Foto: agències
Foto: agències

Els contractes temporals varen arribar al rècord de 17,07 milions en 2015

Els contractes temporals i a temps parcial que es van signar en 2015 van trencar un nou sostre, malgrat que el nivell d’ocupació és molt inferior al d’abans de la crisi (20,6 milions d’ocupacions en 2007 enfront de 17,9 milions ara). Els contractes temporals van aconseguir el rècord de 17,07 milions i els contractes per hores van marcar 6,4 milions, dels quals 5,7 milions eren alhora temporals. Un altre màxim. Els símptomes de la precarització abunden en les dades de contractació del Ministerio de Ocupación, on es veu que la durada mitjana dels contractes ha baixat de 79 dies en 2006 a 53,4 en 2015.

El mercat laboral espanyol duu recuperant-se dos anys després de set de caiguda. En aquest temps, ha creat poc menys d’un terç de l’ocupació que es va destruir. En canvi, el nombre de contractes signats ha crescut a una velocitat de vertigen i ja l’any passat va tornar als nivells previs a la crisi. Els 18,6 milions de contractes signats en 2015, inclosos els 1,5 milions d’indefinits, suposen un 11% més que en 2014 i solament 45.000 menys que en 2007. S’evidencia que s’ha recuperat l’activitat econòmica i es crea ocupació, però també que la precarietat creix.

Amb 2,2 milions menys d’assalariats que fa vuit anys —14,8 enfront de 17 milions— se signen el mateix nombre de contractes de treball. Per què? Ha descendit la durada mitjana i els de menor durada (set dies o menys) suposen ja el 25% del total. Els economistes parlen de major rotació en un mateix lloc. Un fenomen que es veu amb claredat en la indústria. Abans de la crisi, un contracte temporal en aquest sector durava una mitjana de sis mesos; ara amb prou feines arriba a dos. Dit d’una altra forma, fa vuit anys per cobrir un lloc de treball no estructural en una fàbrica se signaven dos contractes a l’any; ara en calen sis.

“És un disbarat econòmic pel qual no hi ha excusa”, sentència José Ignacio Conde-Ruiz
sotsdirector de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), que assenyala que els dos grans problemes del mercat laboral espanyol són “la temporalitat i l’atur de llarga durada”. “Amb aquests nombres, l’any passat es va signar més d’un contracte per cada ocupat. Si almenys l’atur fos estructural, val, hi hauria molta rotació, però no hi hauria desocupació. Però l’atur està per sobre del 20%”.

La temporalitat —i, per descomptat, l’alt índex d’atur— sempre ha estat el gran llast del mercat laboral espanyol. En 2015 es va batre el rècord quant al nombre de contractes temporals es refereix amb 17,07 milions. No obstant això, la taxa de temporarlitat és encara inferior (entorn del 26%) a la qual hi havia en 2007 quan va començar la crisi i que estava en el 31,5%. Això sí, la durada del contracte mitjà és inferior ara que fa vuit anys.

A més, a la temporalitat cal sumar l’ocupació a temps parcial, una modalitat que mai havia tingut molt èxit al mercat espanyol. Els contractes signats per a aquestes ocupacions també van marcar un màxim en 2015, com vénen fent des de 2011.

No tots els contractes temporals ni tots els contractes a temps parcial són precaris, però sí la majoria. Almenys així ho perceben els qui els signen. Segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), un 62% d’ocupats a temps parcial preferiria una ocupació a jornada completa. El percentatge d’els qui tenen un contracte temporal perquè no poden signar un altre indefinit pujava gairebé 30 punts més en 2014, concretament al 91,5%, segons Eurostat, l’oficina europea d’estadístiques.

Mala qualitat

Apunta José Antonio Herce, director associat d’Analistes Financers Internacionals, que a Espanya no hi ha un indicador de la qualitat de l’ocupació fiable. “Què és una ocupació de qualitat?”, es pregunta. “El que satisfà a l’empleat i a l’ocupador”, respon. I encara que no és una foto completa, les xifres de temporalitat i parcialitat forçosa li serveixen com a indici i símptoma que “la qualitat és dolenta”.

Aquest professor de fonaments de l’anàlisi econòmica creu que les últimes reformes laborals no tenien la intenció de reduir la dualitat del mercat laboral espanyol, encara que ho diguin explícitament en els seus preàmbuls. De l’última assenyala que “buscava reduir la taxa estructural de desocupació”, però que no atalla la divisió entre temporals i indefinits, o entre sobrequalificats i infraqualificats.

Per a Conde-Ruiz, “així és impossible fundar una família, comprar una casa, presentar uns avals. Encara que sí, clar, és millor que estar parat”, conclou irònic.

Article de Manuel V. Gómez publicat a El País

Traducció: Intersindical-CSC

http://i1.wp.com/www.intersindical-csc.cat/nova_prova/wp-content/uploads/2016/02/young-worker.jpg?fit=850%2C348http://i1.wp.com/www.intersindical-csc.cat/nova_prova/wp-content/uploads/2016/02/young-worker.jpg?resize=300%2C123@cscLaboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectivacontractació,laboral,precarietatEls contractes temporals varen arribar al rècord de 17,07 milions en 2015 Els contractes temporals i a temps parcial que es van signar en 2015 van trencar un nou sostre, malgrat que el nivell d'ocupació és molt inferior al d'abans de la crisi (20,6 milions d'ocupacions en 2007 enfront de...SOM el sindicat independentista i de classe