Manifestació de la Confederació Sindical Catalana (CSC)
Manifestació de la Confederació Sindical Catalana (CSC)

El dret al crèdit horari sindical, encara que exercir-ho requereixi preavís i justificació, no implica en cap cas acceptar condicionants que estenguin el preavís més enllà del que suposar informar de la seva utilització abans que aquesta es dugui a terme. Per tant, l’empresa no pot fixar terminis, predeterminar el temps mínim d’exercici del dret ni establir unilateralment requisits sobre el seu gaudi (sentència de l’Audiència Nacional de 30.06.14).

El sindicat majoritari d’una empresa de consultoria tecnològica va presentar una demanda davant l’Audiència Nacional perquè declarés nul·la, per vulnerar el dret de llibertat sindical, la decisió de l’empresa de fixar un termini mínim de preavís i uns requisits per gaudir del crèdit horari sindical.

En concret, l’empresa va enviar als comitès d’empresa dels seus centres de treball una comunicació per la qual establia un preavís mínim per escrit de 48 hores (excepte en cas d’urgència) i una sèrie de requisits sobre el gaudi i la justificació de les hores corresponents al crèdit sindical (en concret, formalitzar la utilització en uns parts de treball o fulles d’activitat mensuals i una justificació per escrit del crèdit sindical utilitzat, indicant l’hora o data d’inici i de finalització del crèdit).

L’Audiència Nacional falla a favor del sindicat i declara nul·la la mesura imposada per l’empresa. En la seva sentència, determina que encara que és cert que l’Estatut dels Treballadors /es (ET) estableix la necessitat de preavís, ha d’entendre’s que es tracta d’un “simple avís previ en ser obligatòria la seva concessió, per la qual cosa no ha de limitar-se”. A més, per garantir l’exercici de les seves funcions, el dret al crèdit horari “implica la seva lliure disponibilitat per part del representant i suposa que ha de prevaler el seu ús enfront del compliment del deure que com a treballador té de prestar serveis per a l’empresari”.

Per això, l’Audiència Nacional entén que, mancant pactes sobre l’ús del crèdit, o a resguard d’allò que pugui disposar el conveni col·lectiu, “no són admissibles condicionants en matèria del preavís” ni tampoc “és admissible que, a l’efecte de la seva justificació posterior, aquesta ha de realitzar-se conforme a uns terminis o regles no fixades per la normativa”.

Finalment, en la seva sentència, l’Audiència Nacional deixa clar que “això no significa que el dret a l’ús del crèdit horari sigui absolut o estigui descontrolat”, ja que res impedeix “un control a posteriori de l’empresari emprant les seves facultats disciplinàries quan l’exercici del dret sobrepassi els límits legals pels quals es regeix”.

@cscCSC / Federacionsacció sindical,CSC,delegats/des,hores sindicals,laboral,representantsEl dret al crèdit horari sindical, encara que exercir-ho requereixi preavís i justificació, no implica en cap cas acceptar condicionants que estenguin el preavís més enllà del que suposar informar de la seva utilització abans que aquesta es dugui a terme. Per tant, l'empresa no pot fixar terminis, predeterminar...SOM el sindicat independentista i de classe