La síndrome d'estar cremat a la feina és una patologia producte de la interacció del treballador amb determinades condicions psicosocials del treball, no d'una deficiència en la personalitat de l'individu.
La síndrome d’estar cremat a la feina és una patologia producte de la interacció del treballador amb determinades condicions psicosocials del treball, no d’una deficiència en la personalitat de l’individu.

La síndrome d’estar cremat a la feina és una patologia producte de la interacció del treballador amb determinades condicions psicosocials del treball, no d’una deficiència en la personalitat de l’individu. I aquesta síndrome no només té conseqüències negatives per al treballador; també pot afectar seriosament a la pròpia organització. Per prevenir i evitar l’aparició del burnout és fonamental identificar i avaluar els riscos d’origen psicosocial, i adoptar les corresponent mesures preventives, tant organitzatives com individuals.

Què és el burnout?

El burnout, o síndrome d’estar cremat a la feina pot definir-se com una doble resposta a l’estrès laboral crònic que consisteix en:

  • Experimentar actituds i sentiments negatius cap a les persones amb les que es treballa i cap al propi rol professional.
  • Sensació de trobar-se emocionalment esgotat.

Aquesta resposta passa amb més freqüència en:

  • Professionals que treballen en contacte directe amb usuaris, pacients o clients.
  • Professions que suposen gran implicació emocional.
  • Professions de gran responsabilitat.

Diferències entre estrès laboral i burnout:

  • Estrès: sobre-implicació de l’individu, hiperactivitat emocional, esgotament físic, danys fisiològics, pot tenir efectes positius en exposicions moderades.
  • Burnout: falta d’implicació, embotiment emocional, danys emocionals, esgotament psíquic, només té efectes negatius.

Fases de burnout:

Aquesta resposta a l’estrès laboral crònic veu normalment unes fases que, si no diagnosticar-se a temps, poden desembocar en la síndrome d’estar cremat a la feina.

Fase d’entusiasme:

  • Davant el nou lloc de treball, en moltes ocasions vocacional, s’experimenta una fase inicial d’entusiasme, gran energia i expectatives positives.
  • No importa allargar la jornada laboral o realitzar tasques que no corresponen al treballador.

Fase d’estancament:

  • L’individu percep que no es compleixen les expectatives professionals inicials; la relació entre l’esforç i la recompensa no és equilibrada.
  • Es produeix un desequilibri entre les demandes, els requeriments físics i psíquics de la feina i els recursos individuals per afrontar-los amb èxit (estrès).
  • El professional se sent incapaç de donar una resposta eficaç a aquests requeriments. Aquesta manca de recursos provoca despersonalització i una baixa autorealització.

Fase de frustració:

  • Frustració, desil·lusió o desmoralització de l’individu.
  • El treball no té sentit; són freqüents els canvis d’humor, irritabilitat, augmenten els conflictes en el grup de treball afectant el clima laboral.
  • La salut de l’individu es veu afectada i apareixen problemes emocionals, fisiològics i conductuals.

Fase d’apatia:

  • Se succeeixen una sèrie de canvis d’actitud davant les tasques a realitzar i comportaments de tipus defensiu.
  • Tendència a tractar els clients de forma distanciada i mecànica, fugir o evitar les tasques estressants i retirada personal de l’individu.

Fase de cremat:

  • Col·lapse emocional, amb importants conseqüències per a la salut.
  • A més, pot obligar el treballador a deixar la feina i conduir-lo a una vida professional de frustració i insatisfacció.

Símptomes:

Els símptomes més habituals són:

  • Psicosomàtics: cansament fins l’esgotament, malestar general, deteriorament de la qualitat de vida, fatiga crònica i alteracions funcionals en gairebé tots els sistemes de l’organisme (cardiorespiratòria, digestiu, reproductor, nerviós, etc.) amb símptomes com mals de cap, problemes de son, úlceres i altres desordres gastrointestinals, pèrdua de pes, molèsties i dolors musculars, hipertensió, crisis d’asma, etc.
  • Conductuals: conducta despersonalitzada en la relació amb el client, absentisme laboral, desenvolupament de conductes d’excés com abús de barbitúrics, estimulants i altres tipus de substàncies (cafè, tabac, alcohol, etc.), canvis bruscos d’humor, incapacitat per viure de forma relaxada, incapacitat de concentració, superficialitat en el contacte amb els altres, comportaments de risc, augment de conductes hiperactives i agressives.
  • Emocionals: predomina l’esgotament emocional, distanciament afectiu com a forma d’autoprotecció, ansietat, sentiments de culpabilitat, impaciència i irritabilitat, baixa tolerància a la frustració, sentiment de soledat, sentiment d’alienació, sentiments d’impotència, desorientació, avorriment, vivències de baixa realització personal, sentiments depressius.
  • Actitudinals: actituds de desconfiança, apatia, cinisme i ironia cap als clients de l’organització, hostilitat, suspicàcia i poca verbalització en les interaccions.
  • Socials i de relacions interpersonals: actituds negatives cap a la vida en general, disminueix la qualitat de vida personal, augment dels problemes de parella, familiars ia la xarxa social extralaboral del subjecte (pel fet que les interaccions són hostils, la comunicació és deficient, no es verbalitza, es tendeix a l’aïllament, etc.).
@cscLaboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectivaburnout,cremat,CSC,estrés,laboral,salut laboralLa síndrome d'estar cremat a la feina és una patologia producte de la interacció del treballador amb determinades condicions psicosocials del treball, no d'una deficiència en la personalitat de l'individu. I aquesta síndrome no només té conseqüències negatives per al treballador; també pot afectar seriosament a la pròpia organització....SOM el sindicat independentista i de classe