Ciutadans grecs fan cua davant una oficina bancària   |   Foto: agències
Ciutadans grecs fan cua davant una oficina bancària | Foto: agències

Olivier Blanchard, l’economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), publicà el passat divendres 10 de juliol una carta amb el propòsit de “desmentir els mites que corren” sobre l’actuació de l’òrgan per al qual treballa en la crisi grega. En la carta, intenta justificar que el rescat “no només” va beneficiar als bancs estrangers “sinó també” a les llars i dipositants grecs, al·legant que un terç del deute pertanyia a institucions financeres del país hel·lè.

De manera implícita, l’economista francès reconeixia així que els dos terços restants del rescat havien estat destinats a pagar als bancs internacionals. La majoria d’aquestes entitats tenen la seva seu a Alemanya o França, els països que més van contribuir a inflar la bombolla grega que va rebentar amb l’esclat de la crisi el 2008.

Blanchard també confirma que amb els diners que va rebre Grècia en la primera fase del rescat, el que es va fer va ser reemplaçar deute privat per deute públic, és a dir, que el deute dels bancs va passar a mans dels Estats. Aquest punt ha estat denunciat per molts economistes, que argumenten que els diners que prestaven els països europeus no era en realitat per a Grècia, sinó per salvar la banca dels països que concedien els préstecs.

En el text, el directiu de l’FMI enumera altres crítiques a les que vol donar resposta. Davant dels que opinen que l’ajust fiscal va ser excessiu, contesta que va haver d’haver una “gran reducció del dèficit” perquè “el dèficit inicial era molt gran”. “L’austeritat fiscal no era una opció, sinó una necessitat”, assevera en el seu escrit. No nega el fet que el deute hagi augmentat, però es defensa argumentant que ja s’havia assolit al començament del 2015 un dèficit primari (el que no té en compte els pagaments del propi deute).

Blanchard encara l’acusació d’haver dut el país a una depressió econòmica amb les mesures d’austeritat, assegura que les reformes que li van ser imposades a Grècia només expliquen una part de la caiguda del PIB. “La crisi política, polítiques inconsistents, reformes insuficients, por al “Grexit”, una confiança empresarial baixa, bancs febles” són alguns dels exemples citats per l’economista per justificar que hi ha hagut més factors que han causat l’espiral depressiva en la qual es troba el país.

La carta acaba assegurant que encara hi ha “un camí cap endavant”, i tot i que recorda que no pot atorgar nou finançament a Grècia per la seva impagament del passat 30 de juny, s’ofereix al país per a prestar “assistència tècnica”, ja que segueixen “plenament compromesos “.

Font: Público

@cscEconomiabanc,deute,FMI,Grècia,internacional,rescat,rescat bancariOlivier Blanchard, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), publicà el passat divendres 10 de juliol una carta amb el propòsit de 'desmentir els mites que corren' sobre l'actuació de l'òrgan per al qual treballa en la crisi grega. En la carta, intenta justificar que el rescat 'no...SOM el sindicat independentista i de classe