Guerrilleres kurdes   |   Font: agències
Guerrilleres kurdes | Font: agències

Recuperem aquest interessant article de Francesc de Dalmases publicat al singulardigital.cat.

Alemanya no se n’amagava, però tampoc en volia fer notícia fins que un equip de televisió va estar a punt de fer saltar l’exclusiva i va obligar el ministeri alemany de Defensa a comunicar-ho oficialment: trenta-dos peshmerga provinents de la part del Kurdistan sota sobirania iraquiana reben instrucció militar a l’escola d’infanteria de Hammelburg, al sud del país. Alemanya ha decidit facilitar-los míssils d’última generació i per això els cal formació.

A l’escaquer internacional revoltat per l’avenç persistent de l’Estat Islàmic (EI) per territoris sirians, iraquians i kurds, ara hi trobem una potència com Alemanya que es resisteix a participar en els bombardeigs aeris liderats des de Washington, però amb la decisió del govern de Merkel d’enviar armes als kurds perquè semblen ser els únics, sobre el terreny, amb capacitat d’aturar l’avenç de l’EI. Els alemanys són tan polits que fins i tot han preferit fer servir els mitjans aeris de l’exèrcit holandès per fer arribar els primers carregaments de míssils a Erbil, la capital de l’autonomia kurda d’Iraq. O potser no ho són tant, perquè alguns periodistes iraquians diuen haver comptat fins a set instructors militars alemanys a la zona.

I sabeu de què parlem quan parlem dels pashmerga? Doncs parlem –amb permís del Quim Arrufat, autèntica enciclopèdia sobre el Kurdistan– de com s’autoanomenen els combatents kurds arreu del seu territori: siguin els del PKK a Turquia, el PDK y la UPK a l’Iraq, els PDK iranians o el PYD a Síria. I sí, és clar, estem parlant de grups que des del món occidental han transitat de ser titllats de terroristes a companys de lluita, segons els interessos de cada moment, durant els darrers cent anys.

És difícil aventurar quina serà la utilitat d’aquesta aliança per a cadascuna de les parts implicades. En tot cas, no és difícil observar l’ús interessat dels bombardeigs occidentals quan elimina sense gaire dificultat posicions de l’EI a zones considerades estratègiques, però en canvi són incapaços d’alliberar la ciutat assetjada de Kobanê, al nord de Síria.

M’agrada pensar que el repte immens que tenim plantejat a Catalunya no ens pot fer oblidar ni perdre de vista res del que passa al món. Durant la dècada dels noranta, Catalunya va ser un referent internacional de primer ordre, situant la guerra de Bòsnia a primera plana i protagonitzant la campanya de solidaritat i acció humanitària més gran que ha viscut mai aquest país. Avui, mentre les inflors de Sánchez-Camacho i la fel de Ciutadans omple de brossa Parlament i mitjans, i apunten sense angúnia la democràcia popular, no puc deixar de pensar que ens cal –malgrat viure plenament aquest moment històric i crucial– buscar temps per escoltar i entendre què passa a Kobanê. Per entendre que aquell setge sagnant viu en paral·lel a cada estona que vivim i que el seu nom és també el de cada vila kurda arrasada per les milícies de l’horror. I passa cada dia. Ara mateix, mentre llegim un diari digital.

El dia que esdevindrem una nació independent sabrem entendre com cap altra què significa viure la invisibilitat de la pròpia dimensió col·lectiva, i serem elements actius i proactius per posar-hi remei arreu. N’estic convençut. I per això, ara que encara no ho som però estem a punt de ser-ho, no només ens ha de preocupar el setge i el patiment de la població de Kobanê i de totes les kobanés, sinó que ens cal fer alguna cosa. Altrament, per què ens caldria ser lliures si no és per lluitar per la llibertat?

@cscInternacionalinternacional,Kobané,kurds,llibertatRecuperem aquest interessant article de Francesc de Dalmases publicat al singulardigital.cat. Alemanya no se n'amagava, però tampoc en volia fer notícia fins que un equip de televisió va estar a punt de fer saltar l'exclusiva i va obligar el ministeri alemany de Defensa a comunicar-ho oficialment: trenta-dos peshmerga provinents de...SOM el sindicat independentista i de classe