Font: elEconomista.es
Font: elEconomista.es

L’existència d’un límit màxim de cotització fa que la nova mesura que grava els pagaments en espècie incideixi més en els treballadors de sous mitjans i baixos que en els de salaris més alts. Això es deu al fet que a partir del límit de 43.164 euros bruts de sou a l’any, qualsevol retribució addicional no deriva en increments de la quota.

Així, davant d’una retribució en espècie del mateix import -per exemple, uns xecs restaurant- un treballador amb un salari inferior a 43.164 euros bruts cotitzarà íntegrament per la percepció, mentre que un treballador amb un sou que sobrepassi aquesta quantitat no meritarà pagaments addicionals en seva cotització, perquè ja contribueix amb el límit màxim.

El Real Decreto de mesures “per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors” inclou l’obligatorietat que treballadors i empreses cotitzin a la Seguretat Social pels pagaments en espècie ( xecs guarderia, tiquet restaurant, ajudes al transport, assegurances mèdiques o plans de pensions, entre d’altres).

Ara que l’economia espanyola tracta de sortir del túnel i que el mercat de treball comença a donar lleus símptomes de millora, els experts consultats per El Economista incideixen que la nova mesura afectarà principalment als sous mitjans i baixos, és a dir, a aquells empleats que pel seu salari es troben per sota de la base màxima de cotització, amb un sou brut anual inferior a 43.164 euros.

Això és així perquè tot el salari que quedi per sobre d’aquesta base màxima, inclosos els pagaments en espècie, estarà exempt de cotització i, per tant, no es veurà tan afectat com un sou mitjà, que haurà de tributar per tot el percebut en estar per sota del límit màxim cotitzable. Per segon any consecutiu, el Gobierno espanyol va elevar el 2014 la base màxima del Règim General un 5%, situant-la en 3.597 euros al mes.

Els mateixos experts recorden, alhora, que no és tan habitual que un directiu rebi vals de menjar o de transport, que suposen un tipus de benefici que les empreses pacten amb els seus treballadors a través dels convenis per, d’alguna manera, millorar les seves condicions al marge del sou. Són drets adquirits.

Els directius compten, en la majoria dels casos, amb un sistema de retribució flexible que inclou aquests pagaments en espècie (que estarien més ben considerats des del punt de vista de la Seguretat Social). Això implica que la mesura també els afecta, estiguin o no inclosos en el conveni de la seva empresa, simplement per trobar-se dins del Règim General. No obstant això, mentre que els seus sous són més elevats i operen amb topalls, l’impacte sobre aquest col•lectiu és sensiblement menor.

Plans de pensions

D’acord amb la nova llei, es pot donar el cas que l’empresa estigui fent aportacions a aquest sistema per un treballador, que l’empleat en qüestió cotitzi per elles i que quan, passat un temps, finalitzi la seva relació amb l’empresa no pugui endur-se’n amb ell aquest pla de pensions, tot i haver-hi estat tributant.

Altres analistes incideixen que la nova llei pot dinamitar alguns convenis col • lectius signats. Sense comptar amb l’impacte econòmic que la cotització dels pagaments en espècie suposa per a la butxaca del treballador i per a les empreses.

El president de la Confederación Española de la Pequeña y Mediana Empresa (Cepyme), Jesús Terciado, va elevar a 2.500 milions d’euros el cost global per als empresaris de les últimes mesures que el Ministerio de Empleo y Seguridad Social ha adoptat en matèria de cotització. Terciado va lamentar que el Gobierno adopti mesures sense donar marge de reacció a les empreses, que ja tenen planificada la seva estratègia anual, i ho va considerar un exemple evident de “inseguretat jurídica”. A més, ha reclamat que lleis com aquesta es discuteixin abans amb sindicats i empresaris en el marc del diàleg social.

@cscEconomiacotització,economia,pagaments en espècie,salarisL'existència d'un límit màxim de cotització fa que la nova mesura que grava els pagaments en espècie incideixi més en els treballadors de sous mitjans i baixos que en els de salaris més alts. Això es deu al fet que a partir del límit de 43.164 euros bruts de...SOM el sindicat independentista i de classe