Al novembre passat, JP Morgan va ser multada amb prop de 9.775 milions d'euros | Foto: agències | Contingut: El Punt Avui |
Al novembre passat, JP Morgan va ser multada amb prop de 9.775 milions d’euros | Foto: agències | Contingut: El Punt Avui |

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sembla que l’impacte de la crisi hipotecària en l’economia dels Estats Units comença a desaparèixer del país. A una economia que lentament es va recuperant, sis anys després de l’explosió de la bombolla encara li queden portes per tancar i, entre les més importants, hi ha la de fer justícia amb els culpables de la situació que encara s’arrossega. Als últims mesos el govern dels Estats Units s’ha posat a treballar de valent per arreglar el desgavell econòmic que la crisis hipotecària va provocar i, si al principi va posar en marxa polítiques dedicades a la recuperació, la bona perspectiva ha fet que les autoritats nord-americanes facin el pas següent.

La setmana passada es va conèixer l’última sanció imposada per l’assumpte de les hipoteques porqueria. Bank of America, el segon banc més important dels EUA en actius, va acordar amb el Departament de Justícia el pagament d’una multa de 16.650 milions de dòlars (12.525 milions d’euros), una quantitat històrica que supera totes les sancions aplicades a un banc fins ara. “Aquesta resolució històrica, l’acord més alt que es recorda, va molt més enllà del cost de fer negocis”, va dir el fiscal general dels EUA, Eric Holder, quan va donar a conèixer la sanció.

No obstant això, el cost real serà molt menor. Després de les deduccions fiscals i dels costos que hauria de pagar igualment, el Bank of America només en pagarà una xifra que quedarà en un terç. De fet, l’entitat nord-americana va anunciar que l’afectació als ingressos del tercer trimestre serà solament de 5.600 milions de dòlars –4.000 milions d’euros–, que és el que se suposa que serà el cost real de l’acord.

Més enllà de quan ho hagi de pagar, el cas de Bank of America té importància perquè és la sanció més gran que s’ha acordat per les causes de la crisi hipotecària. Però no és l’única: al novembre passat, JP Morgan va ser multada amb 13.000 milions de dòlars –prop de 9.775 milions d’euros–, i al juliol, Citigroup va acceptar la seva culpa i va acordar pagar una sanció de 7.000 milions de dòlars –5.263 milions d’euros–. En total, 36.650 milions de dòlars –27.563 milions d’euros– que continuaran augmentant. A la cua dels pròxims acusats i sancionats per les hipoteques porqueria s’hi esperen, en posició capdavantera, Goldman Sachs i Wells Fargo.

La duresa del Departament de Justícia dels EUA no és només per als bancs nord-americans, ni tampoc se centra només en els causants de la crisi hipotecària. La fiscalia ha decidit que no permetrà cap tipus d’actuació que pugui desestabilitzar els fonaments de la recuperació de l’economia i, per això, castiga severament qualsevol tipus de delicte. Al maig passat, Credit Suisse va rebre una sanció de 2.500 milions de dòlars –uns 1.825 milions d’euros– per frau, la més gran que s’ha imposat mai per evasió fiscal, i una altra de gairebé 800 milions de dòlars –prop de 646 milions d’euros– per la venda d’hipoteques porqueria. Als últims anys la neerlandesa Rabobank, l’alemanya Deustche Bank i la suïssa UBS també han estat sancionades per diversos casos de frau o manipulació dels indicadors econòmics.

Què fa que els bancs nord-americans acordin multes milionàries per les seves males pràctiques que van acabar amb l’explosió de la bombolla? És la voluntat, tant de l’administració com de les entitats bancàries, que tot torni a començar, que es recuperi la credibilitat en el sistema i que es demostri que s’estan fent coses per solucionar el problema que s’arrossega des de final del 2008. El cost de la sanció és mínim si s’aconsegueix recuperar la confiança dels clients.

Sembla que no els costa gaire d’aconseguir-ho, potser per les bones perspectives econòmiques a mitjan termini, que fan que es pugui recuperar de manera més ràpida i segura. Un exemple és la poca afectació en la borsa. Si fa uns anys un acord d’aquesta magnitud n’afectaria els valors, ara no varia o, fins i tot millora, com el cas de Bank of America: l’acció de l’entitat va pujar com si res no hagués passat.

@cscEconomiacrisi,economia,hipoteques                          Sembla que l'impacte de la crisi hipotecària en l'economia dels Estats Units comença a desaparèixer del país. A una economia que lentament es va recuperant, sis anys després de l'explosió de la bombolla encara li queden portes per tancar i, entre les més importants, hi ha la de fer...SOM el sindicat independentista i de classe