La tasca de la PAH rep un important aval judicial amb aquesta sentència
La tasca de la PAH rep un important aval judicial amb aquesta sentència

El jutge Fernández Seijó, titular del Jutjat del Mercantil Número 3 de Barcelona -conegut per haver plantejat davant del Tribunal de Justícia de la UE les possibles tares del sistema d’execució hipotecària a l’estat espanyol- ha fet un pas més en la protecció al deutor hipotecari, en tornar l’habitatge a una deutora basant-se que aquesta va perdre casa per no haver pogut al·legar l’existència de clàusules abusives durant el procés d’execució.

Es tracta d’una sentència de 5 de maig de 2014, donada a conèixer ahir per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en el qual la defensa de la deutora va demanar l’anul·lació de dues clàusules per abusives -en concret, de venciment anticipat i d’interessos moratoris-, així com la nul·litat del procediment d’execució hipotecària que va provocar la pèrdua de l’habitatge per part de l’afectada, i que va ser dictat en el seu dia pel Jutjat de Primera Instància núm.1 de Gavà a instància de l’entitat financera.

L’execució que ara s’anul·la es va basar en l’impagament de cinc quotes de la hipoteca, una suma que, segons assegura ara el jutge, representa tan sols un 1,38 per cent del total de terminis pactats.

Això porta a Fernández Seijó a determinar que, encara que conceptualment pugui considerar essencial el compliment, “però, quantitativament el retard afecta un percentatge molt reduït dels compromisos econòmics”. No hi hauria, per tant, un “incompliment greu” que justifiqués l’execució.

També es declara abusiva la clàusula d’interessos de demora, i això valent-se dels límits que fixa la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Així, encara que temporalment aquesta llei no és aplicable-aquest cas és anterior a la seva entrada en vigor-, sí que fixa unes pautes interpretatives que el jutge pot tenir en compte per valorar supòsits com aquest.

Efectes de la nul·litat

Pel que fa als efectes d’aquesta nul·litat, la sentència té en compte que, atès que el procediment d’execució hipotecària no permetia llavors-abans de la reforma de 2013 – al consumidor plantejar l’existència de clàusules abusives per evitar la pèrdua de l’habitatge o el recàlcul de la suma deguda, l’afectada “no va poder fer efectius els mecanismes específics de tutela dels consumidors”.

El jutge recorda que, en aquests casos, el procés declaratiu en què s’analitza la abusivitat de clàusules d’un préstec hipotecari es produeix-com passa en aquest cas-quan ja s’ha subhastat el bé i s’ha adjudicat a l’executant, que a més ha rebut la possessió de l’immoble.

Així, el jutge assegura que la Justícia de la UE permet al jutge estatal no només declarar abusives les clàusules que així ho siguin, sinó també deixar sense efecte el procediment d’execució ja conclòs, amb totes les conseqüències. Així ho fa el jutge en aquest cas, on la decisió fixa la nul·litat tant de les dues clàusules controvertides com del procediment mateix d’execució hipotecària, amb la consegüent devolució de l’habitatge.

 

Font: Agències

@cscEconomiahipoteques,PAH,recuperació habitatge,sentènciaEl jutge Fernández Seijó, titular del Jutjat del Mercantil Número 3 de Barcelona -conegut per haver plantejat davant del Tribunal de Justícia de la UE les possibles tares del sistema d'execució hipotecària a l'estat espanyol- ha fet un pas més en la protecció al deutor hipotecari, en tornar l'habitatge...SOM el sindicat independentista i de classe