Foto: agències
Foto: agències

Les comissions han augmentat el seu pes en el marge brut dels bancs. En alguns casos arriben a superar el 30% dels ingressos.

La caiguda de la rendibilitat de l’activitat financera per l’entorn de baixos tipus d’interès i per l’escassa activitat crediticia està propiciant que les comissions assumeixin una importància creixent per als comptes de resultats dels bancs. Al tancament del tercer trimestre del passat exercici, els ingressos per comissions suposaven en mitjana el 21% del marge brut en els comptes individuals dels principals bancs espanyols (és a dir, en el seu negoci a Espanya, sense comptar filials a l’estranger). Pel que fa a l’anterior exercici, el pes de les comissions sobre els ingressos ha crescut un punt percentual.

Entre els bancs analitzats, el que més depèn de les comissions per sustentar el seu compte de resultats és Banca March. Fins al 35% del seu marge brut al setembre procedia de les comissions, enfront del 30% del mateix període de 2014. El banc balear està especialment dedicat a activitats de banca privada, un negoci en el qual el cobrament per serveis (especialment de gestió o assessorament) sol tenir una importància més elevada pel que fa a la banca retail.

En el segon lloc se situa Kutxabank, la dependència del qual dels ingressos per comissions estan per sobre de la mitjana (un 32% al setembre), encara que hagi baixat un punt enfront de l’any anterior. El segueix CataluyaBank, l’entitat que va ser rescatada amb diners públics i després adquirida en subhasta per BBVA, amb un 31%, sense variacions enfront de 2014.

Fons i assegurances
La següent entitat, que és *CaixaBank, se situa ja a una distància prudencial, amb el 24% del seu marge brut produït per les comissions.

En el costat oposat de la taula es troben les dues úniques caixes d’estalvis que han sobreviscut com a tals a la crisi financera: Caixa Pollença i Caixa Ontinyent, amb un 13% i un 14%, respectivament. Abanca també mostra una molt reduïda dependència de les comissions, amb el 13%.

En total, els ingressos per comissions de les entitats examinades han crescut un 2% en la comparació interanual, fins als 7.154 milions. Aquesta pujada, no obstant això, no es deu a un encariment de les comissions transaccionals (les habituals de servei, com a manteniment de comptes, targetes o transferències) sinó a un fort augment dels cobraments per la gestió de productes fora de balanç (fons, assegurances o plans de pensions). La caiguda de la rendibilitat dels dipòsits ha provocat que els clients desplacin els seus estalvis cap a aquests productes. Com a mostra: en 2015, el sector dels fons va registrar el seu tercer any consecutiu de creixement, amb un 12,5% més de volum gestionat.

Entitats
CaixaBank, per exemple, assegura que l’increment dels seus ingressos per comissions s’explica “essencialment per l’augment del patrimoni gestionat en productes de fora de balanç”. Les comissions transaccionals, de risc, gestió de dipòsits o mitjans de pagament baixen el 2% l’any, mentre que les de gestió de fons d’inversió o sicavs pugen el 84%. A Bankinter creixen les comissions per servei de valors (un 27%) i per la venda de productes no bancaris (el 21%). I aquesta és la tònica comuna a la gran majoria de les entitats.

En el cas de Bankia, les de cobrament i pagament baixen un 17%, mentre que les de comercialització de productes fora de balanç pugen els 15%, recolzades principalment en el fort creixement de les assegurances, que compensen la caiguda en plans de pensions. El banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri, a més, acaba de donar un gir radical a la seva política de comissions, amb l’eliminació dels cobraments pels serveis més habituals (comptes, targetes, transferències o xecs) a tots els clients amb nòmina o pensió domiciliada. Bankia es passa així a les comissions zero en un moment en el qual el sector semblava haver-se allunyat d’aquest esquema, que a Espanya va introduir Santander en 2006. El banc que presideix Ana Botín va canviar de bandera l’any passat, quan va introduir a Espanya el Compte 1,2,3, remunerada, però amb comissions.

Actualment, diverses entitats tenen promocions d’eliminació de les comissions de servei, però sempre limitades a col·lectius específics (com a joves o gent gran) o exigint als clients una certa vinculació.

Els caixers
Altres canvis en les comissions s’han produït en l’àmbit dels caixers automàtics. A partir d’aquest mes de gener, els bancs han començat a posar preu a la retirada d’efectiu en els seus caixers als no clients. Abans era l’emissor de la targeta qui decidia el preu, ara és l’amo del caixer. Santander, BBVA i CaixaBank cobraran gairebé dos euros per aquest tipus d’operació, mentre que els altres han establert acords multilaterals i tenen esquemes de pagament diferents.

Els tres grans bancs asseguren que no es tracta d’un moviment destinat a recaptar més comissions, sinó a “posar en valor” l’extensa xarxa de caixers en la qual han invertit. Dit d’una altra forma, volen transformar aquestes xarxes en un avantatge competitiu enfront de les entitats que tenen pocs caixers, perquè el client les tingui en compte a l’hora de triar banc. Els comptes dels propers trimestres aclariran si hi ha un efecte econòmic evident en els ingressos en comissions arran d’aquest canvi.

Article publicat al diari Expasión
Traducció al català: Intersindical-CSC

@cscCSC / Federacionsbanca,comissions bancàries,CSC,economiaLes comissions han augmentat el seu pes en el marge brut dels bancs. En alguns casos arriben a superar el 30% dels ingressos. La caiguda de la rendibilitat de l'activitat financera per l'entorn de baixos tipus d'interès i per l'escassa activitat crediticia està propiciant que les comissions assumeixin una importància...SOM el sindicat independentista i de classe