El Fòrum de les Cultures, uns projecte faraònic que va fracassar estrepitosament.
El Fòrum de les Cultures, uns projecte faraònic que va fracassar estrepitosament.

La Sindicatura de Comptes troba vulneracions de la normativa tant en la contractació com en les remuneracions i els patrocinis   |   L’ens fiscalitzador retreu a les administracions imprevisió i falta de transparència

Font: El Punt Avui

L’ombra del Fòrum de les Cultures és allargada, i fosca. L’esdeveniment, que, segons deia la publicitat institucional, havia de moure el món, i que va acabar sent el principi de la fi de l’etapa de l’alcalde Joan Clos, va ser un fracàs tan considerable que, quan el maig passat es van complir deu anys de la seva inauguració, cap administració va moure un dit per recordar-ho. Ara sabem que, a més, el Fòrum va ser un desgavell organitzatiu i que l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, les administracions implicades a parts iguals en la seva gestió, van cometre irregularitats a dotzenes per tirar-lo endavant. Si més no això diu la Sindicatura de Comptes, que ahir va fer públics dos informes lapidaris segons els quals el Fòrum va vulnerar la normativa vigent de manera sistemàtica tant a l’hora de contractar proveïdors, patrocinadors i personal com d’aplicar augments salarials i pagar gratificacions no previstes, també al personal d’alta direcció.

Els informes de la sindicatura, un encàrrec del Parlament, fiscalitzen respectivament el consorci encarregat d’organitzar el Fòrum i la societat instrumental responsable de la seva execució, dos organismes creats el 1999 i integrats a parts iguals per les tres administracions, que van acabar aportant conjuntament 220,8 milions d’euros, sense comptar els 20 milions prestats per la Generalitat mitjançant l’Institut Català de Finances, que la societat encara no havia tornat a final del 2012, data fins a la qual arriba la informació de la sindicatura.

Els informes conclouen que la societat va vulnerar els principis de publicitat i concurrència preceptius per a la contractació pública. L’ens va fixar el límit per adjudicar contractes de manera directa, sense concurs, en 30.000 euros, quan la legislació fixava un topall de 12.000 i, a més, es va saltar en tots els casos l’obligació de donar publicitat tant a les convocatòries de licitacions com a les adjudicacions. El Fòrum també va ignorar la normativa de contractació pública a l’hora de preparar i adjudicar els contractes de patrocini publicitari, que es van fer sense licitació. La sindicatura també considera il·legals les clàusules “de proveïdor preferent”, que atorgaven als patrocinadors prioritat a l’hora d’adjudicar contractes de serveis o que en algun cas fins i tot vinculaven directament el patrocini a la tarifa pels serveis prestats per l’empresa.

Encara hi ha més coses pel que fa a les contractacions. L’adjudicació del transport i la instal·lació de les obres que integraven diverses exposicions es va fer sense respectar el procediment previst en la licitació, i 69 expedients per un valor total de 13,6 milions d’euros es van adjudicar a dit sense que la decisió quedés prou acreditada. L’ens fiscalitzador entén que el mètode de valoració a l’hora d’adjudicar tots aquests contractes no queda prou clar, i retreu que es fessin servir com a criteris recurrents aspectes que no són vàlids amb la llei a la mà, com ara la valoració de l’experiència prèvia.

Gratificació de 82.000 euros

El capítol de personal conté l’altre gran paquet d’irregularitats. Començant pels contractes via ETT, que la llei de contractació de les administracions públiques impedia excepte per fer enquestes, recollir dades o fer feines similars. I no era el cas. Encara més: la societat va fixar increments anuals de sou superiors als topalls fixats per llei. I hi va haver dos funcionaris treballant cedits per l’Ajuntament durant molt més dels dos anys que podia durar la cessió. També ells van cobrar quan van tornar al consistori la indemnització de 30 dies per any fixada per a la major part de la plantilla. Pura anècdota, tenint en compte que les gratificacions extraordinàries es van ampliar a discreció, la qual cosa, només en el cas dels empleats contractats per ETT, va suposar un sobrecost de 348.000 euros. També hi va haver gratificacions per als alts càrrecs: el conseller delegat, Jaume Pagès, va cobrar 42.455 euros, que equivalien al 25% del seu sou brut anual, sense que això estigués establert al contracte. En el cas del director general, Jordi Oliveras, la xifra va ser de 82.244 euros, el 50% del brut anual. I la indemnització que va rebre el director general adjunt va superar en 11.067 euros la fixada en el contracte.

