Ángela Castellanos, bona part de les agressions tenen lloc en les zones prioritzades pel Govern per implementar els possibles acords de pau.

Davant aquest panorama, les organitzacions socials i polítiques han demanat “a la Mesa de Converses de l’Havana (Cuba) crear amb urgència una comissió d’alt nivell de Garanties de No Repetició, tenint en compte la greu situació de risc”. L’esmentada comissió adoptaria mesures de curt, mitjà i llarg termini. La primera seria la immediata investigació dels fets denunciats, així com la identificació dels factors que posen en risc la vida de líders i comunitats.

Una altra funció que Aída Abella considera primordial d’aquesta possible Comissió seria la “desarticulacó real i efectiva del paramilitarisme, la investigació i sanció dels responsables, promotors i beneficiaris del mateix”. Per aconseguir-ho, els líders que han fet la proposta de la Comissió a l’Havana expliquen que caldria que se’ls doni accés als arxius i documents de l’Estat, així com potestat per entrevistar “qualsevol persona, funcionari o servidor públic” a fi i efecte d’aclarir els fets violents. Sobre els seus integrants, les organitzacions proposen experts i representants de sectors socials i partits polítics d’oposició, organitzacions de víctimes i ONG.

El Govern encara no s’ha pronunciat sobre la proposta que el gruix de les organitzacions socials va presentar dimarts passat. “Però més enllà de pronunciaments, nosaltres volem veure fets concrets” ha expressat Aída Abella, dirigent de la Unión Patriòtica. La líder política ha fet una crida especial a les Forces Militars perquè combatin amb total obstinació als qui poden ser darrere d’aquests atacs.

@cscInternacionalassassinats,Colòmbia,drets humans,internacional,solidaritat'Em sento com si fossim a mitjans dels anys vuitanta. És el mateix panorama' diu Aída Abella, directora de la Unión Patriòtica (UP), sobre l'espiral de violència que creix de manera vertiginosa contra dirigents socials, líders comunitaris i defensors de drets a tot el país. Segons les informacions que...SOM el sindicat independentista i de classe