Plataforma del projecte Castor  Foto: agències
Plataforma del projecte Castor Foto: agències

El projecte de magatzem de gas Castor, que el govern espanyol va decidir tancar fa gairebé un mes, ha comptat amb la participació directa o indirecta d’unes quantes personalitats i empreses catalanes des que el projecte va començar a caminar, ara fa divuit anys. Aquesta setmana, el programa “Valor afegit” explica quina és ara la situació del projecte Castor en un reportatge.

Les instal·lacions del magatzem es troben totes al País Valencià i la seu de l’empresa operadora, Escal UGS, és a Madrid, però tot i així diferents polítics i empresaris catalans han intervingut en l’impuls i la tramitació del projecte, com Josep Piqué, ministra d’Indústria del primer govern Aznar, que el setembre de 1996 va donar el primer permís d’investigació d’hidrocarburs per estudiar l’aprofitament de l’antic jaciment petrolier Amposta. Com explica el periodista Jordi Marsal en el llibre “Castor: la bombolla sísmica”, l’empresa que va obtenir el permís va ser una societat canadenca, embrió de la futura Escal UGS, constituïda el 1998.

Posteriorment, per impuls de Rodrigo Rato, el jaciment Amposta es va incorporar el 2002 al pla estratègic d’instal·lacions gasistes, ja com a futur magatzem de gas soterrani. Al cap d’uns anys, els ministres catalans José Montilla i Joan Clos, en l’etapa del primer govern Zapatero, van mantenir el projecte tant en l’actualització com en la nova versió del pla, els anys 2005 i 2008 respectivament. Persona clau d’aquest període va ser el secretari general d’Energia, Ignasi Nieto, que durant el seu mandat (2006-2008) va implicar-se en l’impuls del magatzem de gas.

Escal UGS va incorporar un soci espanyol a suggeriment del govern de Madrid. Va ser la constructora ACS, de l’empresari Florentino Pèrez, que va adquirir un 66% del capital de l’operadora. Es dóna la circumstància que els catalans Miquel Roca, advocat, i Joan-David Grimà, empresari, formen part del consell d’administració d’ACS com a consellers independents des de 2003.

El 2008, el govern espanyol autoritzava el projecte Castor promogut per Escal UGS. L’empresa Enagas, presidida pel català Antoni Llardén i participada pel govern espanyol, havia de ser el supervisor tècnic del projecte. A més a més, quan el Castor estigués ja en marxa, compraria a ACS la meitat de la participació a Escal UGS i s’incorporaria al capital de l’operadora amb una participació del 33%. Aquestes previsions ja no es compliran mai.

Una de les empreses catalanes que ha tingut més relació amb el projecte Castor és La Caixa, que ha participat en diferents operacions de finançament del projecte els darrers anys. Fins i tot ara, quan el govern espanyol ja ha decidit hibernar el projecte Castor i prohibir el funcionament del magatzem, La Caixa participa en un emprèstit que servirà per pagar una multimilionària indemnització a Escal UGS, després que l’operadora ha renunciat a continuar el projecte.

A més de La Caixa (30%), participen en l’emprèstit el Banc Santander (60%) i Bankia (10%). Tot i que no s’han publicat tots els detalls de l’operació, la indemnització que rebrà Escal UGS en un sol pagament puja a 1.350 milions d’euros. Les tres entitats financeres recuperaran el capital durant els pròxims 30 anys i percebran un interès anual del 4,267%. El sistema gasista, és a dir, totes les empreses del sector i els seus clients, es faran càrrec del pagament. El govern espanyol no ha volgut carregar els costos de l’operació als pressupostos públics per no incrementar el dèficit de l’Estat.

Font: 324.cat

@cscEconomiaecologia,economia,estafa,projecte castor,Sènia,territoriEl projecte de magatzem de gas Castor, que el govern espanyol va decidir tancar fa gairebé un mes, ha comptat amb la participació directa o indirecta d'unes quantes personalitats i empreses catalanes des que el projecte va començar a caminar, ara fa divuit anys. Aquesta setmana, el programa 'Valor...SOM el sindicat independentista i de classe