col1
Als darrers 3 anys 1066 sindicalistes colombians han patit violacions al dret a la vida i la seguretat.

Als darrers 3 anys 1066 sindicalistes colombians han patit violacions al dret a la vida i la seguretat.

Del total, 79 han perdut la vida violentament ( 73 assassinats i 6 per desaparició forçosa), 31 han patit atemptats i 953 de han rebut amenaces de mort. La mitja d’impunitat en aquests casos s’estima en el 96,7%, segons informes de l’Escola Nacional Sindical.

La precarietat dels drets laborals i sindicals a Colòmbia és tan gran que fa tres anys, el 7 d’abril de 2011, els presidents Santos i Obama van signar un “pla d’acció laboral” (PAL), on el govern colombià es comprometia a adoptar importants mesures en aquest camp com a condició per a implementar el tractat de lliure comerç (TLC) amb els Estats Units. Efectivament, algunes mesures es van adoptar i el TLC es va signar, però la situació no va millorar en realitat.

Sembla que el govern colombià s’hagués acostumat a incomplir els acords que celebra amb les organitzacions socials. Caldrà demanar-li, a partir d’ara, que atorgui una pòlissa de compliment, com s’exigeix als particulars en els contractes administratius? No estaria de més.

Pomposament es va expedir la Llei 1453 de 2011, on es preveia pena de presó per als que violin la llibertat sindical, d’acord amb l’ article 200 del Codi Penal . Tres anys després d’aquesta reforma, només hi ha tres investigacions penals per aquest nou delicte i totes elles es troben estancades, perquè els fiscals no s’atreveixen a actuar contra els empresaris que violen la llibertat sindical, tot i que són nombrosos i notoris. Entre 2010 i 2013, la negociació col · lectiva, celebrada entre empreses i centrals sindicals, es va reduir del 47,31% al 28,21% . Per contra, els “contractes sindicals”, celebrats entre empresaris i falsos sindicats, la majoria de les vegades amb l’exigència de no pertànyer a una autèntica organització sindical, van augmentar del 9,62 % al 59,25%.

Per evitar aquests i altres fraus, el Govern es va comprometre a augmentar el nombre d’inspectors de treball. Al febrer de 2014 n’hi havia 685, 586 dels quals estaven nomenats provisionalment. “A cal sabater, sabates de paper”: no és raonable esperar que inspectors sense estabilitat ni independència basades en la seva pertinença a una carrera administrativa s’atreveixin a imposar sancions a empresaris que violen la legislació laboral.

Mentrestant, el TLC ha significat una reducció del 15,5 % de les exportacions de Colòmbia cap als Estats Units i un augment del 14,7 % en les importacions el 2013, així com un descens de l’ocupació industrial del 4% entre maig de 2012 i desembre de 2013.

Aquesta situació, que no té altra qualificació que desastrosa, cal que sigui corregida urgentment. El TLC hauria de ser revisat i una comissió independent, integrada per congressistes i sindicalistes de tots dos països, hauria de supervisar el compliment del “pla d’acció laboral”. Així ho estan plantejant les centrals sindicals colombianes CUT i CTC, l’organització sindical nord-americana AFL – CIO , i la Confederació Sindical de les Amèriques, amb tota la raó.

Sembla que el govern colombià s’hagués acostumat a incomplir els acords que celebra amb les organitzacions socials. Caldrà demanar-li, a partir d’ara, que atorgui una pòlissa de compliment, com s’exigeix als particulars en els contractes administratius? No estaria de més.

Gustavo Gallón, Director de la Comissió Colombiana de Juristes

@cscInternacionalColòmbia,drets humans,internacional,sindicalisme colombiàAls darrers 3 anys 1066 sindicalistes colombians han patit violacions al dret a la vida i la seguretat. Del total, 79 han perdut la vida violentament ( 73 assassinats i 6 per desaparició forçosa), 31 han patit atemptats i 953 de han rebut amenaces de mort. La mitja d'impunitat en...SOM el sindicat independentista i de classe