Àsia-Pacífic representarà més del 75% del creixement entre 2013 i 2023
Àsia-Pacífic representarà més del 75% del creixement entre 2013 i 2023

Indonèsia, Colòmbia, el Perú, Filipines i Bangla Desh són els països emergents amb més possibilitats de rellevar els BRIC com a economies que més creixen   |   Àsia-Pacífic representarà més del 75% del creixement entre 2013 i 2023

Article de Joan Poyano publicat a L’econòmic

Després de 10 anys de ràpid creixement, els BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia i Xina) s’estan desaccelerant significativament -el grup d’assegurances de crèdit Coface preveu que aquest any creixin 3,2 punts menys que la mitjana dels deu anys anteriors-, perquè malgrat que el consum continua a l’alça la inversió s’està alentint i les empreses locals ja no tenen prou capacitat de producció per satisfer la forta demanda. Mentrestant, altres països emergents estan accelerant el seu desenvolupament, amb bones perspectives de producció i finançament suficient perdonar suport a la seva expansió.

Coface ha identificat 10 “nous països emergents” als quals el grup BRIC està donant pas, però distingint els que tenen un sòlid entorn empresarial, similar als del BRIC (Colòmbia, Indonèsia, Perú, Filipines i Sri Lanka) i els que el tenen molt complicat (Kenya, Tanzània, Zàmbia, Bangla Desh i Etiòpia).“Naturalment, serà més difícil per al segon grup de països, que poden trigar més a ser conscients del seu potencial de creixement. No obstant això, els seus problemes d’entorn empresarial són relatius: el 2001, la qualitat del govern al grup BRIC era comparable a la dels governs d’avui d’aquests quatre països”, assenyala Julien Marcilly, cap de Risc País de Coface.

Indonèsia és l’únic d’aquest top ten dels nous totxos (bricks, en anglès) que forma part dels Eagles, com anomena BBVA Research els països emergents que en els següents deu anys contribuiran al creixement mundial més que la mitjana del G-6 (el G-7 menys Estats Units), juntament amb la Xina, l’Índia, Rússia, Brasil, Turquia i Mèxic. Segons aquesta altra classificació, Colòmbia, el Perú, Filipines i Bangla Desh pertanyen al grup Niu, format pels països emergents que en els deu anys contribuiran al creixement mundial menys que la mitjana del G-6 però més que la mitjana dels països desenvolupats que no són del G-7 amb un PIB per sobre de 100 mil milions de dòlars ajustats per paritat de compra. És un grup de 19 països al qual aquest any s’han incorporat l’Aràbia Saudita, l’Iraq, l’Iran, Kazakhstan i Qatar i on repeteixen Nigèria, Tailàndia, Malàisia, Vietnam, Pakistan, Polònia, Egipte, Sud-àfrica, Xile i l’Argentina.

Coface i BBVA coincideixen a assenyalar que els dos BRIC que estan més afectats per la caiguda de les inversions són el Brasil -amb una desacceleració del consum i problemes estructurals com la inadequada infraestructura, l’escassetat de mà d’obra qualificada i les barreres burocràtiques- i Rússia, on la crisi d’Ucraïna està agreujant una economia ja debilitada per l’augment de la fugida de capitals. La desacceleració xinesa és relativa: s’encamina a un menor creixement com a resultat del reequilibri econòmic, l’envelliment de la població i un ràpid desenvolupament, però de moment continua creixen molt: un 7,6% el 2014 i un 7,5% el 2015 i el 2016, segons els pronòstics del Banc Mundial, que prediu per al conjunt de l’economia mundial una expansió del 3 % aquest any i del 3,3% el 2015. Aquest organisme manté un “optimisme prudent” sobre les perspectives econòmiques de l’Àsia meridional -Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, l’Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka-, que s’ha recuperat de la pertorbació financera de l’any passat ocasionada pels canvis de la política monetària de la Reserva Federal dels Estats Units. Pel que fa a l’Índia, es registraria un augment del creixement al 5,7% en l’exercici de 2014, en comparació amb el 4,8% de 2017, i l’activitat econòmica rebria l’impuls d’un tipus de canvi més competitiu i l’avanç de molts projectes grans d’inversió. El punt més dèbil d’aquesta zona és la banca. “Un problema en el sector bancari pot exercir fàcilment pressió en els pressupostos ja restringits i tenir un efecte perniciós en l’economia en general”, assenyala Markus Kitzmuller, economista de la vicepresidència regional d’Àsia meridional, segons el qual a l’Índia el problema és la concentració creditícia en les empreses.

Malgrat la desacceleració que experimentaran, BBVA Research assenyala que en els pròxims deu anys no s’alterarà substancialment el pes dels Eagles en el creixement mundial: la Xina i l’Índia aportaran respectivament un 30 % i un 11% entre 2013 i 2023, i Indonèsia, Rússia i el Brasil aportaran més que cap país desenvolupat a excepció dels Estats Units.El creixement mundial es concentrarà a la regió d’Àsia-Pacífic, que representarà més del 75% de l’increment del PIB entre 2013 i 2023. Àsia Emergent, Estats Units i Amèrica Llatina seran els protagonistes, mentre que l’Àfrica i l’Orient Mitjà són les úniques regions emergents que milloraran el seu comportament relatiu en els pròxims deu anys, ja que els productors de matèries primeres adquireixen major rellevància com a part de les cadenes mundials de valor, amb base principalment a la Xina.

Més creixement és més oportunitat de negoci, però també més risc de no cobrar. Per a Coface, el menor risc-país és als Estats Units -que ha pujat a l’avaluació A1, com el Japó, Canadà i Suïssa-, on la rendibilitat de les empreses ha recuperat el nivell anterior a la crisi, amb un deute relativament baix. També ha pujat la qualificació al Regne Unit, on el consum creix impulsat per un accés més fàcil al crèdit i està augmentant la inversió.

Poc negoci al món “desenvolupat”.

Els nous totxos de l’economia mundial són menys forts que els BRIC. Només representen l’11% de la població mundial, mentre que els BRIC representaven el 43% de la població l’any 2001, i el pes del seu PIB representa només el 70% del PIB dels BRIC el 2001. Un altre handicap és que el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina registraven superàvit per compte corrent, mentre que els 10 “nous països emergents” tenen un dèficit al voltant del 6% del PIB. Un altre desavantatge és que la situació mundial és diferent. “Amb un creixement avui als països desenvolupats estructuralment més feble, els nous països emergents es podran beneficiar menys del comerç cap a aquests països. Les seves taxes de creixement dependran dels seus mercats interns, i de les exportacions cap a altres mercats emergents”, conclou Marcilly.

També tenen avantatges en comparació amb els BRIC. Com ara que les seves taxes d’inflació són al voltant de 2,8 punts menors que les que els BRIC van experimentar i el seu nivell de deute públic és al voltant del 40% del PIB, enfront del 54% dels BRIC en el seu moment.

@cscInternacionalÀsia_Pacífic,BRIC,construcció,economiaIndonèsia, Colòmbia, el Perú, Filipines i Bangla Desh són els països emergents amb més possibilitats de rellevar els BRIC com a economies que més creixen   |   Àsia-Pacífic representarà més del 75% del creixement entre 2013 i 2023 Article de Joan Poyano publicat a L'econòmic Després de 10 anys de ràpid creixement,...SOM el sindicat independentista i de classe