El festival no s’acaba. Els membres del consell d’administració van cobrar entre el 1999 i el 2004 un total de 723.000 euros en dietes, tot i que ni els estatuts de la societat preveien les compensacions ni la junta general d’accionistes les havia estipulat. I es cobraven tant si s’assistia a les reunions com si es justificava l’absència i es delegava el vot.

Els sobrecostos salarials només van ser uns fets més, fruit de la falta de planificació, que, per la sindicatura, van marcar l’esdeveniment, i que es constata, per exemple, en els 26,6 milions recaptats en venda d’entrades, ni la meitat dels 61,4 pressupostats. La imprevisió es va traduir en increments de la despesa prevista en nombrosíssims àmbits.

Només la factura de les despeses en viatges –que inclou els de tots els ponents que van desfilar pel Fòrum, per exemple– ascendeix a 12,2 milions d’euros, però, com molts altres aspectes, la sindicatura no ho ha pogut avaluar perquè no se li ha remès la informació oportuna. De fet, l’ens fiscalitzador adverteix en els informes de les “importants limitacions” amb què ha hagut de treballar per la falta de documentació, especialment pel que fa als comptes de l’esdeveniment.

En les al·legacions als informes, el liquidador del Fòrum justifica aquesta mancança pel llarg període de temps transcorregut des que es va celebrar. I moltes de les decisions ara censurades amb dos arguments: un, que el Fòrum era una societat mercantil i molta de la normativa sobre administracions públiques no l’afectava, i dues, la seva “singularitat” i falta de precedents.

12,2
milions
es van gastar en viatges sense que la documentació aportada justifiqui la despesa.
220,8
milions
d’euros van aportar al Fòrum l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat.

Una darrere l’altra

Les irregularitats conegudes ara se sumen a les que la sindicatura va trobar en la gestió de les obres del Fòrum, que van costar 813 milions d’euros i que va gestionar la societat pública Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA). En aquell primer informe ja es va detectar falta de transparència en la contractació d’obres i de personal, i remuneracions irregulars, i es va desvelar que, quan BIMSA li va fer un nou contracte, el director tècnic d’Infraestructures, Ernest Santolaria, va cobrar 100.354 euros, la meitat dels quals en concepte d’indemnització, tot i que continuava a l’empresa, i, la resta, com a “gratificació excepcional pels serveis prestats”. O que el conseller delegat de BIMSA havia rebut una gratificació de 10.000 euros en concepte de “col·laboracions en la direcció i control del desenvolupament del programa de costos i planificació temporal”, que era incompatible amb el seu sou i que va tornar arran de l’informe.

El Fòrum ha estat esquitxat per més escàndols, com ara un litigi als EUA amb una productora que li va suposar haver de pagar 2,2 milions d’euros en virtut de l’acord que el tancava i 656.000 en despeses, o el de l’abandonament dels currículums de diversos empleats al carrer, i pel qual l’ETT Randstad va ser condemnada.

De fet, deu anys després els comptes encara no s’han liquidat, entre altres coses perquè resta obert un altre litigi pel dret de propietat de l’espectacle Moure el món i l’exposició Veus.

@cscPaïsos Catalans / LlenguaFòrum 2004,irregularitats,Sindicatura de ComptesLa Sindicatura de Comptes troba vulneracions de la normativa tant en la contractació com en les remuneracions i els patrocinis   |   L'ens fiscalitzador retreu a les administracions imprevisió i falta de transparència Font: El Punt Avui L'ombra del Fòrum de les Cultures és allargada, i fosca. L'esdeveniment, que, segons deia...SOM el sindicat independentista i de classe