cameron
El Primer ministre britànic David Cameron | Foto: agències

Es permetrà contractar personal per suplir els vaguistes   |   La iniciativa mina finançament del laborisme, en bona part sustentat pels treballadors

El Partit Conservador britànic vol posar de genolls els sindicats. El projecte de llei que en reforma la funció atempta contra drets fonamentals com ara el de vaga. Encara més. A la pràctica l’elimina, pel fet que permet a les empreses que estiguin immerses en un conflicte laboral contractar personal d’emergència amb què suplir els vaguistes. L’esquirol troba així cobertura legal en la més gran reforma contra les associacions de treballadors des que Margaret Thatcher va arribar al poder el 1979.

Un dels capítols més punyents de la nova legislació està dissenyat per afeblir al màxim els sindicats o entitats professionals dels treballadors públics, veritable obsessió dels tories pel fet que són els més poderosos. Perquè aquests –personal sanitari, professors, mestres d’escola o conductors del metro de Londres– tinguin dret a fer vaga, els sindicats hauran de demostrar que la decisió s’ha pres amb una participació mínima del 50% dels afiliats. En el cas de treballadors públics, a més, la vaga només serà legal si té el suport del 40% dels que són elegibles per votar.

L’aspecte quantitatiu que emfasitza la llei és molt rellevant. Segons l’actual legislació –i aquest aspecte no s’inclou en la reforma prevista–, l’única manera que els membres d’un sindicat poden participar en les votacions per decidir sobre una vaga és per correu ordinari. Els sindicats han d’enviar les paperetes als domicilis i la llei no preveu recollir-les als centres de treball. Els treballadors les emplenen amb el seu vot i les retornen, també per correu ordinari.

En diferents ocasions, els sindicats han sol·licitat al govern una modificació en la norma per afavorir la participació. Però l’autorització de la votació per mitjans electrònics, a través d’internet o dels mòbils, o bé presencial al lloc de treball, no s’inclou en la reforma, fet que dificulta l’assoliment de les xifres de participació definides. Aquest fet posa de manifest que el veritable interès del govern és dificultar al màxim la decisió de fer vaga.

La presentació de la reforma va provocar un dur enfrontament al Parlament entre el primer ministre, David Cameron, i la líder provisional del Partit Laborista, Harriet Harman. Aquesta va acusar el govern d’“atacar el dret dels treballadors a poder dir res sobre els seus salaris i les condicions laborals”, mentre que Cameron li va respondre que la nova llei és una demanda de l’opinió pública. “Els esforços del govern volen assegurar que la vaga és l’últim recurs com a manera de solucionar un conflicte laboral.”

La reacció dels sindicats no es va fer esperar. Mick Whelan, secretari general del sindicat ferroviari, va assegurar que “la nova legislació fa olor de l’Alemanya de la dècada dels trenta”. Per la seva banda, Len McCluskey, secretari general de Unite, el més potent del país, amb 1,4 milions d’afiliats en sectors públics clau, considera que “l’executiu pretén situar el sindicalisme més enllà de la llei”.

La iniciativa de Downing Street, però, no només apunta al nucli dels drets dels treballadors. També té com a objectiu minar la tresoreria del Partit Laborista. La raó és simple. Quan un empleat públic, com ara un treballador del metro o un professor universitari, signa un contracte laboral, llevat que explícitament indiqui el contrari, del seu salari destina un part, anomenada taxa política, al finançament d’activitats sindicals. Al seu torn, el sindicat deriva una part d’aquests ingressos al laborisme en considerar que, històricament, és el partit que ha defensat millor que no pas el tories els guanys de més de cent cinquanta anys de lluita obrera.

Està demostrat que només una part mínima dels treballadors públics –entre el privat el nivell de sindicació no arriba ni a l’1%– defugen el pagament de la taxa. La reforma, però, la suprimeix perquè “la contribució a una agrupació o a un partit polític ha de ser fruit d’una aportació voluntària, no pas compulsiva”, com va dir ahir Cameron al Parlament.

Les frases

El govern vol que la vaga sigui el darrer recurs com a manera de solucionar un conflicte
David Cameron, primer ministre britànic
La nova legislació fa olor de l’Alemanya de la dècada dels trenta
Mick Whelan, secretari general del sindicat ferroviari
Article de Quim Aranda publicat a El Punt Avui el 16/07/15

@cscInternacionalatac,internacional,laboral,neoliberalisme,Regne Unit,sindicatsEs permetrà contractar personal per suplir els vaguistes   |   La iniciativa mina finançament del laborisme, en bona part sustentat pels treballadors El Partit Conservador britànic vol posar de genolls els sindicats. El projecte de llei que en reforma la funció atempta contra drets fonamentals com ara el de vaga. Encara...SOM el sindicat independentista i de classe