Si volem que els interessos de les classes populars, la immensa majoria del nostre país, esdevinguin centrals en el nou escenari, ens hi hem de posar fort des dels centres de treball, fent pedagogia, mobilitzant, creant un estat d'opinió favorable. Hem de vèncer a les urnes el proper 9 de novembre, hem de vèncer al carrer i hem d'aconseguir l'hegemonia ideològica i política.
Si volem que els interessos de les classes populars, la immensa majoria del nostre país, esdevinguin centrals en el nou escenari, ens hi hem de posar fort des dels centres de treball, fent pedagogia, mobilitzant, creant un estat d’opinió favorable. Hem de vèncer a les urnes el proper 9 de novembre, hem de vèncer al carrer i hem d’aconseguir l’hegemonia ideològica i política.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[ Recuperem aquest article d’opinió d’Antoni Alarcon, Secretari de comunicació de la Confederació Sindical Catalana]

:: La necessitat de la ruptura democràtica i l’estat propi

La ciutadania rebem, dia rere dia, quantitats ingents d’informació sobre la situació de crisi actual. La rebem en diversos formats i a través de múltiples plataformes que, tot sovint, representen i defensen els interessos de les classes dominants i els governs de torn.

Aquesta sobre-informació interessada, té com a objectiu sedimentar en la població la certesa que tot el conjunt de mesures antisocials que s’estan aplicant són inevitables, s’estan fent pel bé comú, no hi ha més opció… perquè els “mercats” així ho exigeixen. Ai, els “mercats”, aquest nou home de sac gràcies al qual es justifica el lliberticidi i destrucció de l’espai públic que estem vivint!

Els “mercats” tenen noms i cognoms, flamants seus corporatives i executors de la defensa dels seus interessos. El capitalisme especulatiu imperant a les societats occidentals -aquelles que anomenàvem “1r món” els anys de la bonança econòmica- fa i desfà com li plau gràcies als mecanismes ben greixats de què disposa per a imposar la seva hegemonia: FMI, BM, BCE…

I ací som nosaltres, al bell-mig d’aquest escenari confús i hostil; hem de reconèixer que les trompades que estem rebent en forma de desregulació del món laboral, retallades, pèrdua de drets personals i col·lectius, etc… fan que certa sensació de vertigen i desorientació emboiregi el nostre enteniment de manera transitòria. Però, al mateix temps, els constants atacs ens estan musculant, fent que augmenti la nostra capacitat de resistència i confrontació; ens “musculem” personalment i col·lectiva en assumir que ens estan enganyant, robant, agredint i, al mateix temps, contemplem la possibilitat de dur a terme accions solidàries de caràcter ciutadà per a plantar cara i generar alternatives a l’actual estat de les coses.

Cada dia que passa, més persones som conscients que cal generar una ruptura democràtica, de la majoria, i desenvolupar iniciatives en positiu per a girar la truita. Malgrat l’intent de desactivar els agents socials mitjançant l’ofegament econòmic i mediàtic, estem aprenent a escoltar amb oïdes noves les veus que reclamen un canvi social radical, democràtic i alliberador.

Per altra banda, a nivell nacional, ens trobem davant un moment crucial de la nostra història: o triem la llibertat nacional o desapareixerem com a poble, engolits per uns estats inoperants i corruptes.

La radicalitat democràtica que suposa l’exercici de l’autodeterminació nacional és necessàriament complementària a l’exercici de la contestació social i la lluita per la recuperació de drets col·lectius i l’establiment d’una societat justa i igualitària.

La independència nacional no és, de ben segur, el remei a tots els mals que patim, Però ningú pot negar les potencialitats de generació d’un nou escenari al qual disposar dels propis recursos econòmics, socials i personals. La independència, l’estat propi, és l’escenari al qual fer realitat un estat social, al qual l’àmbit públic recuperi la titularitat dels sectors estratègics, la sanitat, l’ensenyament, l’àmbit financer… i aquest objectiu només l’assolirem si hi posem fil a l’agulla amb seriositat i compromís.

Si volem que els interessos de les classes populars, la immensa majoria del nostre país, esdevinguin centrals en el nou escenari, ens hi hem de posar fort des dels centres de treball, fent pedagogia, mobilitzant, creant un estat d’opinió favorable. Hem de vèncer a les urnes el proper 9 de novembre, hem de vèncer al carrer i hem d’aconseguir l’hegemonia ideològica i política.

Perquè només si els treballadors i les treballadores som decisius durant el procés d’emancipació nacional, aconseguirem un país lliure, socialment just i solidari amb la resta de pobles del món.

@cscCSC / Federacionsclasse treballadora,independència,mobilització,opinió,participació,radicalitat democràtica                          :: La necessitat de la ruptura democràtica i l'estat propi La ciutadania rebem, dia rere dia, quantitats ingents d'informació sobre la situació de crisi actual. La rebem en diversos formats i a través de múltiples plataformes que, tot sovint, representen i defensen els interessos de les classes dominants i els...SOM el sindicat independentista i de classe