Foto: agències
Foto: agències

L’última reforma especifica com han de ser els controls per evitar condemnes per actes d’empleats

La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el 23 de desembre del 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques –entre les quals, les empreses- pels delictes comesos en nom seu i en el seu profit pels seus representants legals i administradors, o propiciats per no haver exercit “l’obligat control” sobre els seus empleats. Però no es va definir què s’entenia per control adequat, de manera que les empreses no tenien clar què havien de fer per evitar ser condemnades per actuacions dels seus empleats. Els dubtes s’han acabat amb l’entrada en vigor, l’1 de juliol, de la llei orgànica 1/2015, que torna a reformar el codi.

Aquesta reforma modifica l’article 31 bis del codi penal, de manera que “la persona jurídica quedarà exempta de responsabilitat si ha adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d’organització i gestió que inclouen les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o per reduir de manera significativa el risc de la seva comissió”.

Els models d’organització, sempre segons el Codi Penal, hauran de complir els requisits següents:

-Identificar les activitats en l’àmbit de les quals puguin ser comesos els delictes que s’han de prevenir.

-Establir els protocols o procediments que concretin el procés de formació de la voluntat de la persona jurídica, d’adopció de decisions i d’execució d’aquestes.

-Disposar de models de gestió dels recursos financers adequats per impedir la comissió dels delictes que s’han de prevenir.

-Imposar l’obligació d’informar de possibles riscos i incompliments a l’organisme encarregat de vigilar el funcionament del model de prevenció. Aquest organisme ha de ser autònom en les empreses, llevat de les petites, on la vigilància pot anar a càrrec del consell d’administració.

-Establir un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures que estableixi el model.

Revelació de secrets, estafa, suborn, tràfic d’influències, insolvència punible, danys informàtics, contra la propietat intel·lectual industrial, el mercat i els consumidors, blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública i la Seguretat Social, contra l’ordenació del territori i l’urbanisme, contra els recursos naturals i el medi ambient, són alguns dels delictes imputables a les empreses. L’apropiació indeguda d’actius (75%), el suborn i la corrupció (25,4%) i la manipulació comptable (19,2%) són els principals fraus o delictes que es detecten a les empreses espanyoles, segons l’edició del 2014 de l’enquesta sobre frau i delicte econòmic que la consultoria PricewaterhouseCoopers (PwC) elabora cada dos anys a partir de més de 5.000 entrevistes a alts executius d’empreses de 99 països.

L’enquesta assenyala que un 50,6% de les empreses espanyoles ( 13,9 punts més que la mitjana mundial i 16,1 punts més que l’europea), van ser víctima d’algun frau o delicte econòmic en els dos últims anys, amb un augment de 7,6 punts en comparació amb l’anterior estudi, augment que PwC atribueix a “la creixent preocupació i conscienciació de les organitzacions per l’impacte del frau”. A més, l’increment de la pressió reguladora i dels requeriments derivats de les normes comptables poden haver resultat dissuasius en la comissió de dos dels delictes que històricament han tingut més incidència: la manipulació comptable i l’apropiació indeguda d’actius, que el 2011 eren assenyalats per un 62,5% i un 77,5%, respectivament, de les empreses. Per contra, el 12,5% de les empreses afirmen haver estat víctimes d’un ciberdelicte, 5 punts més en dos anys.

L’Asociación Española de Normalización y Certificación (Aenor) va crear l’any passat un model de gestió de riscos per a la prevenció de delictes en les organitzacions. La primera empresa que va rebre el certificat d’Aenor que acredita que ha imposat un model adequat de prevenció de delictes va ser Banco Santander.

Les Penes

Multa, sense contractes i dissolució

Les penes que es poden imposar a les empreses per delicte de persona jurídica són: multa; dissolució; suspensió; clausura de locals; prohibició de dur a terme, en el futur, les activitats en l’exercici de les quals s’hagi comès el delicte; inhabilitació per obtenir subvencions per contractar amb el sector públic i per gaudir de beneficis fiscals o de la Seguretat Social; i intervenció judicial.

Assegurances

Revisar les pòlisses

És habitual que les empreses tinguin una assegurança de responsabilitat civil que cobreix indemnitzacions per danys o perjudicis. És recomanable revisar-les per incloure-hi la cobertura de les indemnitzacions que el jutjat fixi per l’actuació d’un treballador que hagi eludit els controls.

Pel que fa a les pòlisses d’assegurança d’administradors, consellers i directius, cal assegurar-se que protegeixin els alts càrrecs implicats en la gestió del sistema de vigilància i control.

Article de Joan Poyano publicat a L’econòmic

@cscEconomiadelicte empresarial,economia,legislació,sancióL'última reforma especifica com han de ser els controls per evitar condemnes per actes d'empleats La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el 23 de desembre del 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques –entre les quals, les empreses- pels delictes comesos en nom...SOM el sindicat independentista i de classe