Les esquerres sindicals hem de combatre la individualització de les relacions laboral.
Les esquerres sindicals hem de combatre la individualització de les relacions laborals.

La negociació col·lectiva no acaba de recuperar el pols que tenia abans de les reformes introduïdes pel govern de Mariano Rajoy en la normativa laboral, fortament contestades pels sindicats. Segons dades oficials, durant els nou primers mesos d’aquest any es van signar 1.319 convenis, amb prou feines cent més que en el mateix període de l’any anterior, que va ser el pitjor des de l’inici de la crisi econòmica.

Al llarg de tot l’any 2013, els empresaris i els representants dels treballadors van tancar 2.547 acords, molt lluny dels 4.167 registrats pel Ministeri d’Ocupació en 2012 i no diguem ja dels 6.016 corresponents a 2007. El nombre de convenis col·lectius subscrits el passat exercici és menys de la meitat del que era habitual des del 2000: entorn de 5.500 a l’any.

De seguir la tendència actual, és altament improbable, segons els experts, que en 2014 torni a superar-se la barrera dels 3.000, malgrat el lleu augment (8,8%) que es va produir entre gener i setembre. Tampoc hi ha temps material ja perquè s’arribi als volums de treballadors afectats que eren corrents fins a 2011 (de nou a dotze milions), ja que a dia 30 del mes passat anaven només 4.197.000.

Ultraactivitat

Un dels al·licients més importants per a la renovació dels convenis era l’anomenada ultraactivitat, que mantenia en vigor els ja caducats fins que s’acordés un altre nou. Aquesta pròrroga automàtica va ser limitada al juliol de 2012 a un màxim d’un any, a partir del com regeixen els d’àmbit immediatament superior, que solen ser menys beneficiosos per als treballadors.

La supressió de l’ultraactivitat és una espasa de Dàmocles sobre els sindicats i un clar avantatge per als empresaris, que poden deixar córrer el rellotge quan saben que el venciment definitiu d’un conveni els beneficia. S’explica així, en bona mesura, l’empobriment de la negociació col·lectiva i també el fet que estiguin empitjorant de forma continuada algunes condicions de treball.

Hores de treball

El cas més cridaner és la jornada laboral pactada, que durant els nou primers mesos de 2014 es va situar en 1.756 hores anuals, gairebé trenta hores per sobre de 2013 i la major des de 2002. Dels assalariats que han estrenat conveni a partir de l’1 de gener, un total de 264.753, pertanyents a 49.625 empreses, treballaran més de 1.825 hores, sempre segons les dades facilitades pel Ministerio de Ocupación.

Pujada salarial

Pel que fa als salaris, la pujada mitjana entre gener i setembre es va quedar en el 0,56%, exactament la mateixa que en 2013. L’últim any abans de l’entrada en vigor de la normativa laboral imposada pel Govern en 2012, l’increment va ser de l’1,98%, encara que llavors l’economia espanyola no presentava les taxes negatives d’inflació que presenta ara.

Es dóna la circumstància que el sector en el qual es van acordar majors pujades salarials entre gener i setembre és la construcció, amb un 1,22%, el doble de la mitjana, malgrat haver estat el més castigat per la crisi. Per contra, els empleats públics subjectes a conveni no van aconseguir esgarrapar més d’un 0,02%, a causa de les polítiques de retallada a les quals s’enfronten totes les administracions.

Font: Público

@cscLaboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectivaconvenis,jornada laboral,laboral,negociació col·lectiva,salari,ultraactivitatLa negociació col·lectiva no acaba de recuperar el pols que tenia abans de les reformes introduïdes pel govern de Mariano Rajoy en la normativa laboral, fortament contestades pels sindicats. Segons dades oficials, durant els nou primers mesos d'aquest any es van signar 1.319 convenis, amb prou feines cent més...SOM el sindicat independentista i de classe