Archives for 25/09/2014

Economia

Occident perd el control del món

El primer ministre indi, Narendra Modi, caminant entre la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, i el president xinès, Xi Jinping, a la cimera dels BRICS de juliol. Foto: REUTERS. El banc d'inversions i el fons d'estabilitat dels Brics que impulsa la Xina posen fi al monopoli que els Estats Units i Europa han tingut durant setanta anys en les institucions econòmiques i financeres internacionals Font: L'econòmic Jim O'Neill, un executiu del banc d'inversions Goldman Sachs, es va empescar l'any 2001 la sigla BRIC per fer referència a les economies emergents que marcaran les pautes econòmiques i polítiques mundials del segle XXI: el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina. Aquests quatre estats es van reunir per primera vegada el 2006 i al cap de quatre anys s'hi va afegir Sud-àfrica, que aporta la s de Brics. Un grup que amb un 43% de la població, el 21% del PIB i el 20% de la inversió mundial reclama més protagonisme, que li neguen les institucions -el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial- creades el juliol del 1944 per servir al capitalisme industrialitzat dels Estats Units i Europa. Sense sortir de l'FMI i el BM, els Brics van acordar aquest juliol -coincidint amb…
Llegir més
Acció Social / Igualtat / Mobilització

La CSC ofereix el seu suport a les organitzacions estudiantils que convocaran vaga si es prohibeix la consulta del 9N

Estudiants 9N es mobilitzarà en defensa de la democràcia         Des de la Confederació Sindical Catalana (CSC) oferim tot el nostre suport a les mobilitzacions que desenvolupin les organitzacions estudiantils integrades a Estudiants 9N en cas que, com és més que previsible, se prohibeixi el referèndum per la independència del pròxim 9 de novembre. Les principals organitzacions estudiantils de Catalunya integrades a la plataforma Estudiants 9N per defensar la convocatòria de la consulta sobre la independència convoquen sota el lema “Aturem les classes, activem la democràcia”  una vaga a les universitats quan el Tribunal Constitucional prohibeixi la consulta. La xarxa, integrada per AEP, AJEC, FNEC, Estudiants En Lluita, SEPC i Sumem UB, asseguren que la vaga no és l’única acció que duran a terme. De moment anuncien que no es limitaran a les organitzacions estudiantils, sinó que “és obert a tothom que vulgui participar”, per això organitzaran assemblees a les diferents facultats catalanes per expandir la mobilització. “La nostra missió principal és pressionar el govern”, assegura Bernat Mallén, de la FNEC. “La celebració de la consulta no depèn d’Espanya sinó dels nostres governants”, afegeix, i per això la plataforma reivindica que “compleixin el mandat de la ciutadania”…
Llegir més
Laboral/Acció Sindical/Negociació Col·lectiva

Els sistemes actuals per accedir a la jubilació anticipada

Foto: agències Encara és possible anticipar el cobrament de la pensió sempre que hagi estat acomiadat abans d'abril de 2013 o quan la relació laboral s'acabi per un ERO o per causes objectives. No tothom pot jubilar-se anticipadament Aquest estiu milers de ciutadans han vist com s'han rebutjat les seves sol·licituds de jubilació, en tenir subscrit un conveni especial i interpretar-se que estaven donats d'alta. És a dir, no se'ls podia aplicar l'antiga llei amb la qual es podien jubilar als 61, sinó als 63. Al final, el Ministerio ha fet marxa enrere i tots aquests ciutadans podran jubilar-se anticipadament, encara que tinguin subscrit un conveni especial, sempre que compleixin amb la resta de requisits. Els sistemes actuals per accedir a la jubilació anticipada En aquests moments regeixen diversos sistemes per cobrar abans dels 65, un procés laberíntic que depèn gairebé de cada cotitzador i no es pot generalitzar. Jubilació antiga als 61 anys. Hi ha un grup de cotitzadors que encara es poden beneficiar del règim de jubilacions anticipades (fins a quatre anys abans de la jubilació ordinària) que estava vigent fins a desembre de 2012. Se seguirà aplicant la legislació anterior sempre que es tracti de persones que…
Llegir més
Internacional

La CSC s’adhereix a la Declaració internacional dels moviments socials davant la Cimera Canadà-Unió Europea d’Ottawa

La signatura d'aquest acord de lliure comerç comportaria l'obertura a la lògica dels mercats de camps vitals per al benestar de la ciutadania i la justícia social. Demà, 26 de setembre, se celebrarà a Ottawa (Canadà) la Cimera Canadà-Unió Europea que pretén tirar endavant un acord de lliure comerç (CETA per les sigles en anglès) que podria suposar un perillós precedent per obrir les portes a una nova generació d'acords. Els agents socials del Canadà, el Quebec i la Unió Europea –entre ells la Confederació Sindical Catalana (CSC)- s'oposen amb fermesa la signatura d'aquest acord de lliure comerç perquè comportaria l'obertura a la lògica dels mercats de camps vitals per al benestar de la ciutadania i la justícia social (serveis públics com ara la sanitat, la mercantilització dels recursos naturals, els serveis financers, etc.). Aquesta mercantilització s'estendria a totes les instàncies, més enllà dels estats, arribant a incidir en els àmbits municipals tot augmentant encara més l'expansió del poder de les transnacionals sobre les nostres vides i drets. Per aquests motius des de la Confederació Sindical Catalana ens adherim a aquesta Declaració en defensa de l'àmbit públic i social. Així mateix ens solidaritzem amb les lluites contra els règims de…
Llegir més
Països Catalans / Llengua

Enllaçats per la Llengua anima a seguir lluitant contra el TIL i el model lingüístic del govern Bauzà

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears(TSJIB) anul·la el Decret del Govern Bauzá que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL) aplicat des del curs passat a les escoles de les Illes. La plataforma d'entitats “Enllaçats per la Llengua” (ExLL) celebra l'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears(TSJIB) del Decret del Govern que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL) aplicat des del curs passat a les escoles de les Illes. ExLL recorda que aquest decret fou imposat pel govern Bauzá sense cap acord amb la comunitat educativa de les Illes Balears, trencant el consens lingüístic, reduint la presència del català a l’escola i posant en perill la cohesió social. Així mateix, el govern balear passà per alt l'opinió de la institució acadèmica que regula tot el referent a la llengua catalana en l'àmbit autonòmic, la Universitat de les Illes Balears (UIB), no respectant el paper que li atorga l'estatut d'autonomia vigent com a òrgan consultiu. Amb aquestes sentències es palesen els defectes, de forma i de contingut, que afecten el Decret del TIL, elaborat per un govern d'esquenes a la seva ciutadania, que majoritàriament defensava el model d'escola amb la llengua catalana…
Llegir més