assatjament

 

Font: El Punt Avui  Article de Paula Mateu

Els experts detecten un augment dels casos de ‘mobbing’ els darrers anys vinculats a la por de perdre la feina per l’alta taxa d’atur i l’apoderament dels directius més agressius

Que, atesa la situació del mercat laboral, a una persona li resulta complicat trobar una altra feina si és acomiadada o abandona el seu lloc de treball, és un fet. I això provoca en molts treballadors por de perdre el seu lloc. Per altra banda, els darrers anys, els directius més agressius i especialistes a reduir costos i també plantilles han pres més importància en la direcció de moltes empreses privades i públiques. Dos fenòmens associats a la crisi que, segons els experts en la qüestió, són un caldo de cultiu per a l’augment de l’assetjament laboral. Així ho diu, per exemple, el professor de la Universidad de Alcalá de Henares Iñaki Piñuel, que calcula que el nombre de casos ha crescut un 40% en els anys de la crisi.

Piñuel defineix l’assetjament laboral com un maltractament continuat que es produeix al lloc de treball i que té com a objectiu truncar la resistència psicològica d’una persona vulnerant la seva dignitat. Les conductes són variades i van des del maltractament verbal als crits, passant per altres més subtils com ara el fet de deixar una persona sense feina i després acusar-la de mandrosa, o carregar-la de tasques per culpar-la després de fer-la malament. Tot per treure de circulació una persona que s’ha convertit en una amenaça per a l’agressor.

 

L’administració concentra el major nombre de casos, i els més greus i llargs

 

– Els perfils.

Segons el psicòleg i fundador de l’Associació de Víctimes d’Assetjament Laboral de Catalunya (AVALC), Josep Puig, l’assetjador persegueix fer fora una persona -si marxa, s’estalvia la indemnització per acomiadament-, humiliar-la per sentir-se superior o provocar un canvi de comportament. “Solen tenir personalitat narcisista, psicopàtica o paranoide”, afirma Piñuel, i actuen així per enveja, per eliminar qui els molesta en el seu ascens o per avançar-se quan creuen que algú els pot atacar.Les víctimes, en canvi, no presenten un perfil comú, segons els experts. Són persones que, per alguna raó, són vistes com una amenaça per l’agressor, que està disposat a eliminar-les. Piñuel explica que, de vegades, són persones submises que són victimitzades per això, però també hi ha casos de treballadors reivindicatius, que tenen un criteri propi, i això molesta l’assetjador.Els sectors on més es dóna aquesta mena de casos són aquells en els quals la relació humana és intensa, segons el professor. Les administracions se situen primeres en el rànquing -sobretot l’educació, la sanitat i els cossos de seguretat-. La raó és clara: quan una persona té una plaça fixa, no pot ser acomiadat i “la manera de treure’l és eliminar-lo psicològicament”. Per això, precisament és en aquest sector on es donen no només el major nombre de casos, sinó també els més greus i prolongats en el temps.Segons Puig, al principi, les víctimes no són conscients ni entenen el que passa, però els costa dormir, tenen símptomes d’estrès i ansietat, oblits i falta de concentració. És a dir, que passen uns tres o quatre mesos, en estat de xoc. Després poden desenvolupar estrès posttraumàtic, perden l’autoestima, l’ansietat els genera trastorns i, a partir dels set o vuit mesos, solen sumir-se en una depressió major. “Passa molt de temps, de vegades anys, fins que una víctima s’adona del que està passant”, corrobora Piñuel. “I llavors sol ser tard i han aparegut importants conseqüències psicològiques”, afegeix.
Poques denúncies.
Piñuel assegura que només un de cada mil casos arriben als jutjats. En la mateixa línia, l’advocat del Col·lectiu Ronda Genís Pérez afirma que la gent que acudeix al despatx sol·licitant informació sobre la qüestió “ja ha fet un pas que un percentatge molt alt de víctimes ni tan sols fa”. I, segons diu, d’aquests casos -normalment “molt greus i evidents”-, només un 50% decideixen seguir endavant amb la denúncia.El problema fonamental és tenir una prova que faci evident l’assetjament. Pérez explica que les més comunes són les gravacions per part de la víctima i els informes de Salut Laboral que constaten els danys en la salut provocats per un cas d’assetjament. En la majoria de casos s’opta per presentar una demanda d’extinció de contracte davant un jutjat social -amb una indemnització equivalent a la d’acomiadament improcedent-, però de vegades s’opta per la via penal, que normalment s’allarga anys.
@cscEconomiaassatjament,bulling,crisi,mòbing  Font: El Punt Avui  |  Article de Paula Mateu Els experts detecten un augment dels casos de ‘mobbing' els darrers anys vinculats a la por de perdre la feina per l'alta taxa d'atur i l'apoderament dels directius més agressius Que, atesa la situació del mercat laboral, a una persona li resulta...SOM el sindicat independentista i de classe